Arxiu de la categoria: Política

Confederació Nacional del Treball

(Barcelona, 30 octubre 1910 – )

(CNT)  Organització sindical d’estructura confederal d’ideologia anarcosindicalista. Es va convertir ben aviat en la gran organització sindical del proletariat ibèric i, sobretot, dels obrers de la indústria catalana.

La força obrera de la CNT a Catalunya i en altres indrets de la península Ibèrica es basava en la defensa dels militants dels sindicats a través de la solidaritat de classe per aconseguir l’emancipació humana. “Portem un món nou al cor”, deia Durruti, i sintetitzava així unes idees, les àcrates, que mai no han deixat d’estar presents en la nostra societat.

La història de la Confederació es visqué a través de la lluita sindical, les vagues obreres, el pistolerisme, la repressió governamental, la insurrecció i la revolució. La CNT, exemple genuí sense comparació amb cap altra organització obrera del món, va ser la gran força obrera de Catalunya durant tot el primer terç del segle XX i ha esdevingut un mite per al moviment revolucionari antiautoritari mundial.

Amb la derrota i la diàspora republicana del 1939, la seva influència va anar minvant, però l’ideal llibertari perviurà per sempre com a anhel d’una societat més justa.

Des de 2005 la CNT ha ressuscitat, la majoria dels nous militants tenen entre 25 i 35 anys i estan decebuts pel sindicalisme d’Estat, les eleccions sindicals i les darreres reformes laborals.

Ells veuen la CNT com a alternativa al capitalisme actual i com a eina vàlida per aconseguir la transformació necessària de la societat en el context de la globalització.

Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica

(Amèrica, 1947 – ? )

Entitat política. Constituïda a base dels centres i les organitzacions catalans.

De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d’Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d’aquests amb els països americans.

En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic.

Concert Econòmic, campanya del

(Catalunya, 1898 – 1899)

Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d’assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l’estat espanyol similar al del País Basc.

S’hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals.

L’oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes.

comuns catalans

(Catalunya, segle XIII – 1716)

Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa.

Al Principat, els comuns foren presents a l’Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I el Conqueridor i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283.

En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular.

Comunió i Amistat, carta de

(Barcelona, 1257)

Nom del privilegi atorgat per Jaume I el Conqueridor a la ciutat, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.

Fou l’origen del sagramental o host ciutadana.

Companyia de la Quietud

(Barcelona, 1713 – 1714)

Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V de Borbó, per restablir l’orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc Carles III.

El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità.

La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència, els Matadors).

Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya

(Catalunya, 21 juliol 1936 – 27 setembre 1936)

Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d’exercir el poder real al Principat després del fracàs de l’aixecament militar del 19 de juliol. Jaume Miravitlles fou el secretari del Comitè.

Fou compost per tres representants d’ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana Republicana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat.

Les tasques principals foren les de guerra, d’organització de les milícies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda.

Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d’Espanya i l’oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d’incorporar-se al govern (27 setembre 1936) i així es dissolgué el Comitè.

Comitè de Defensa Social

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Agrupació política conservadora. De tendència reaccionària.

Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme.

Fou derrotat en totes les eleccions a què es presentà.

Comitè d’Atenció als Acolliments Familiars i a les Adopcions

(Catalunya, 1997 – )

Organisme. Creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.

És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments. És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General.

El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè.

Comitè Civil contra el Terrorisme

(Barcelona, 1920 – 1923)

Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers.

Era domiciliat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans.

La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí.