Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Móra la Nova (Ribera d’Ebre)

10 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 15,93 km2, 31 m alt, 3.070 hab (2017)

0ribera_ebre(ant: els Masos de Móra)  Situat a l’esquerra de l’Ebre, a la depressió de Móra, a l’altra banda de Móra d’Ebre, municipi del qual es va separar el 1840.

Les bases de l’economia local són l’agricultura (el terreny és força conreat) de secà: ametllers, vinya, olivera i cereals; de regadiu, limitat a la primera terrassa del riu, hi ha hortalisses i arbres fruiters; la ramaderia; l’avicultura; la indústria, en part derivada de l’agricultura (oli) i fabricació de materials per a la construcció, i el sector de serveis. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Durant el segle XX, el principal augment demogràfic ha estat experimentat entre el 1960 i el 1981, i a partir d’aquest darrer any, ha anat perdent població.

La vila va créixer al voltant del caseriu dels Masos de Móra. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

62 Respostes

Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km2, 38 m alt, 5.625 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

pobl_moraLa vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montsià, el

51 Respostes

Comarca de Catalunya: 735,42 km2, 67.491 hab (2017), densitat: 91,77 h/km2, capital: Amposta

0montsia

Consta de 12 municipis: Alcanar – Amposta – Freginals – la Galera – Godall – Mas de Barberans – Masdenverge – Sant Carles de la Ràpita – Sant Jaume d’Enveja – Santa Bàrbara – la Sénia – Ulldecona

Situat al límit amb el País Valencià i Aragó. Limita al nord amb el Baix Ebre, a l’oest amb el Matarranya, al sud amb el Baix Maestrat i a l’est amb la Mediterrània.

GEOGRAFIA FÍSICA: A la dreta de l’Ebre, és accidentada a l’oest pels ports de Beseit (tossal del Rei, 1.351 m alt; tossal d’en Cervera, 1.347 m) i al sud per les serres de Montsià i la de Godall separades per la vall d’Ulldecona. El pla de la Galera, drenat per la rambla de la Galera, i el de la Sénia, drenat pel riu de la Sénia, juntament amb el sector de terrasses fluvials de la ribera dreta de l’Ebre i el delta, constitueixen les zones planes. El 1983 es creà el Parc Natural del Delta de l’Ebre, que de les 7.736 ha que té més de la meitat pertanyen al Montsià. A la costa, baixa i sorrenca, es destaca el port dels Alfacs. Clima mediterrani amb tendència subàrida i pluges escasses. Riquesa de flora i fauna a la zona dels Ports i al delta.

pobl_montsia

POBLACIÓ – La població ha experimentat, durant la dècada 1981-91, un creixement moderat (2,5%), concentrat a Amposta i Sant Carles de la Ràpita.

ECONOMIA – Per sectors productius es reparteix de la manera següent: sector primari (25,7%), secundari (36,8%) i serveis (37,5%). L’agricultura encara és el sector principal de l’economia, amb conreus de regadiu (arròs i cítrics) i de secà (olivera, vinya i ametller). L’activitat pesquera es concentra a Sant Carles de la Ràpita (llagostins) i en grau inferior a les Cases d’Alcanar. Indústria diversificada i en augment. Augment del turisme tant a la zona dels ports de Beseit com a la costa. Els nuclis principals, a més d’Amposta, són Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, la Sénia i Ulldecona.

HISTÒRIA – Poblada des del Paleolític superior, conserva restes ibèriques (poblat de la Moleta del Remei) i els romans hi feren passar la Via Augusta. Al segle XII, Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí pràcticament tot el territori de la comarca a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

De les dues comandes que s’hi establiren, la d’Ulldecona i la d’Amposta, la darrera passà a la corona a final del segle següent. El Montsià, unit tradicionalment a Tortosa, tant eclesiàsticament com administrativament, fou constituït com a comarca arran de la divisió territorial feta per la Generalitat el 1936.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques

Montseny (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 26,77 km2, 528 m alt, 343 hab (2017)

0valles_orientalSituat al vessant meridional del massís del Montseny, del Matagalls i les Agudes, al pla de la Calma, a l’esquerra de la Tordera. El terreny és força accidentat i en gran part cobert de bosc.

La vida econòmica local es basa en els cereals de secà i el bestiar boví. Tenen molta importància les activitats derivades de l’estiueig i de l’excursionisme. Àrea comercial de Granollers.

El poble és dominat per l’església romànica de Sant Agustí.

Dins el terme hi ha el santuari romànic i antic monestir de Sant Marçal de Montseny, l’església de Sant Martí, antiga parròquia, i l’ermita i hotel de Sant Bernat de Montseny.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

28 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 63,32 km2, 120 m alt, 11.597 hab (2017)

0baix_camp

Situat al litoral, a la dreta de la riera de Riudecanyes i al sud de Cambrils. El nord del terme és accidentat per les serres de Colldejou i Llaberia.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (productes d’horta i avellaners), la de secà (garrofers, vinya, oliveres i avellaners), l’avicultura, la indústria de la construcció i el turisme, localitzat a la costa, que ha provocat la creació d’una indústria hotelera. Hi ha cooperatives que s’encarreguen de comercialitzar els productes agrícoles. Àrea comercial de Reus. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila és entre la plana i la muntanya, s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel.

