Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Puig-reig (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 45,75 km2, 455 m alt, 4.086 hab (2017)

0berguedaSituat al sector més meridional de la comarca, al límit amb el Bages, el terme s’estén a banda i banda del Llobregat, és accidentat i en gran part cobert de bosc.

L’agricultura és de secà: conreus de tipus mediterranis (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Ara bé, la principal font econòmica del municipi és la indústria, especialment la tèxtil; activitat desenvolupada des de mitjan segle XVII; compta amb diverses colònies industrials localitzades al llarg del Llobregat: can Marçal, can Ponç, colònia Vidal, l’Ametlla de Merola, etc. Altres indústries complementàries són l’alimentària, de la fusta i de construccions metàl·liques. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Puig-reig, que esdevingué el centre de la comanda de Puig-reig, i on hi ha l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal, les esglésies de Sant Marçal, Sant Andreu de can Pallot, el Carme de Periques, les ermites de Sant Miquel de la Cortada i de Sant Joan Degollaci, l’antiga quadra del Soler de Geumar, la masia de Madrona; hi havia hagut l’antic monestir de Sant Julià de Puig-reig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdioPolifònicaInstitut

Puigpelat (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 9,48 km2, 252 m alt, 1.147 hab (2017)

0alt_campSituat entre els rius Gaià i Francolí, a les terres lleugerament ondulades del mig de la comarca, a l’est i molt a prop de Valls.

Agricultura de secà, especialment vinya; també hi ha oliveres, avellaners i ametllers. Avicultura. Important indústria paperera, de serveis i de la construcció. Àrea comercial de Valls.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Dins el terme, santuari de Nostra Senyora de l’Hospitalet (o de la Mare de Déu de la Llet); vestigis romans: un edifici, sepultures i aqüeducte.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Joan Plana

Puiggròs (Garrigues)

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 9,90 km2, 334 m alt, 280 hab (2017)

0garriguesSituat a l’extrem nord de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i prop del canal d’Urgell.

Conreus mediterranis de secà (ametllers i oliveres), però hi prepondera el regadiu (blat de moro, alfals, blat i arbres fruiters -pomeres, pereres i presseguers-) gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell. Bestiar porcí estabulat. Avicultura. Indústria de productes metàl·lics. Àrea comercial de Lleida.

La vila, que estigué emmurallada, està situada al peu de les restes del castell de Puiggròs, bastit el segle XV, molt probablement sobre un d’anterior, i del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria (romànica refeta el segle XVIII), amb un robust campanar de torre quadrada.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Puigdàlber (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 0,40 km2, 239 m alt, 506 hab (2017)

0alt_penedesSituat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, ocupa una petita extensió al sector septentrional de la plana del Penedès. El terme, de molt escassa extensió, es drenat per les rieres de Romaní i de la Serra, afluents de la de Sant Sebastià dels Gorgs.

Agricultura amb conreus de vinya, principalment, a més de cereals i de fruita. Granges avícoles. Hi té tradició la manufactura de canyes (persianes), que exporta a França. Part de la població va a treballar a Vilafranca i a Sant Sadurní d’Anoia. Comparteix molts serveis municipals amb el Pla del Penedès. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població s’ha mantingut estacionària al llarg del segle XX.

El poble és a la vora de la riera de la Serra; església parroquial de Sant Andreu. Fou poble reialenc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Vedruna

Prullans (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 21,21 km2, 1.096 m alt, 224 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat al límit amb el Baridà, a la Batllia, a la dreta del Segre i accidentat al nord i nord-est pels contraforts meridionals de la serra de l’Esquella i pel serrat de Sant Quintí, on hi ha les coves d’Anes, amb estalactites i estalagmites.

Prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví. Hom també conrea cereals (sobretot blat), patates, farratge, llegums, horta i fruiters. Les indústries antigues han deixat pas a una incipient indústria hotelera i funcions residencials i d’estiueig. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble és enlairat; església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic; el castell de Prullans esdevingué el 1309 centre de la baronia de Prullans.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic castell de la Bastida (1.630 m alt), el llogaret d’Ardòvol, els veïnats de Sotanut i de la Serra, la masia i antic terme d’Orèn i l’antiga ermita de Santa Anna.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Priorat, el

Comarca de Catalunya: 498,61 km², 9.245 hab (2019), densitat: 18,54 h/km², capital: Falset

0prioratFormada per 23 municipis: Bellmunt del Prioratla Bisbal de FalsetCabacés – Capçanes – Cornudella de Montsant – Falsetla Figuera  – Gratallopsels Guiametsel Lloar – Marçà – Margalef – el Masroigel Molarla Morera de Montsant – PoboledaPorrera – Pradell de la Teixetala Torre de Fontaubella – Torroja del Priorat – Ulldemolinsla Vilella Altala Vilella Baixa

Situada entre les Garrigues (nord), la Conca de Barberà (nord-est), el Baix Camp (est – sud-est) i la Ribera d’Ebre (oest – sud-oest).

