(Barcelona, 1851 – )
(ETSEIB) Escola nascuda en el si de l’Escola Industrial de Barcelona, amb el material i professorat de la dissolta Junta de Comerç.
Entre el 1866 i el 1879 fou l’única Escola d’Enginyers Industrials de l’estat espanyol.
Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
(Barcelona, 1973 – )
Escola tècnica superior, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inicià la seva activitat acadèmica el 1974.
És estructurada en tretze departaments.
Enllaç: Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
(Terrassa, Vallès Occidental, 23 novembre 1971 – )
(ETSET) Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s’instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes.
S’hi imparteixen les especialitats d’electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions.
Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació
(Barcelona, 18 maig 1914 – 1923)
Institució d’ideari típicament noucentista, destinada a l’ensenyament artesanal. Fou creada per la diputació de Barcelona i comprenia, fonamentalment, les especialitats de fusteria, tapisseria, jardineria i ceràmica.
Foren professors de l’entitat Francesc d’A. Galí, Esteve Monegal, Joaquim Folch i Torres, Pau Gargallo, Josep Aragay, N.M. Rubió i Tudurí i Ramon Sunyer, entre d’altres.
Fou suprimida per la dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 26 octubre 1936 – 1939)
Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya, per a formar instructors de guerra. Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc.
Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J. Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana.
Nom amb què es fundà el Conservatori Superior de Música de Barcelona (1886- ).
(Barcelona, 26 febrer 1997 – )
Òrgan tècnic del Consell General del Poder Judicial.
Té per missió essencial coordinar els processos de selecció de jutges i magistrats i assegurar l’execució adequada dels programes de formació inicial destinats als funcionaris en pràctiques i dels programes i accions de formació continuada de jutges i magistrats.
La seva seu, anteriorment a Madrid, fou traslladada a Barcelona.
(Barcelona, 30 març 1904 – 1913)
Institució nascuda com a Universitat Industrial. Dedicada a l’ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Batlló.
El 1913 en sorgí l’Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional.
(Barcelona, 1905 – 1912)
Escola nova, creada per Pau Vila. Vinculada primerament al moviment de l’Escola Moderna, se n’apartà al cap de poc temps.
Mantingué el caràcter d’escola popular i el règim de coeducació, però abandonà el laïcisme. Basava l’ensenyament en les necessitats de l’infant i donava prioritat a l’educació estètica.
(Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)
Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm.
El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l’actual de comandant de Marina) concedí, el 7 de març de 1779, el permís per instal·lar l’escola. L’ensenyament començà el 7 d’abril d’aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt.
Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Montcalvari, en el lloc conegut encara avui dia com l’Estudi dels Pilots.
L’Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.