A la costa, d’extenses platges de sorra fina, hi ha els nuclis turístics de Pins de Miramar, Miami Platja i la Platja de Rifà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Centre Miró – Biblioteca

Mont-ras (Baix Empordà)

5 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,31 km2, 88 m alt, 1.725 hab (2017)

0baix_emporda

Situat al litoral, entre el cap Roig i el de les Planes, a la fossa de Palafrugell, al peu de les Gavarres. La costa és retallada per la cala Morisca i la cala Estreta.

L’economia tradicional està basada en l’agricultura (s’hi conrea gra d’aresta, userda i blat de moro), la ramaderia i la indústria surera (la qual fou important per l’explotació de les alzines sureres que poblen gran part del sector muntanyós del terme), i que han estat avui superades per altres indústries i sobretot pel turisme, sota la influència de Palafrugell. Hi ha jaciments sense explotar de pedra calcària, plom i barita. Àrea comercial de Palafrugell.

El poble és a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, presidit per l’església parroquial de Sant Esteve, bastida el 1599 sobre una d’anterior, estigué fortificada.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Canyelles i la notable torre Simona, fortificada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mont-ral (Alt Camp)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 34,72 km2, 888 m alt, 164 hab (2017)

0alt_camp

Situat a la dreta del Brugent, afluent del Francolí, al límit amb la Conca de Barberà i el Baix Camp.

El relleu és força accidentat (muntanyes de Prades) i poc conreat, agricultura de seca (cereals i conreus arboris), circumstància que hi ha causat un notable descens demogràfic (l’any 1900 tenia 766 hab), pal·liat en part a finals del segle XX amb la instal·lació al municipi de la comunitat Arc Iris. Explotació de pedreres calcàries. Àrea comercial de Reus.

El poble és enlairat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, romànica, ampliada el segle XVIII. Hi ha testimonis de la presència dels templers.

Al terme hi ha els agregats de Farena, l’Aixàvega, Cabrera, la Cadeneta i el Bosquet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,23 km2, 116 m alt, 16.240 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, a la vall baixa del riu Mogent, és accidentat pels contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en recessió (cereals, farratge i vinya), la vida econòmica local es basa en la indústria (fabricació de productes químics, la tèxtil -filats de cotó- i la metal·lúrgica), que ha omplert el terme de polígons industrials i ha causat, a partir del 1960, un espectacular augment demogràfic. La ramaderia compta amb diverses granges industrials. També és centre residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta del riu Mogent, al límit amb el sector muntanyós, al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formà (segle XIX) el terme del castell de Montornès, anomenat posteriorment castell de Sant Miquel de Montornès.

Dins el terme hi ha l’antic barri de Can Parellada, actualment el més poblat del municipi, i restes d’un poblat ibèric. El 1983 el sector urbà de Vilanova del Vallès fou segregat del terme juntament amb una part del municipi de la Roca del Vallès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Mogent

Montornès de Segarra (Segarra)

5 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 12,32 km2, 605 m alt, 97 hab (2017)

mapa segarraSituat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Urgell, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, a la conca mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre els altiplans segarrencs i la plana d’Urgell. Hi ha algunes hectàrees d’alzinars i rouredes.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà: els cereals (blat, sobretot), ocupen més de la meitat de l’àrea conreada, i s’associen amb oliveres, ametllers i vinya; el regadiu, amb aigües procedents de pous, és minso. Petita indústria derivada de l’agricultura (producció d’oli i de vi). Hi ha ramaderia de bestiar oví, granges de porcs i aviram. Àrea comercial de Cervera.

El poble es troba en un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista; restes de l’antic castell de Montornès, amb alguns murs dels segles XII i XIII.

Dins el terme hi ha també el poble del Mas de Bondia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montoliu de Segarra (Segarra)

10 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 29,47 km2, 689 m alt, 178 hab (2017)

mapa segarra(o de Cervera; ant: Montoliu Lat)  Situat al sud-oest de la comarca, a la capçalera del Cercavins i a la dreta del Corb, afluent del Segre.

L’economia local es basa en l’agricultura predominantment cerealística de secà, també s’hi conreen ametllers, vinya i oliveres. La ramaderia, de bestiar oví i porcí a més de l’avicultura, són els principals recursos econòmic del municipi. Àrea comercial de Cervera. La població s’ha reduït considerablement des del 1930.

El poble és al vessant occidental del turó de la Guàrdia Lada, damunt la riba dreta del Cercavins, dominat per les restes de l’antic castell de Montoliu i per l’església parroquial de Sant Salvador, reformada en estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha els pobles de Cabestany, d’aspecte medieval, l’Ametlla de Segarra, la Guàrdia Lada i Vilagrasseta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques