Arxiu de la categoria: Història

Blois, tractat de -1505-

1 Resposta

(Blois, França, 12 octubre 1505)

Acord entre Ferran II de Catalunya i Lluís XII de França.

El rei Ferran pactà el seu matrimoni amb Germana de Foix, neboda del rei francès, el qual renuncià en ella els drets que tenia sobre el tron de Nàpols si tenia descendència d’aquest matrimoni, i en cas contrari els drets havien de tornar a França.

També es comprometé el rei català a pagar 500.000 ducats en deu anys en concepte de despeses fetes pels francesos a la guerra de Nàpols, i a restituir els béns confiscats als barons napolitans del partit angeví.

Ferran II no complí les estipulacions polítiques del tractat, i el papa Juli II el dispensà del compromís en ésser constituïda la lliga de Cambrai (1508).

Blandae

3 Respostes

(Blanes, Selva)

(o Blanda)  Ciutat romana, corresponent a l’actual Blanes. Documentada a les fonts llatines (Plini, Pomponi Mela), i que cal considerar d’origen pre-romà.

Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans.

Bisbal, Foc de la -1869-

6 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1869)

Enfrontament durant la revolta federalista. Entre les tropes del governador militar de Girona i una forca republicana de 2.000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.

Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, procedien de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Palafrugell, de Castell d’Aro, de Llagostera i de la Bisbal mateix, i havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal. La lluita, des de les barricades aixecades, cessà aviat en caure presoner Caimó.

Davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren.

Bíclarum

3 Respostes

(Vallclara ?, Conca de Barberà)

(o Biclara)  Antic monestir. Fundat pel prevere lusità Joan, després bisbe de Girona (Joan de Bíclarum), que hom ignora on era situat exactament.

La falsa forma Biclara, no testificada, féu que hom el localitzés a Vallclara, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs.

Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja (Alentejo) o amb Béjar (Lleó).

Bestracà, baronia de

6 Respostes

(Camprodon, Ripollès, segle XIV – )

Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà, concedida el 1365 per Pere III el Cerimoniós al seu conseller Pere Blai, senyor d’Ultrera.

Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.

Besalú, sots-vegueria de

11 Respostes

(Catalunya, 1304 – 1716)

Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la vegueria de Girona, que comprenia quasi tot l’Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del Gironès.

El 1304 la aleshores vegueria de Besalú comprenia també la zona d’Olot, Beget i Costoja; no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, que constituïen el comtat d’Empúries i el vescomtat de Rocabertí, els quals no foren mai considerats plenament de la demarcació de Besalú.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la sots-vegueria constituí l’alcaldia major de Besalú, una de les dues en que fou dividit el corregiment de Girona, al capital de la qual -vacil·lant ja els primers anys de la Nova Planta– fou traslladada a Figueres al començament del segle XIX.

Besalú, comtat de

94 Respostes

(Catalunya, 988 – 1111)

Demarcació senyorial format sobre l’antic pagus de Besalú. Centrat en la vila i castell de Besalú, que comprenia inicialment la Garrotxa i alguns territoris del Ripollès, l’Alt Empordà i el Gironès.

Unit al comtat de Girona el 844 en època de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, se’n separà en cedir-lo aquest al seu germà Ranulf.

Amb Miró II el Jove (913-927) passà als comtes de Cerdanya i no va ser fins a la divisió dels territoris d’Oliba Cabreta que s’inicià una dinastia pròpia amb el seu fill Bernat I Tallaferro (988-1020).

El comtat mantingué la independència fins al 1111, en que passà a mans del comte Ramon Berenguer III de Barcelona en morir sense descendència Bernat III, gendre seu.

Besalú, bisbat de

8 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017.

Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu.

Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses.

A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats.

El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.

Berrús

2 Respostes

(Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre)

Despoblat, a l’extrem occidental del terme. L’antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja.

Berguedà -antic pagus-

Deixa un comentari

(Berguedà)

Antic pagus, que correspon aproximadament a l’actual comarca.

El comtat de Berga, que tingué l’origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà; igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sots-vegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria o sots-vegueria de Berguedà (o de Berga i Berguedà).