Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Rasquera (Ribera d’Ebre)

5 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 51,31 km2, 174 m alt, 796 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a l’esquerra de l’Ebre, entre el pla de Burgar i el pas de Barrufemes, i estès als vessants orientals de la serra de Cardó. Drenen el terme diversos barrancs que aflueixen a l’Ebre a través de la riera del Comte. El terreny és molt muntanyós i ocupat en bona part per pinedes, garriga i pasturatges.

L’economia és bàsicament agrícola, amb conreus mediterranis de secà (olivera, ametllers i vinya). Cooperativa agrícola (oli i vi). Indústria de la palma (senalles i escombres de margalló). Àrea comercial de Tortosa.

El poble és d’origen islàmic; església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XVII). Ermita de Sant Domènec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rajadell (Bages)

22 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 45,53 km2, 361 m alt, 536 hab (2017)

0bages(ant: Riudagell)  Situat a les ribes de la riera de Rajadell de 38 km de longitud, afluent del Cardener, que passa molt encaixat pels termes d’Aguilar de Boixadors i Rajadell, a l’oest de Manresa.

Agricultura de secà: oliveres, vinya. Ramaderia. Prop de la meitat de la població viu disseminada. Acusà un màxim de població el 1930 (803 h). Ha esdevingut poble d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Manresa.

El poble és establert al voltant de les restes de l’antic castell de Rajadell i de l’antiga església parroquial de Sant Iscle.

Al terme hi ha també les parròquies de Monistrolet, bona part de la vella demarcació de Vallformosa, la sufragània de Sant Amanç, l’antic monestir de Santa Llúcia de Rajadell, l’església de Valldoria i l’antiga quadra de la Cirera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Esclat Gospel

Rabós d’Empordà (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,10 km2, 106 m alt, 175 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vora de l’Orlina, subafluent de la Muga, al límit amb el Vallespir i accidentat pels vessants meridionals de la serra de l’Albera. El sector muntanyós, que correspon al nord del terme, és ocupat per boscs d’alzines sureres, roures i faigs.

L’economia es basa en la viticultura; altres conreus són els cereals i farratges. Ramaderia bovina, porcina i ovina. Àrea comercial de Figueres. Durant tot el segle XX hi ha hagut un lent però inexorable èxode de població que no s’ha aturat.

El poble és a la dreta de l’Orlina; església parroquial de Sant Julià, romànica, fortificada, amb un gran matacà a la façana.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Quirc de Colera i Delfià, el monestir de Colera i el despoblat del Sitjar. Hi ha nombroses restes megalítiques per tot el terme.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Querol (Alt Camp)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 72,26 km2, 565 m alt, 532 hab (2017)

0alt_campAl nord de la comarca, a la riba esquerra del Gaià, al límit amb la Conca de Barberà, Anoia i l’Alt Penedès. Relleu accidentat per la serres de Brufaganya, Comaverd i Montagut. Gran part del terme no és conreada.

Economia agrícola de secà: cereals, vinya i olivera. Àrea comercial de Valls.

Al poble hi ha les ruïnes del castell de Querol (segle X).

El terme comprèn també les restes dels castells de Saburella (segle XIII) i de Pinyana (amb la capella romànica), els agregats d’Albereda, Esblada, Bonany, Montagut i diverses urbanitzacions (Mas Vermell, Ranxos de Bonany, Can Llenas, etc).

Hi ha diversos arbres catalogats com a monumentals

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Queralbs (Ripollès)

29 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 93,47 km2, 1.236 m alt, 176 hab (2017)

0ripollesSituat a l’alta vall de Ribes, a la dreta del Freser, al nord de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya i el Conflent. El territori és molt muntanyós (Puigmal) i la major part és cobert de bosc i pastures.

S’hi conreen cereals de secà (el moresc és possible gràcies a la humitat climàtica). Ramaderia de bestiar boví. Esports d’hivern a la vall de Núria. Producció d’electricitat. Àrea comercial de Ripoll. Població en descens durant tot el segle XX.

El poble és al vessant dret del Freser. Església parroquial de Sant Jaume, d’origen romànic, prop seu hi ha les restes d’un castell.

