Arxiu de la categoria: Història

primer combat del Bruc

Bruc, primer combat del -6 juny 1808-

(el Bruc, Anoia, 6 juny 1808)

Fet d’armes de la guerra del Francès. Entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès, comandada pel brigadier Schwartz que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra.

Les tropes resistents estaven integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.

La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses foren però unes 300.

La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra.

Aquest combat donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d’un exèrcit integrat únicament per gent del poble sense preparació militar, i a la confusió que creà l’eco del repic del timbal d’un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit.

Al cop de pocs dies tingué lloc el segon combat del Bruc.

Brignoles, tractat de -1291-

(Brinhòlas, Provença, França, 19 febrer 1291)

(o de Tarasco)  Acord signat entre Alfons II de Catalunya, Carles de Salern i el papa Nicolau IV, sobre la possessió de Sicília.

Segons les seves clàusules, Alfons II deixaria d’ajudar el seu germà Jaume II, rei de Sicília, i aniria en croada a Terra Santa. D’altra banda, el papa aixecaria l’excomunió d’Alfons i revocaria la investidura dels regnes catalano-aragonesos a favor de Carles de Valois.

La mort del rei Alfons II (18 juny 1291) deixà sense efecte les clàusules d’aquest tractat, base del d’Anagni (1295).

Si bé tradicionalment s’ha cregut que l’acord va ser signat a Tarascó (Jerónimo Zurita, Ramon Muntaner), Ferran Soldevila va demostrar que ho va ser a Brignoles.

Breny, torre del

(Castellgalí, Bages)

Sepulcre monumental romà, prop de la unió del Llobregat i el Cardener. És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior.

Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta. La part de dalt era una cel·la amb cobert de doble vessant. Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons.

El nom actual sembla una falsa grafia d’Elbreny, derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X.

Bovalar, basílica del

(Seròs, Segrià)

Basílica paleocristiana, excavada a la partida del Bovalar, a la riba esquerra del Segre.

És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

La construcció original és del segle IV i perdurà fins al VIII. Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra.

Han estat trobades, al nivell de destrucció, diverses peces litúrgiques de bronze, del segle VII.

Botigues del Mar, les -Altafulla-

(Altafulla, Tarragonès)

Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d’habitació temporal.

Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.

botifler/a

(Països Catalans, segle XVIII – )

Nom donat durant la guerra de Successió als partidaris de Felip V de Borbó. Per extensió, aplicat als qui eren adversaris de la independència de Catalunya.

Actualment, dit del qui és més sensible a la política centralista i anticatalana que no pas a la més pròpia del catalanisme.

la Bòria (Barcelona)

Bòria, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

(o la Bòria de Sant Cugat)  Antic raval de la ciutat, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil). La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia.

El carrer de la Bòria, continuat pels dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport (alfòndecs, traginers, hostals) i de correus.

Des del segle XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejant-los dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall.

desafiament de Bordeus

Bordeus, desafiament de -1283-

(Bordeus, França, 1 juny 1283)

Desafiament que havia de tenir lloc entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres Sicilianes.

Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià a Carles a batre’s en duel. El combat s’havia de celebrar en un lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de la ciutat al rei de França, fet que impossibilità la realització.

Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença.

Boques de l’Ebre, departament de les

(Catalunya, 1812 – 1814)

Antic departament, Un dels quatre en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi francès.

Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa i Tarragona i part del de Cervera. El prefecte residia a Lleida.

Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però només el districte de Tortosa s’establí totalment l’administració francesa.

El primer prefecte fou el vescomte Alban de Villeneuve.

Blois, tractat de -1509-

(Blois, França, 12 desembre 1509)

Tractat entre Ferran II de Catalunya i Maximilià d’Àustria.

Ferran II concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià per tal que pogués dur a terme l’acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella.