Arxiu d'etiquetes: 1714

Montbui, baronia de

(Vallès Oriental, segle XIV – segle XVIII)

Jurisdicció senyorial, creada el 1381, centrada en el castell de Montbui. El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona.

El 1408 el rei Martí I l’Humà la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca. Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490.

Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell. Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat.

El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al segle XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui.

Monfar i Sorts, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític i militar. Era ciutadà honrat de Barcelona i pertanyia al Consell de Cent.

El 1705 fou enviat per la Generalitat per entrevistar-se amb Carles d’Àustria, just abans de la seva entrada a Barcelona.

Durant el setge de Barcelona continuava pertanyent al Consell de Cent i serví com a tinent del regiment de la Diputació.

Morí a la primera fase de la batalla del baluard de Santa Clara.

Moliner i Rau, Manuel

(Olot, Garrotxa, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)

Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom.

Se sumà el 1705 a l’alçament de la zona de Vic a favor de Carles d’Àustria.

Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d’aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V de Borbó, fou mort per una granada de canó.

Matalonga, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 20 agost 1714)

Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s’amaga als vaixells anglesos.

Setmanes després participà al costat d’aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s’incorporà a l’expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat.

Un cop ocupada Barcelona per Carles d’Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V de Borbó.

Quan el 1713 s’inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc.

El 14 d’agost de 1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després.

Matadors, els -1713/14-

(Barcelona, 1713 – 1714)

Suposada companyia d’assassins que actuava durant el setge de Barcelona, per tal d’eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista.

Fou una deformació de la realitat, obra de l’abat Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans, publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l’existència de la Companyia de la Quietud, cos de vigilància ciutadana de Barcelona.

Massanés i de Ribera, Salvador

(Barcelona, segle XVII – 14 agost 1714)

Polític. El 1697 era membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant el setge francès del mariscal Vendôme que provocà la capitulació de la plaça.

El 1703-04 era membre de la comissió que es negà a admetre esmenes a les còpies arxivades del testament de Carles II que volia fer-hi Felip V de Borbó.

El 1706, a les Corts reunides a Barcelona ja per Carles d’Àustria, rebé d’aquest el títol de cavaller. El Consell de Cent el trià com a delegat per a les deliberacions per tal de constituir el Port Franc de la ciutat. En 1711-12 fou conseller tercer de Barcelona.

Durant el setge de Barcelona restà a la capital i es presentà com a voluntari al cos d’oficials agregats que cooperà en la defensa.

Morí en un dels contraatacs per expulsar l’enemic de baluard de Santa Clara.

El 1716 els borbònics cremaren, en perjudici dels seus hereus, el privilegi de cavaller que tenia.

Masdeu i de Montero, Lluís

(Barcelona, segle XVII – 13 agost 1714)

Matemàtic. És autor de l’obra Mundo maquinal de naturaleza y arte, o productos físicos o maquinarios del movimiento, tamaño y configuración, que signà amb el pseudònim de Gonzaga Cañet i restà inèdita.

Mas i Duran, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Ciutadà de Barcelona. Germà d’Eudald. Actuà com a capità de la Coronela el 1706, durant el setge frustrat de Felip V de Borbó contra Barcelona.

El 1709 era capità de granaders del regiment que defensà el front de Vic davant l’ofensiva francesa. Pel juliol de 1711 fou nomenat coadjutor del mestre racional de Catalunya.

Durant el setge de la capital del 1713-14 fou capità de la Coronela i encarregat d’un pla per a dur falses notícies als borbònics per propiciar un assalt general que pogués ésser rebutjat desastrosament, pla que finalment fou suspès.

El 26 de juliol de 1714 fou ferit de metralla quan era de servei a primera línia. Morí l’11 de setembre durant els ferotges combats per la possessió del convent de Sant Pere.

Martí, Baltasar

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Es refugià al Principat quan el País Valencià fou ocupat pels borbònics (1707). Assolí el grau de coronel i participà a la defensa en el setge de Barcelona, com a agregat.

Morí l’11 de setembre en la defensa de la gran bretxa que s’obria pel front més amenaçat.

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia

(Torí, Itàlia, 17 setembre 1688 – Madrid, 14 febrer 1714)

Reina de Castella (1701-14) i de Catalunya-Aragó (1701-05), pel seu matrimoni amb Felip V de Borbó, celebrat a Figueres el 1701.

Arran de la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans, arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions.

Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V.