El terme comprèn, a més, el santuari de Núria, comunicat amb el poble de Queralbs per un ferrocarril de cremallera, els veïnats de la Farga, Vilamanya i les coves de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Quart (Gironès)

10 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 38,09 km2, 91 m alt, 3.570 hab (2017)

0girones(o Quart d’Onyar)  Situat a la dreta de l’Onyar, afluent del Ter, accidentat per les Gavarres, al sud-est de Girona. Una bona part del territori no és conreada i és coberta per boscs d’alzines sureres i per pinedes.

L’agricultura és predominantment de secà, s’hi conreen cereals, farratge i blat de moro. Té importància la ramaderia: bestiar boví i porcí i també l’avicultura. Indústria alimentària i de la ceràmica: fabricació de materials per a la construcció (terrissa). Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

El poble és al sector pla del terme; església parroquial de Santa Margarida.

El municipi comprèn els pobles de Castellar de la Selva, Montnegre, Sant Mateu de Montnegre, la Creueta i Palol d’Onyar i l’antiga parròquia de Montall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu de la Terrissa – Unió Esportiva – Escola Santa Margarida

Quar, la (Berguedà)

9 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 38,25 km2, 885 m alt, 57 hab (2017)

0berguedaSituat a l’est de la comarca, al límit amb Osona, a les ribes de les rieres de Merdançol i de Merlès; el terme és accidentat i cobert de boscos de pins i pastures.

Agricultura de secà (patates, blat i farratges); es conrea una petita part del terme municipal. Hi ha ramaderia (bestiar boví i de llana) i aviram. Àrea comercial de Berga. Dispersió total de la població. Ha perdut el 80% dels habitants el segle XX (281 hab, l’any 1900), encara que acusà un mínim el 1991, amb 43 hab.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, a la serra de la Quar, damunt el pla de la Quar.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Maurici de la Quar (cap efectiu del municipi), la quadra de la Portella, la caseria i església de les Heures de la Quar i l’ermita de Sant Isidre de la Quar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pujalt (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 31,43 km2, 770 m alt, 203 hab (2017)

0anoiaSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Segarra, al sector de ponent dels altiplans de Calaf. Dues terceres parts del terme no són conreades, i les ocupen roures, pins, alzines i garriga.

Agricultura amb conreus de cereals i ametllers de secà. Té tradició la ramaderia de bestiar porcí i oví; hi ha avicultura. Pertany a l’àrea comercial de Manresa. La població ha disminuït més d’una tercera part des de mitjan segle XIX.

El poble és als vessants d’una elevació que havia coronat l’antic castell de Pujalt o de la Mota, que formà part de la marca de Berga; església parroquial de Sant Andreu, de base romànica; capella gòtica de la Concepció (1329); restes de la capella de Sant Roc.

El terme comprèn, a més, els pobles de Conill, Vilamajor dels Prats i la Guàrdia Pilosa, el llogaret de l’Astor, la caseria de les Torres, l’antic castell de Montesquiu i el mas de la Portella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigverd de Lleida (Segrià)

5 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 12,51 km2, 219 m alt, 1.350 hab (2017)

0segriaSituat al límit amb les Garrigues i el Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al sud-est de Lleida. Drena el terme el torrent de la Femosa.

El principal recurs és l’agricultura: de secà s’hi conreen cereals, ametllers i oliveres; hi prepondera, però, el regadiu, que és possible gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre, i que es dedica majoritàriament als arbres fruiters (peres, pomes i prèssecs) i també blat, blat de moro, farratge i hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Cooperativa fruitera. Indústria alimentària (embotits) i dels mobles. Àrea comercial de Lleida.

El poble és situat en un planell; església parroquial dedicada a sant Pere.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Jordi

Puigverd d’Agramunt (Urgell)

5 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 17,00 km2, 366 m alt, 228 hab (2017)

0urgellSituat al sector nord de la comarca, al límit amb la Noguera, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Almenara i a la vora del Sió, afluent del Segre, al sector regat pel canal d’Urgell, al sud-est d’Agramunt.

Agricultura, s’hi conreen cereals de secà. La ramaderia complementa l’economia, amb bestiar boví, porcí i oví; granges avícoles. Activitats derivades de l’agricultura i de la ramaderia. Hi ha petits obradors. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al voltant de les restes de l’antic castell de Puigverd; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, el territori de les Quadres de Puigverd.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques