Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1988 – )

Institució eclesiàstica d’ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull.

Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988.

Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades.

Facultat de Teologia de Barcelona -1968/86-

20 Respostes

(Barcelona, 7 març 1968 – 1986)

Institució eclesiàstica d’ensenyament superior, per a tot Catalunya. Erigida canònicament el 1968, fou promoguda a partir de dues institucions ja existents: la Facultat de Teologia dels jesuïtes, amb seu a Sant Cugat del Vallès, i el Seminari Conciliar de Barcelona, afiliat fins aleshores a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

Com a conseqüència d’aquest origen, consta de dues seccions: la de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona, amb organització i activitats autònomes, si bé amb voluntat de coordinació i d’arribar, finalment, a la fusió,

N’és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vice-gran canceller, el provincial dels jesuïtes catalans.

El 1986 es convertí en la Facultat de Teologia de Catalunya.

Extensió d’Ensenyament Tècnic

3 Respostes

(Catalunya, 28 setembre 1916 – 1943)

(EET)  Institució, creada per Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, atenent la demanda d’Alfred Pereña, amb la finalitat de difondre els coneixements tècnics per tota Catalunya.

Hom preveia diverses especialitats, però els primers anys només funcionaren cursos d’electricitat i d’agricultura.

Suspesa durant la dictadura de Primo de Rivera, es fundà el 1924 el Polytechnicum Postal, que continuà l’edició de textos.

El 1931 reprengué la seva tasca, com a Escola Postal de la Generalitat, i incorporà noves especialitats tècniques i un curs de gramàtica catalana. Pompeu Fabra col·laborà a la normalització lingüística dels tèxtos tècnics publicats per l’Extensió.

El 1943, passà a dependre de l’Escola del Treball.

Evolucionistes, Els

10 Respostes

(Barcelona, 1917 – 1932)

(o Saló dels Evolucionistes)  Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Posteriorment se’ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes.

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia.

Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del noucentisme.

Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any 1932 a l’Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l’art figuratiu català de la seva generació.

ETSET *

Deixa un comentari

Sigla de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació  (institució catalana, 1971- ).

Estudis Universitaris per a Obrers

1 Resposta

(Barcelona, 1933 – 1939)

Estudis de cursos especials. Iniciats amb el vistiplau del Patronat i organitzats per les facultats de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Ateneu Polytechnicum, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’Escola del Treball.

Tot i no representar l’accés dels treballadors a la universitat, s’intentava de difondre, per primera vegada, entre els estaments populars els elements bàsics de la cultura universitària.

Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 l’obra quedà paralitzada, però les classes continuaren al local de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Després del triomf del Front Popular, el 1936, els cursos es reintegraren a la universitat.

L’escriptor Ambrosi Carrion, president de l’Ateneu Enciclopèdic, fou el secretari i l’ànima dels Estudis per a Obrers.

Estudis Universitaris de Vic

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1977 – 1997)

Nom que adoptaren les delegacions de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica de Catalunya que s’ubicaren a la ciutat.

Els edificis on s’impartien els estudis pertanyien a la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Eusebi Moler.

El 1997 s’aprovà el reconeixement de la Universitat de Vic com a centre independent, en la qual s’integraren les dues fundacions.

Estudis Universitaris Catalans -institució-

32 Respostes

(Barcelona, 16 octubre 1903 – )

(EUC)  Institució d’ensenyament universitari. Iniciat a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català, de les matèries de cultura catalana no incloses en els programes de la universitat oficial.

Ha tingut una continuïtat sovint alterada per vicissituds polítiques. Del 1907 fins al 1936 publicà una revista homònima de gran prestigi intel·lectual.

Intervingué en la fundació de l’Associació Catalana d’Estudiants i col·laborà en l’organització del I Congrés d’Economia celebrat a Barcelona el 1908.

Després de la guerra civil, el 1942, foren represos els Estudis, però en unes condicions de semiclandestinitat.

En foren catedràtics i col·laboraren en la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”, tant abans com després del 1939, les figures més prestigioses de la cultura catalana.

Estudi General de Lleida

67 Respostes

(Lleida, 1 setembre 1300 – 1717)

Centre de cultura superior. Creat per privilegi reial de Jaume II el Just, amb les facultats de lleis civils, medicina, filosofia i arts, etc. Se sostenia econòmicament gràcies a les aportacions de la ciutat i l’església. Els estudiants gaudien dels privilegis concedits als universitaris de Bolonya.

L’època més esplendorosa de l’Estudi s’ha de situar entre la meitat del segle XIV i la del segle XV. Al segle XVII, fou afectat per la crisi de la societat catalana d’aquell temps. Malgrat tot, àdhuc en les èpoques de crisi, conservà sempre un cert prestigi. El 1717 fou abolit per Felip V de Borbó i traslladat a la Universitat de Cervera.

El nom d’Estudi General fou aplicat a les delegacions universitàries barcelonines de Lleida des del 1968 fins al 1991, en què es constituí la Universitat de Lleida.

Estudi dels Pilots *

Deixa un comentari

Nom amb què era coneguda l’Escola de Nàutica d’Arenys de Mar (1779-1874).