Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Noguera, la

138 Respostes

Comarca de Catalunya: 1.784,07 km2, 38.726 hab (2017), densitat: 21,71 h/km2, capital: Balaguer

0nogueraFormat per 30 municipis: Àger – Albesa – Algerri – Alós de Balaguer – Artesa de Segre – les Avellanes i Santa Linya – Balaguer – la Baronia de Rialb – Bellcaire d’Urgell – Bellmunt d’Urgell – Cabanabona – Camarasa – Castelló de Farfanya – Cubells – Foradada – Ivars de Noguera – Menàrguens – Montgai – Oliola – Os de Balaguer – Penelles – Ponts – Preixens – la Sentiu de Sió – Térmens – Tiurana – Torrelameu – Vallfogona de Balaguer – Vilanova de l’Aguda – Vilanova de Meià

Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l’Alt Urgell, a l’est amb el Solsonès i la Segarra, al sud amb l’Urgell i el Pla d’Urgell, al sud-oest amb el Segrià i a l’oest amb Aragó.

GEOGRAFIA FÍSICA – S’hi distingeixen dos sectors: l’alta i la baixa Noguera. L’alta Noguera comprèn la serralada pre-pirinenca del Montsec, que, tallada per les dues Nogueres, s’individualitza en el Montsec d’Ares i el de Rúbies, al peu dels quals s’estenen la vall d’Àger i la conca de Meià, i el Segre Mitjà, sector d’aquest riu que drena la Depressió Central. La Noguera baixa esta formada per la Noguera estricta, compresa entre el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i, a partir de la ribera del Sió, la plana d’Urgell, regada pel canal d’Urgell. La meitat meridional presenta clima mediterrani amb tendències continentals i al Montsec és de muntanya mitjana; pluges escasses (300-500 mm).

pobl_nogueraPOBLACIÓ – A la dècada de 1981-91 ha experimentat una minva del 3,5%. Distribuïda per sectors, la població activa es reparteix de la manera següent: sector primari (27,1%), secundari (35,2%) i terciari (37,7%).

ECONOMIA – Agricultura (cereals, farratges, fruiters) i ramaderia (porcina, ovina i avicultura), indústria escassa (paperera, confecció, agroalimentària, metal·lúrgica) concentrada a Balaguer i també a Artesa de Segre i Ponts. A més de Balaguer, els nuclis principals són: Artesa de Segre, Ponts, Vallfogona de Balaguer, Albesa i Bellcaire d’Urgell.

HISTÒRIA – Fortificats pels musulmans diversos indrets, com Balaguer o la Ràpita, els comtes d’Urgell conqueriren els territoris de la ratlla del Segre, i el 1105, amb la conquesta de Balaguer, que feren capital del comtat, finalitzà l’expansió urgellenca. D’altra banda, els comtes de Barcelona crearen entorn de Camarasa la marca de Camarasa. A partir del segle XII començà la repoblació i s’hi bastiren nombrosos castells com el de Montsonís, la baronia de Sant Oïsme, la Ràpita o el Castell Formós de Balaguer. Els límits de la comarca tal com avui es coneixen, llevat d’Alfarràs i la Portella (que el 1990 passaren al Segrià), no es constituïren fins a la divisió territorial de la Generalitat el 1936.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques

Navès (Solsonès)

57 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 145,27 km2, 610 m alt, 288 hab (2017)

0solsonesSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages, a la dreta del Cardener, entre aquest riu i l’aigua d’Ora, afluent seu, entre la serra de Busa i els plans de Navès, a la vall de Lord, a l’est de Solsona. Una gran part del territori és accidentat per la Depressió Central.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia: ovins, bovins i porcins. Àrea comercial de Solsona. El poblament és dispers i amb oscil·lacions demogràfiques: 857 h el 1900; 1.019 h el 1950; actualment en descens.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Margarida. L’antic castell de Navès és esmentat ja el 968.

