(el Bruc, Anoia, 6 juny 1808)
Fet d’armes de la guerra del Francès. Entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès, comandada pel brigadier Schwartz que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra.
Les tropes resistents estaven integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.
La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses foren però unes 300.
La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra.
Aquest combat donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d’un exèrcit integrat únicament per gent del poble sense preparació militar, i a la confusió que creà l’eco del repic del timbal d’un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit.
Al cop de pocs dies tingué lloc el segon combat del Bruc.
