Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

24 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 16,63 km2, 124 m alt, 23.552 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al peu del massís de Montserrat, s’estén en gran part a l’esquerra del riu Llobregat.

La superfície agrícola ha minvat considerablement d’ençà de l’expansió del nucli urbà i la instal·lació de nombroses fàbriques. Vora el riu s’hi conreen productes d’horta, a més d’oliveres, verdures i arbres fruiters. La principal activitat és la indústria: destaquen la tèxtil, la de la llana i la de fabricació de cotó. A més, cal esmentar la fabricació de materials per a la construcció i la indústria química. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Aixó explica l’ascens demogràfic: la població es duplicà entre 1900 i 1960, i es tornà a duplicar en el període comprès entre el 1960 i el 1996.

La vila és a l’esquerra del Llobregat i l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Hom celebra anualment representacions de la Passió d’Olesa.

Dins el terme hi ha, a més, el barri del Raval de la Indústria, l’església romànica de Sant Pere Sacama i el nucli de Sant Jaume (on s’ha descobert una necròpoli visigòtica).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 30,79 km2, 265 m alt, 1.734 hab (2017)

0alt_penedes(o Oleseta)  Situat al vessant nord-occidental del massís de Garraf, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat. El terme és drenat per la riera d’Olesa i per la de Begues, que s’uneixen a l’Hospital i aflueixen, a través de la riera de Ribes, a la Mediterrània. Terreny molt accidentat, ocupat en gran part per boscs de pins i pastures.

Conreus de secà: cereals, vinya, llegums, farratge, hortalisses i fruiters. Hi ha ramaderia (cabrum i bestiar porcí) i avicultura. Indústria alimentària i de materials de la construcció. Hi ha diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera d’Olesa; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.

Dins el terme hi ha, a més, l’hospital de Cervelló (dit també hospital d’Olesa), així com nombroses masies que s’han anat deshabitant.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Olèrdola (Alt Penedès)

29 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 30,15 km2, 189 m alt, 3.565 hab (2017)

0alt_penedescapital: la Plana Rodona. Situat al sud-est de Vilafranca del Penedès, al vessant interior dels darrers contraforts de la Serralada Litoral, al límit amb el Garraf, drenat per la capçalera de la riera de Canyelles. La part muntanyosa és coberta en bona part per boscs de pins i matollar.

L’economia tradicional del terme és l’agricultura de secà: vinya i cereals, i en menor quantitat, s’hi cull ametlles, olives i fruits. Avicultura. S’exploten les calcàries margoses. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès.

A part de la seva capital, el terme comprèn, a més, els pobles de Moja, Sant Miquel d’Èrdol i Sant Pere Molanta, les caseries de Viladellops, Ferran, Altrabanda, la Serreta i el Sant Sepulcre, el despoblat de Magrinyà i l’antiga quadra de Puig-roig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ogassa (Ripollès)

19 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 45,22 km2, 951 m alt, 228 hab (2017)

0ripollesSituat al vessant sud-oriental de la serra de Sant Amanç fins a la portella d’Ogassa, al nord-oest de Ripoll, el terme s’estén fins a la riba dreta del Ter i del seu afluent, la riera d’Ogassa.

Agricultura pobra, amb conreus de cereals, patates i farratge. Ramaderia de bestiar boví i oví. Hi ha mines de carbó (a l’agregat de Surroca) que havien arribat a representar unes 40.000 tones anuals d’extracció, però actualment, ha causa de les dificultats geològiques del jaciment, han estat abandonades. S’hi fabriquen materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Ripoll.

L’església parroquial del poble (Sant Martí) fou consagrada el 1024 i hi és venerada la Mare de Déu de Puigdefranca.

El municipi comprèn, a més, el poble de Vidabona, l’antic poble i actual refugi de Saltor, els veïnats del Bac de la Roda i Fogonella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Òdena (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,66 km2, 421 m alt, 3.614 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, a l’esquerra de l’Anoia, afluent del Llobregat, als vessants orientals de la serra de Rubió, al nord-est d’Igualada, el terme és regat per la riera de Castellolí i la riera d’Òdena.

L’agricultura és de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya, els ametllers i les oliveres. Guixeres en explotació. Té importància l’activitat industrial, on destaquen la fabricació de materials per a la construcció, la indústria derivada de la fusta (mobles), la tèxtil (gèneres de punt) i l’alimentària (cava). Àrea comercial d’Igualada.

Demogràficament ha oscil·lat durant el segle XX, experimentà un augment de 469 hab entre el 1900 (1.239) i el 1920, i una disminució de 498 hab fins al 1940, amb un creixement continu d’ençà del decenni del 1960.

El poble està situat als vessants d’un turó on hi havia l’antic castell d’Òdena. L’església parroquial està dedicada a sant Pere (segle XX).