GEOGRAFIA FÍSICA – Constituïda per la conca del riu de Siurana i encerclada per dues branques de muntanyes de la Serralada Pre-litoral (serres de Montsant i la Llena, pel nord; muntanyes de Prades, pel nord-est; serres de Tivissa, Colldejou, Llaberia i l’Argentera, per l’est), resta oberta per l’oest vers la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual comparteix la depressió de Móra.

el PrioratS’hi poden distingir quatre sectors: 1) el Priorat pròpiament dit o Priorat històric recolzat en els vessants meridionals de la serra de Montsant i centrat a l’entorn de la cartoixa d’Escaladei; 2) la baronia de Cabacés, petita contrada de terres triàsiques i oligocèniques al sector nord-oest de la comarca; 3) el solc de Cornudella-Ulldemolins, que, amb el Priorat històric, integra l’alt Priorat, a l’àrea nord-oriental de la comarca, i 4) el baix Priorat, que comprèn la resta del territori, forma part de la depressió de Móra, i se centra en el curs baix del riu Siurana i a l’entorn de Falset.

El clima és temperat i sec; les temperatures són elevades, de tal forma que no hi ha veritable hivern climàtic (15ºC de mitjana anual; 8ºC al gener, el mes més fred; 24ºC a l’agost, el mes més càlid), però el perill de glaçades s’estén des del desembre fins al març. Les precipitacions anuals s’eleven a 560 mm, i augmenten als sectors muntanyosos, on se sobrepassen els 600 mm; el règim presenta dos màxims equinoccials i una forta secada estiuenca; el mes més plujós és el novembre; les nevades són escasses (2 o 3 dies de neu anuals sobre la mitjana de 60 o 65 dies de precipitacions).

La vegetació natural es caracteritza per l’alzinar i sobretot la garriga i els pasturatges, resultat de la desforestació continuada; als sectors muntanyosos més enlairats, s’hi fa també l’alzinar muntanyenc i el roure valencià, i als vessants de les muntanyes de Prades, el pi blanc i el pi roig.

Hidrogràficament, la comarca pertany a la conca del riu Siurana que la travessa en direcció nord-est – sud-oest i que recull les aigües del riu Montsant i Cortiella.

pobl_prioratPOBLACIÓ – El poblament és molt antic i, a més, ha estat continuat al llarg dels segles, encara que la població en xifres absolutes s’ha mantingut molt per sota de la resta de comarques catalanes. El màxim creixement poblacional es registrà durant el segle XVIII i estigué lligat a l’expansió de la vinya. A mitjan segle XIX començà la despoblació, que encara continua i que ha afectat tots els municipis de la comarca (fins i tot a Bellmunt del Priorat, malgrat que mantingué la seva activitat minera fins a mitjan decenni de 1970) i molt especialment els compresos dins el Priorat històric, on la vinya tenia caràcter de monocultiu.

ECONOMIA – L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, a la qual es dediquen unes 12.000 ha, malgrat la difícil mecanització i modernització de les explotacions agràries a causa de la presència de vessants molt abruptes. Predominen obertament els conreus de secà (ocupen el 88,8% de la superfície conreada) sobre els de regadiu; aquests darrers es redueixen a les vores dels rius i de les sèquies de la Bisbal de Falset, Cabacés i la Vilella Baixa; la construcció dels embassaments de Riudecanyes i dels Guiamets beneficien únicament el Baix Camp.

El conreu més estès és la vinya, dedicada a la producció de vi negre, que ha vist reduït dràsticament els seus dominis durant el segle XX, però que continua essent el conreu predominant al baix Priorat i al Priorat històric. Segueixen en importància l’olivera, que és el conreu principal a la baronia de Cabacés, l’ametller i l’avellaner, aquest últim molt estès a l’alt Priorat; els cereals ocupen una petita part i les plantacions de garrofers tenen importància local a Marçà, el Lloar i Poboleda. La ramaderia es troba en franca decadència, i és important únicament en alguns municipis, com ara el Molar (cria de porcs i bestiar boví) i Torroja del Priorat (porcs); l’avicultura se centra sobretot a Ulldemolins i a Margalef de Montsant i ha experimentat una certa expansió pel que fa al nombre de granges de conills i d’aviram; l’apicultura té importància a la Vilella Baixa. El sector miner fou important fins al tancament de les mines de Bellmunt de Priorat.

