(Barcelona, segle XVII – 1714)
Polític. Membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant l’atac de les forces de Lluís XIV (1697).
Oposat a Felip V de Borbó, fou nomenat cavaller per l’arxiduc Carles III.
Intervingué en la creació del port franc de Barcelona (1706) i fou conseller tercer de la ciutat.
Morí en la defensa del setge de Barcelona.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió, amb les unitats irregulars.
Durant el setge de Barcelona de 1713-14 fou sergent major del regiment de fusellers de Sant Vicent Ferrer.
Sobresortí en diverses ocasions, com els cops de mà contra una casa propera al Pont de les Bigues (9 juny 1714), contra la part de la Granota (10 juliol) i a l’atac per sorpresa a les bateries de Jesús (5 agost).
A la batalla final de l’11 de setembre combaté per la dreta catalana i morí a la defensa del Carnalatge.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1713-14. Manava la companyia dels Velers.
L’11 de setembre de 1714 defensava amb els seus homes la bretxa dita dels molins de vent, contigua al baluard de Llevant. Després de rebutjar dos assalts en massa i una pressió intensíssima, hagué de cedir la bretxa, que fou la primera de les forçades en la batalla.
Amb els pocs homes que li restaven, es replegà a l’hort de Passa-pertot, on resistí durament malgrat la superioritat numèrica de l’adversari. Poc més tard contraatacà sobre les grans masses borbòniques que voltaven el baluard de Santa Clara, afavorint així la sortida dels defensors del baluard i trencant el cercle.
Morí en aquell combat.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 5 agost 1714)
Patriota. Germà de Salvador Lleonard. Col·laborà a les tasques d’informació i espionatge que aquell dirigí en 1713-14.
Durant les seves estades a la Barcelona assetjada servia de capità agregat a la Coronela.
Essent a la muralla de la capital, fou malferit per l’artilleria enemiga. Morí al cap d’unes hores.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Capità de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14).
L’11 de setembre guarnia el baluard de Sant Pere, i amb el seu foc contribuí a l’èpica defensa del baluard més proper, el del Portal Nou. Un cop l’enemic arribà per darrera del baluard de Sant Pere, agafà els homes que li restaven i s’obriren pas a la baioneta fins al baluard de Jonqueres, on sostingué la defensa durant una part de la batalla.
En produir-se el gran contraatac encapçalat pel conseller en cap Rafael Casanova, s’hi sumà, i morí en els combats cos a cos que seguiren.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Era tinent de granaders durant la defensa del setge de Barcelona de 1713-14.
Fou l’únic oficial del qual consta que fou ferit tres vegades durant aquell setge. La primera fou al combat de la Creu Coberta (6 setembre 1713), la segona el 20 de febrer de 1714 i la tercera l’11 de setembre, quan contraatacava dins el convent de Sant Agustí a les ordres del coronel Pau de Thoar, durant la qual fou mort.
(Aragó ?, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble. Fill de Joan de Lanuza i d’Oms, el comte de Plasència.
Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l’aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V de Borbó, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d’aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència.
Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l’ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l’última mobilització forçosa.
L’Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l’enemic fou rebutjat repetidament i hagué d’encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d’aquests combats.
(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
En 1713-14 fou sergent major del regiment valencià de Desemparats, tan destacat a la defensa de Barcelona durant el setge borbònic.
L’11 de setembre de 1714 combaté durament a la part del Pla d’En Llull i morí a la fase final de la batalla.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Al setge de Barcelona (1713-14) fou nomenat tinent coronel del petit regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre.
Destacà sobretot protegint la retirada del convent de Santa Madrona (10 de novembre de 1713), i a les sortides simultànies del 27 de gener de 1714.
Morí a la batalla final combatent pel sector del Carnalatge.
(Cienpozuelos, Madrid, 1714 – Vic, Osona, 1782)
Bisbe de Vic (1777-82). Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde.
El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic; també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual féu fer unes pintures, ara desaparegudes.
Dades dels Països Catalans 