El municipi comprèn, a més, el poble de l’Espelt, les caseries de les Casetes d’En Mussons i de les Casetes d’En Vives, el raval de l’Aguilera i les masies i veïnats de Can Sabater, Can Soler, la Font de Mas Arnau, el Pla i Samuntà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre d’Esports

Odèn (Solsonès)

20 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 114,38 km2, 1.130 m alt, 256 hab (2017)

0solsonesSituat al vessant meridional de la serra d’Odèn, a l’est de la serra del Port de Comte, drenat per la ribera d’Odèn, al nord-oest de Solsona. El terme és accidentat i drenat per la capçalera de la ribera Salada. El territori és en part boscat i cobert de prats naturals.

L’agricultura és limita la 10% del terme (cereals, patates i farratges). L’economia es basa, però, en la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), que aprofita les pastures naturals. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Disseminació total de la població.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial (Santa Cecília) i de l’antic castell d’Odèn.

El terme comprèn, a més, els pobles i antics termes de la Móra Comdal, el Sàlzer, la Valldan, Canalda i Cambrils; la quadra d’Encies; el llogaret de Llinars, i les caseries de Montnou i dels Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nulles (Alt Camp)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 10,61 km², 231 m alt, 464 hab (2017)

0alt_campSituat al sud de la comarca, el seu terme és suaument ondulat, entre els rius Francolí i Gaià, al sud-est de Valls i al límit amb el Tarragonès.

El terme és ocupat en un 95% pels conreus de secà, la vinya n’és el principal, amb altres importants com garrofers, cereals, ametllers, avellaners i oliveres; al regadiu hi ha cereals i avellaners. També hi ha ramaderia porcina i granges avícoles, algunes a escala industrial. Una part de la població treballa a la zona industrial de Valls. Àrea comercial de Valls.

nulles1El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a mitjan segle XVI i reformada al XVIII, al costat de la qual hi ha restes de l’antic castell de Nulles. Interessant Cooperativa Agrícola modernista, edificada el 1915 per Cèsar Martinell.

Al seu terme hi ha els agregats de Bellavista i Casafort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Valls d’Aguilar, les (Alt Urgell)

37 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 123,81 km², 669 m alt, 277 hab (2017)

0alt_urgell(o Noves de Segre)  Format per l’anterior municipi de Noves de Segre, al qual el 1972 li foren units els de Castellàs (Pallars Sobirà), la Guàrdia d’Ares i Taús. Situat a la dreta del Segre, a la confluència de la vall de la Guàrdia i la d’Alins, al sud-oest de la Seu d’Urgell. El terme és accidentat al vessant meridional pel sector oriental de l’encinglerada serra d’Ares, i cobert en bona part de boscs de pins i pasturatges.

Els conreus principals són els de cereals, de llegums i de patates. La ramaderia (bestiar boví i oví) i l’explotació del bosc, són la principal font econòmica. Hi ha escorxador de porcs i una fàbrica d’embotits. Subàrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble de Noves de Segre és, enlairat, damunt la confluència dels rius de la Guàrdia i de Pallerols; destaca la seva parròquia (Sant Andreu), esmentada ja el 839, en plena època carolíngia.

El municipi comprèn també els pobles i llogarets de Malgrat de Noves, Miravall, Bellpui, Berén i Argestues i l’ermita de Sant Quiri.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nou de Gaià, la (Tarragonès)

4 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 4,32 km2, 93 m alt, 563 hab (2017)

0tarragonesSituat a l’esquerra del Gaià, al nord-est de Tarragona. El terme és accidentat pels últims contraforts de la Serralada Litoral.

La superfície agrícola improductiva ocupa vora el 65% del terme. El conreu principal és el de la vinya (en regressió), seguida dels cereals, els avellaners, l’olivera, els garrofers i els ametllers. Els pasturatges augmenten. La ramaderia (hi ha cria de pollastres, porcs i gallines) i la indústria (fàbrica de gèneres de punt) tenen poca importància. Àrea comercial de Tarragona.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a santa Magdalena; hi ha un castell, pertanyent als barons de les Quatre Torres. Prop seu hi ha el raval dels Hostalets. El lloc és esmentat ja el començament del segle XI.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nou de Berguedà, la (Berguedà)

4 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 25,01 km2, 876 m alt, 157 hab (2017)

0berguedaSituat al nord de Berga, als estreps de la serra del Catllaràs, és accidentat per la serra de Picamill, a l’esquerra del Llobregat. La major part del territori és improductiva o forestal (alzinars, pinedes, pi roig i garrigues), excepte el sector central, que és el més habitat.

Conreus de secà (patates, farratges i blat). La ramaderia (bestiar boví, porcí, oví) hi té poca importància. Explotació forestal. La conca lignitífera de la Nou-Catllaràs va ser durant molts anys un dels recursos més importants, però s’ha deixat d’explotar. Important embranzida del turisme, sobretot el rural. Àrea comercial de Berga.

Al poble destaca l’església romànica de Sant Martí, amb portada i porta ferrada interessants.

El municipi comprèn, a més, el poble de Malanyeu, el santuari de la Mare de Déu de Lurda de la Nou (1880-85), el despoblat de Clarà i la masia del Far.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques