Arxiu d'etiquetes: 1226

Entença, Bernat Guillem d’

9 Respostes

(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)

Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).

Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).

Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).

Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Ahonés, Pero

2 Respostes

(Aragó, segle XII – Burbáguena, Terol, Aragó, 1226)

Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa.

Va negociar prop d’Innocent III l’alliberament de Jaume I el Conqueridor, que es trobava en poder de Simó de Montfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I.

Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va emprendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d’impedir-ho, Ahones s’enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d’aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I.

Elionor d’Aragó i de Castella

2 Respostes

(Catalunya, 1182 – 1226)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d’Elionor.

Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l’òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d’evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.

Carles I de Nàpols

37 Respostes

(París, França, 21 març 1226 – Foggia, Itàlia, 7 gener 1285)

(o Carles d’Anjou)  Rei de Sicília (1266-82) i de Nàpols (1266-85). Fill de Lluís VIII de França.

Proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II de Sicília, rebé a Roma (1265) la investidura del regne. Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs; fou decisiva la batalla de Benevent (1266), en que morí el rei Manfred de Sicília. Anihilà la reacció a favor del nét de Frederic II, Conradí, el qual ell executà després de derrotar-lo a Tagliacozzo (1268).

La insurrecció de Sicília fou motivada per les seves exaccions, la intromissió abusiva de francesos en el govern i l’administració i el trasllat de la cort de Palerm a Nàpols. El 30 març 1282 s’inicià a Palerm les Vespres Sicilianes, la revolta que donà la corona de Sicília a Pere II de Catalunya, a l’arribada del qual Carles abandonà el setge de Messina.

Després del fracassat desafiament de Bordeus, deixà Sicília confiada al seu primogènit, Carles de Salern, el qual sofrí una sèrie de derrotes navals.

Aconseguí d’oposar Carles I de Valois a Pere II, però morí abans de començar la Croada contra Catalunya.

Arnau I de Castellbó

13 Respostes

(Catalunya, 1155 – 1226)

Vescomte de Castellbó (1185-1226). Fill i successor de Ramon II i d’Ermessenda. Casat, ja el 1185, amb Arnaua de Caboet. Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya els castells de Sant Martí i de Miralles a la Cerdanya.

Entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia en recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194. També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau; uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de Caboet, d’Andorra i de Sant Joan; un nou acord el 1201 (confirmat el 1206) reservà els drets de les esglésies d’Urgell i d’Organyà a les tres valls.

El 1202 foren firmats els capítols matrimonials entre l’hereva dels vescomtes, Ermessenda, i el futur comte Roger Bernat II de Foix, fet que provocà l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell; Arnau I fou fet presoner per Ermengol VIII, però recobrà la llibertat (1203) gràcies a la intervenció de Pere I de Catalunya. A la mort d’Ermengol VIII, Arnau féu costat a les pretensions de Ponç III de Cabrera al comtat d’Urgell.

Adepte del catarisme, lluità en la guerra albigesa contra les forces de Simó de Montfort, donà asil als càtars i impedí els procediments eclesiàstics contra aquests. Una sentència de l’any 1269 ordenà que les seves restes fossin exhumades i separades de la sepultura eclesiàstica.