El terme comprèn els pobles i llogarets de Pegueroles, Besora, Tentellatge, les Cases de Posada, Busa i la Vall d’Ora, els antics termes, parròquies i esglésies d’Ossea, Guilanyà, Muntanyà, Ventolrà, Terres, el Pujol Melós, Tarascó, Sant Martí de Vilapedrers, Sant Grau d’Anglerill, Preixana, Antigues, Vila-seca, Marçanyac, Ginebrers, Castelló, Albereda, Vilandeny, Linya, Soler i Gifré, Peà, Cavall, el Fornell, les Serres, la Móra i la Selva i l’antic castell de Meda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Navata (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,48 km², 145 m alt, 1.307 hab (2017)

0alt_empordaSituat entre les ribes del Manol, en part límit septentrional del terme, i el Fluvià, en part límit meridional, drenat, a més, per la riera d’Àlguema, a la plana empordanesa, al límit amb el Pla de l’Estany, al sud-oest de Figueres. La zona forestal és ocupada per boscs de pins i d’alzines.

Agricultura, predominantment de secà, destinada principalment als conreus de cereals, d’userda i de blat de moro. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Activitats derivades de l’agricultura i d’artesania. Àrea comercial de Figueres. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910, amb 880 h.

La vila és a l’interfluvi de la riera d’Àlguema i del Manol; destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca del segle XVIII, i les restes del castell de Navata, que s’aixequen dalt d’un turó i que fou el centre de la baronia de Navata.

El terme comprèn, a més, els pobles de Taravaus (terme annexat el 1969) i Canelles i la masia i antic lloc de can Miró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Futbol

Navàs (Bages)

23 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 80,62 km2, 370 m alt, 6.020 hab (2017)

0bages(o Navars, o Castelladral)  Situat entre el Llobregat i el Cardener, al peu de la serra de Castelladral.

Les activitats agrícoles estan en decadència: s’hi conrea només vinya. El principal recurs és la indústria, en primer lloc la tèxtil (filats de cotó), cal esmentar, també, la derivada de la fusta i la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Manresa.

La població quasi s’ha quadruplicat des del 1900 (1.418 h), especialment entre el 1960 i el 1970, com a conseqüència del desenvolupament industrial, que s’ha localitzat als voltants del nucli urbà.

El poble és en terreny pla, a la dreta del Llobregat; la parròquia arxiprestal (la Sagrada Família) data del 1907.

El terme comprèn els pobles de Castelladral (capital del municipi fins al 1960), Sant Cugat del Racó, el Mujal i Sant Salvador de Torroella, l’antic monestir de les Esglésies, la quadra de Valldeperes, els nuclis industrials del Palà de Torroella i la colònia Valls i l’antic poble d’Orriols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Sant Jordi – Escola Diocesana

Navarcles (Bages)

7 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 5,52 km2, 269 m alt, 5.950 hab (2017)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, a l’esquerra de la riera de Calders, prop de la seva confluència amb el Llobregat, i per la riera de Navarcles, afluent de la de Calders, al nord-est de Manresa.

A la vora del riu hi ha conreus d’horta per a consum local, però hi prepondera el secà (cereals, vinya). Ramaderia porcina i avicultura. El sector secundari i els serveis, però, són els principals recursos econòmics del municipi: indústria tèxtil (colònia del Galobard) i lloc de segona residència i estiueig. Àrea comercial de Manresa. Població en ascens.

El poble és a la confluència de la riera de Navarcles amb la de Calders, prop del Llobregat; l’església parroquial (segle XVII) conserva des del 1863 les relíquies de sant Valentí. Resta de l’època medieval la capella de Sant Bartomeu (segle XIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nalec (Urgell)

2 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 9,25 km2, 487 m alt, 101 hab (2017)

0urgellSituat a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i l’altiplà de la Segarra, a la vall mitjana del riu Corb, afluent del Segre.

