Arxiu d'etiquetes: 1658

Casal, comtat de

(Catalunya, segle XVII)

Títol atorgat el 1658 a Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova, per la seva participació en l’acció militar de Casale de Monferrato (Piemont).

Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní. Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal.

Barutell i Puigmarí, Llorenç de

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1595 – Perpinyà, 1658)

Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya.

President de l’Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d’assessor polític als francesos del Rosselló.

Macià i Ambert, Francesc

(Roda de Ter, Osona, 28 maig 1658 – Vic, Osona, 2 novembre 1713)

Bac de Roda”  Polític austriacista i guerriller. Hereu per matrimoni de la masia del Bac de Roda (Osona). Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana. Fou un dels vuit personatges que amb llur signatura donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova (1705) amb les potències aliades.

Durant la guerra de Successió fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc (1705) i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers. El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries.

Abandonada Catalunya pels seus aliats, continuà la resistència. En arribar el general borbònic Bracamonte a Vic (agost 1713), malgrat la promesa d’amnistia, continuà lluitant a la muntanya durant uns quants dies i llicencià, després, les tropes. Es refugià aleshores al seu predi de mas Colom (Roda de Ter), però fou denunciat, detingut i penjat sense procés.

La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner català, i literari. Una cançó popular Cançó de Bac de Roda, recollida per Milà i Fontanals (1882) i un drama Bac de Roda (1868) de Francesc Pelagi Briz recorden i exalcen la popularitat d’aquest personatge.