L’activitat industrial és molt escassa, i tant sols sobresurt la derivada de l’agricultura (indústria vinícola) i la de la confecció, centrada als nuclis de Falset i Cornudella. En els anys 1990, tanmateix, la producció vinícola ha experimentat una notable revifalla en obrir-se pas en els mercats internacionals els vins més selectes de la Denominació d’Origen Priorat.

priorat1HISTÒRIA – El poblament prehistòric comença amb indicis, no gaire segurs, del paleolític inferior (Falset, Marçà), però és a partir del paleolític superior que hom disposa de jaciments ben estudiats (Falset, abric de Sant Gregori) que continuen a l’època mesolítica (Margalef, cova del Filador). Des d’aleshores, el poblament es manifesta sobretot a través de moltes estacions de sílex de superfície (tallers), amb una cronologia molt ampla, fins a l’edat del bronze, que dóna la densitat més alta del Principat de Catalunya d’aquest tipus de jaciments (potser perquè l’exploració hi ha estat més intensa). Són conegudes coves d’enterrament de l’eneolític (Pradell) i altres d’habitació que continuen a l’edat del bronze (la Febró, Pradell, Siurana, etc) i algunes fins a la del ferro, quan la comarca manifesta destacats vestigis de la cultura hallstàttica (camp d’urnes del Molar).

L’època ibèrica i romana ha estat menys treballada, però hi ha poblats ibèrics destacats, com el de la serra de l’Espasa de Capçanes. El poblament d’època romana fou exclusivament rural. La dominació islàmica perdurà fins al segle XII (1153-54) al reducte que constituïen el castell i terme de Siurana, que comprenia part de les comarques del Baix Camp cartoixa o priorat d’Escaladei adquirí la senyoria sobre els pobles de Poboleda, Porrera, Gratallops, la Morera, Torroja i la Vilella Baixa, amb una part del terme de Bellmunt. La clapa que constitueix en aquests termes coincideix a grans trets amb l’aparició de la llicorella paleozoica.

En la Divisió Territorial de Catalunya hom inclogué a la comarca del Priorat, a més, el territori de l’antiga baronia de Cabacés, que pertanyia al bisbe de Tortosa, una part de la baronia d’Escornalbou, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona, i les valls de Cornudella i d’Ulldemolins, amb la zona de Marçà-Falset, que formaven part del comtat de Prades. A l’edat mitjana tota la comarca formava part de la vegueria de Montblanc, i amb els decrets de Nova Planta (1716) passà al corregiment de Tarragona. En la divisió provincial del 1833 restà inclosa en el partit judicial de Falset, molt més ampli que la comarca. Una llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya del 1990 segregà Arboli de la comarca per agregar-lo al Baix Camp.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiquesTurismeEnoturisme

Preses, les (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 9,39 km2, 474 m alt, 1.764 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud d’Olot, a la plana d’en Bas, entre la capçalera del riu Fluvià i les serres del Corb i de Marbolenya.

L’alta humitat climàtica permet els conreus del blat de moro i alfals sense regar, també produeix blat, fajol i fesols. Ramaderia: bestiar boví i porcí. Indústria alimentària, amb predomini de la producció d’embotits, i de materials per a la construcció i de plàstics. És centre de segona residència i d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.

Al poble hi ha l’església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Boscdetosca, Pocafarina i la Boadella, l’església i veïnat de Sant Miquel del Corb i l’ermita de Sant Martí del Corb.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesFestival És dansaRàdio La Vall

Premià de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdio

Premià de Dalt (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,57 km2, 142 m alt, 10.345 hab (2017)

0maresme(o Sant Pere de Premià)  Situat al vessant meridional de la serra de Marina, que accidenta el terme, i drenat per la riera de Premià.

El sector agrícola s’ha especialitzat en les flors i plantes ornamentals conreades en hivernacles. La principal activitat industrial és la tèxtil, seguida per la fabricació de materials per a la construcció. Hi té tradició l’estiueig i darrerament s’han estès nombroses urbanitzacions i residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El lloc té origen en una vil·la romana, Premiliana, esmentada a partir del segle X. Església parroquial de Sant Pere, del gòtic tardà.

El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna i Tió i de la Pixotella, la caseria i església de Sant Mateu i el santuari de la Cisa. El barri marítim de Premià de Mar s’independitzà municipalment l’any 1836.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscoles Betlem