Llevat del sector més meridional del terme, en part cobert de boscs de pins, la major part del territori és dedicada a l’agricultura i s’hi conreen de secà: cereals, vinya, oliveres i ametllers; hi ha també regadiu als costats del riu (vinya, cereals i hortalisses). La ramaderia i l’avicultura complementen l’agricultura. Àrea comercial de Tàrrega. Durant el segle XX la població ha minvat gairebé en tres quartes parts, però darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, a la dreta del riu, és dominat per l’església parroquial de Sant Jaume. Hi ha restes de l’antic castell de Nalec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mura (Bages)

14 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 47,79 km2, 454 m alt, 227 hab (2017)

0bagesSituat als vessants del nord-oest de la serra de Sant Llorenç del Munt, atravessat de llevant a ponent per la riera de Mura (o de Nespres), a l’extrem sud-est de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental. El terreny és aspre i escabrós, la major part del qual és ocupat per rocam i per la zona forestal (pins, roures, alzines, matolls i pasturatges).

L’agricultura és poc important: conreus de cereals, oliveres, vinya i regadiu. Centre d’estiueig i de segones residències. Una part del terme està inclosa al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Àrea comercial de Manresa.

El poble té un aire pintoresc i es troba ben conservat, prop de les restes de l’antic castell de Mura. L’església parroquial de Sant Martí és romànica (segles XI-XII). Fou l’origen del marquesat de Mura.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Lleïr, l’església pre-romànica del Marquet, el gran casal romànic del Puig de la Balma, les coves de la coma d’en Vila, el veïnat de la Mata i l’antic poble de Santa Creu de Palou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Excursionista

Muntanyola (Osona)

6 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 40,30 km2, 807 m alt, 613 hab (2017)

0osonaSituat al sector sud-occidental de la plana de Vic, al sector meridional de l’altiplà del Lluçanès, al límit amb el Bages. El terme és cobert en gran part de bosc.

L’agricultura, activitat minoritària, és dedica al conreu de cereals (civada, ordi i blat). El principal recurs és la ramaderia (bestiar boví i oví). Cuniculicultura. Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Àrea comercial de Vic. El poblament és dispers.

El terme és format per les antigues parròquies de Caraüll, de Múnter i de Muntanyola, aquest darrer situat a la vall de la riera de Muntanyola. L’església parroquial de Sant Quirze va ésser renovada al segle XVIII. El castell de Muntanyola, lloc d’origen de la família Montcada, s’esfondrà per un terratrèmol el 1448 i fou reconstruït com a masia.

El municipi comprèn, a més, els termes separats de les Comes i de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Morera de Montsant, la (Priorat)

15 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 52,88 km2, 743 m alt, 158 hab (2017)

0prioratSituat al vessant sud de la serra de Montsant, al sector septentrional del Priorat històric. El terreny és accidentat i drenat pels rius Montsià i Siurana. El territori, molt trencat, és ocupat en un 85% per roquerars, pasturatges, garriga i bosc.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, que ha augmentat considerablement; és conreen també ametllers i avellaners. Àrea comercial de Falset. La població en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant; s’hi destaca l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, de base romànica.

Dins el terme hi ha les restes de la cartoixa d’Escaladei, el santuari de Santa Maria de Montsant, l’antic monestir de Bonrepòs, el mas i l’església de Sant Blai, l’església i el despoblat de Montalt, la cova Santa i el poble de la Conreria d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Morell, el (Tarragonès)

17 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 5,94 km2, 104 m alt, 3.631 hab (2017)

0tarragonesA la confluència del riu de la Glorieta amb el Francolí, a la dreta d’aquest, al nord-oest de Tarragona, al sector occidental de la comarca.

Gairebé tot el terme és conreat, principalment de regadiu (avellaners) i menys de secà (vinya, olivera i cereals). Avicultura. Indústries alimentàries (farina), de la fusta (mobles) i darrerament, arran de la instal·lació d’una refineria petroleoquímica al veí municipi de la Pobla de Mafumet, s’hi ha desenvolupat, a més, la indústria química. Pertany a l’àrea comercial de Reus.

La vila es troba en un turó, s’hi destaca el casal dit el Castell. L’església parroquial és dedicada a sant Martí.

El municipi comprèn també els pobles dels Hospitals i de la Granja dels Frares.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut