Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Esteve, senyor

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Protagonista de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art i que viu al marge de la política.

La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907).

Els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “senyor Esteve” gran burgès i explotador sinistre.

Estendard de Sant Ot

2 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)

Brodat de seda sobre lli, obra signada per Elisava.

És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.

Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.

La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.

És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.

Espill de la Vida Religiosa

1 Resposta

(Barcelona, 1515)

Obra de Miquel Comalada. Demostren aquesta paternitat els argumens que dóna una versió castellana d’aquesta obra, apareguda a Lisboa l’any 1541 amb el nom d’aquest autor; així mateix, queda demostrada per la identificació que fa fra José de Sigüenza en l’obra Historia de la orden de San Jerónimo quan cita fra Miquel Comalada amb el nom de Deseoso, traducció de Desitjós, nom amb que es donà a conèixer l’autor de l’Espill.

Escrit en to simbòlic, és una mostra important del moviment Devotio moderna que des del segle XVI es desenvolupà considerablement. L’oració metòdica i els recursos psicològics substitueixen la meditació basada en la contemplació dels passatges evangèlics.

Influïda per Ramon Llull, és una obra d’estructura antiga en la qual es troben els inicis d’una nova espiritualitat.

Espectacles-Audicions Graner

5 Respostes

(Barcelona, 1905 – 1907)

Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona.

L’experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d’influència modernista.

Hi van col·laborar els músics Enric Morera, Enric Granados, Felip Pedrell i Jaume Pahissa i els escriptors Àngel Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual.

Espai Gaudí

1 Resposta

(Barcelona, 1 juliol 1996 – )

Exposició permanent de caràcter museogràfic, situada a les golfes de la Pedrera (Casa Milà) de Barcelona, destinada a la divulgació de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí.

Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Caixa de Catalunya, prevista en el pla director de la restauració de l’edifici de la Pedrera, que fou inaugurada el Dia Internacional de l’Arquitectura.

Escoltes Catalans

2 Respostes

(Catalunya, 1974 – )

Institució escolta, laica i coeducativa.

Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.

Enllaç web: Escoltes Catalans

Escolapi d’Empúries *

Deixa un comentari

(o Esculapi d’Empúries)  Veure> Asclepi d’Empúries  (estàtua grega).

Escola Vallparadís

3 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1910 – 1915)

Escola. Fundada per l’empresariat de la ciutat per a la instrucció adequada dels seus fills en el sector tèxtil.

Dirigida per Alexandre Galí, esdevingué una de les millors escoles pilot. S’hi assajaren, tot i el seu caràcter classista, les darreres descobertes de la pedagogia europea.

Cridat Galí per Prat de la Riba, l’Escola perdé el caire de centre d’avantguarda.

Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació

3 Respostes

(Barcelona, desembre 1982 – )

Escola. Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries.

Ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor.

A partir del 1997 fou adscrita a la Universitat de Barcelona, des del 1999 és la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i des del 2019 passà a denominar-se Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Enllaç web: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona

31 Respostes

(Barcelona, 1851 – )

(ETSEIB)  Escola nascuda en el si de l’Escola Industrial de Barcelona, amb el material i professorat de la dissolta Junta de Comerç.

Entre el 1866 i el 1879 fou l’única Escola d’Enginyers Industrials de l’estat espanyol.

Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona