Arxiu de la categoria: Política

Federació de Joves Cristians de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 1931 – 1939)

(FEJOC)  Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l’ideal evangèlic de la santedat i l’apostolat.

El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22 abril 1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment.

En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l’organització oficial de la joventut d’Acció Catòlica, que s’estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconeguda com a tal a Girona (1934).

Les unitats locals, constituïdes pels grups d’una mateixa població, s’agrupaven en les unions diocesanes, que eren presidides pels consells diocesans, el conjunt dels quals formaven el Consell Federal de Barcelona, que fou presidit, des del 1932, per Fèlix Millet i Maristany i n’era consiliari Albert Bonet.

Es crearen agrupacions esportives, culturals i recreatives, que oferien oportunitats de captació.

La Federació no fou restablerta en acabar-se la guerra civil.

Federació de Cooperatives de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1920 – 1942)

(FCC)  Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l’anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou “Acción Cooperativista”.

El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.

Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista.

Des del 1977, s’ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1975 – )

(FAVB)  Organisme. Fundat per a la coordinació de les associacions de veïns creades a la ciutat els darrers anys del franquisme per tal d’aconseguir millores urbanístiques i d’equipaments per als barris.

Impulsada sobretot pels partits d’esquerra, participà en l’Assemblea de Catalunya, però perdé gran part de la seva incidència política després de les eleccions municipals del 1979.

Enllaç web: Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

Federació Comunista Catalano-Balear

13 Respostes

(Catalunya, 1924 – 1935)

Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d’Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari “La Batalla” des de la fi del 1922.

Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC).

Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM).

Joaquim Maurín en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull.

Federació Anarquista Ibèrica

20 Respostes

(el Saler de València, Horta, juliol 1927 – )

(FAI)  Organització anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l’ortodòxia anarquista, sobretot l’antipoliticisme de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d’aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals.

Cap al final de la guerra civil s’unificà, de fet, amb la CNT i, un cop acabada aquella, s’integrà en el Moviment Llibertari espanyol.

De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial, “Tierra y Libertad”, que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país.

Federació Agrícola Catalano-Balear

3 Respostes

(Barcelona, febrer 1899 – després 1923)

Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears.

Fou creada a instàncies de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries.

Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc.

Exèrcit Popular de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 6 desembre 1936 – maig 1937)

Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se’l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya.

Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l’Exèrcit Popular, creat pel govern de la República.

Dirigit especialment a l’organització de la rereguarda, estigué basat en la creació de regiments i el seu agrupament en tres divisions comandades pels coronels Peña i Cusí (Barcelona), Villalba (Girona) i pel comandant Medrano (Tarragona).

De tota manera, fou molt dificultosa la incorporació real de les lleves del 1932 i del 1935, les quals n’havien de permetre l’existència efectiva, i posteriorment no es pogué impedir la centralització militar dictada pel govern de la República degut als fets de Maig de 1937.

Estatut Interior de Catalunya (1979)

Deixa un comentari

(Catalunya, 1979 – )

Conjunt de lleis que desenvolupen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i estructuren les institucions fonamentals de l’autogovern català.

Comprèn la llei del Parlament de Catalunya.

Estatut Interior de Catalunya (1933)

2 Respostes

(Catalunya, 25 maig 1933 – 1939)

Llei. Primera de les aprovades pel Parlament de Catalunya, amb categoria de llei fonamental, que va intentar d’aplicar les disposicions de l’Estatut del 1932. Discutida a partir del 5 de gener de 1933. Fou oficialment una norma interna per al Principat.

Tenia un fort paral·lelisme amb la Constitució de la República espanyola del 1931, bé que era fet en un to més moderat.

Les innovacions més interessants introduïdes, són les referents a l’organització dels sistemes de govern de Catalunya.

Estatut de la Mancomunitat de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 9 gener 1914 – 1930)

Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya.

Proposat per l’assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26 de març de 1914.