Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Magí de Brufaganya

(Catalunya)

(o de la Brufaganya) Personatge llegendari del Camp de Tarragona, de la contrada tarragonina de la Brufaganya.

Segons la tradició, féu trenta anys de penitència a l’indret on hi ha el santuari de Sant Magí de Brufaganya. Hom li atribueix l’evangelització d’aquella zona, fins que, pres, fou dut a Tarragona i fou decapitat, el 25 d’agost del 306. Unes altres fonts indiquen el 10 o el 19 d’agost. La seva festa se sol celebrar aquesta darrera data.

Hi ha moltes llegendes i tradicions lligades a la seva vida, com la que diu que féu brollar les anomenades fonts de Sant Magí, al peu del santuari.

En la seva festa hom reparteix aigua, duta en bótes, d’aquestes fonts.

A Tarragona era el patró dels pescadors del barri del Serrallo.

MACBA *

Sigla del Museu d’Art Contemporani de Barcelona  (institució museística, 1995- ).

lul·lisme

(Europa, segle XIV)

Referent a Ramon Llull. Nom genèric que reben les diverses formes de pensament derivades de l’obra de Llull, des de les que li són pròpies fins a les atribuïdes.

Encara vivint el filòsof, ja a l’octubre de 1313, hi ha documentat a París un grup que continuava treballant en les seves obres entorn de la cartoixa de Vaubert i reconeixent per capdavanter Thomas Le Myésier, que vers el 1330 publicà les seves diverses síntesis lul·lianes i la primera constituïa una summa adaptada als estudis d’arts i de teologia de la universitat de París, amb inspiració, com les obres de Llull, antiaverroista, i per tant conservadora.

Ja abans que s’arribés a publicar l’obra de Le Myésier, a València havia un grup lul·lià, actiu entre el 1317 (Art de confesió) i el 1338 (Art memorativa, de Bernat Garí, dissortadament perduda), de forta tendència popular i catequística.

Cal remarcar l’influx del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull en el Libro del caballero y del escudero, de Juan Manuel. La influència lul·liana continuà, difusa, en monestirs i entre clergues seculars durant tot el segle XIV; les obres antilul·lianes de Nicolau Eimeric i del canceller de la universitat de París, Jean Gerson, demostren la seva vigència als centres universitaris de Lleida i de París; el 1368 Gonzalo Sánchez de Uceda, traduí al castellà, a València, el Llibre del gentil e los tres savis.

El 15 d’octubre de 1393 el rei Joan I el Caçador concedia a Tomàs Exemeno no sols llicència d’explicar “la art e doctrina filosòfica del doctor e gran filòsof cathalà Ramont Llull” (amb excepció de la teologia), sinó també d’usar per a aquest fi unes cambres del Palau Reial de Barcelona.

Començà, d’aquesta manera, l’escola lul·liana filosòfica de Barcelona que, des d’ací, saltà a Itàlia ja abans del 1425 a Pàdua, on pogué contactar-hi una personalitat com Nicolau de Cusa, el qual veié en el lul·lisme una alternativa a l’aristotelisme decadent, per aquesta raó, l’època del Renaixement fou també la de la màxima difusió del lul·lisme a Europa, fins que, a l’hora de la Contrareforma, portat el catolicisme per la necessitat d’unificar les seves forces en la línia aristotèlico-tomista, el lul·lisme fou cada vegada més mal vist i àdhuc fou titllat d’heterodòxia, cosa que gairebé el féu desaparèixer, malgrat l’atenció amb que l’estudiaren filòsofs com Descartes i, sobretot, Leibniz.

El romanticisme, amb el seu interès per l’època medieval, i, a Catalunya, la Renaixença revifaren l’interès pel lul·lisme, interès que, malgrat uns intents de considerar-lo viu com a filosofia, vinculats a la revifalla de la neoescolàstica (Salvador Bové, Joan Avinyó), es decantà decididament per l’estudi històric, alimentat per institucions com la Maioricensis Schola Lullistica i el Llull Institut de Friburg de Brisgòvia.

La vigència del lul·lisme és palesa en publicacions com ara “Estudios Lulianos” i en la celebració de diversos congressos.

Lucrècia -escultura-

(Roma, Itàlia, 1804)

(o Lucrècia morta)  Escultura de guix de Damià Campeny. Fou enviada a Barcelona, com a tramesa reglamentària de pensionat, a l’Acadèmia de Sant Jordi.

El 1833 l’autor la féu de marbre -es conserva a la Llotja de Barcelona-, i també n’hi ha una rèplica de bronze (Museu d’Art Modern de Barcelona).

Figura sedent d’una gran perfecció, uneix un estricte classicisme a una suau melangia, i és considerada l’obra mestra de l’escultura neoclàssica catalana.

Logicofobista, Grup

(Lleida, 1936 – 1939)

Grup artístic d’avantguarda. Fou presentat per l’ADLAN al públic de Barcelona.

Els seus components foren: Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, Antoni G. Lamolla, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i Remei Varo.

Volien unir l’estètica surrealista amb una mena d’espiritualisme.

Locomotora Negra, la

(Catalunya, 1971 – )

Grup de jazz de caràcter amateur. Format com a quintet i compost pels germans Ricard, Carles i Toni Gili, i Lluís i Cristòfor Trepat. La formació s’ha anat ampliant fins a convertir-se en una veritable orquestra.

Amb un estil proper al swing i al jazz popular i ballable, ha participat en múltiples festivals, tant a Catalunya com per tot Europa, i ha acompanyat sovint grans estrelles del jazz, com Bill Coleman o Benny Waters.

Entre els diversos àlbums que ha editat, sobresurten La Locomotora Negra (1983), Hey Mr Landlord (1983, amb Gene Mighty Flea Conners), Round Christmas (1992), el disc de celebració del 25è aniversari, 25 anys (1995) i Ellington Train (1999).

Enllaç web: La Locomotora Negra

Llum, Festa de la

(Manresa, Bages, segle XVI – )

Festa que hom celebra el 21 de febrer, commemorant el prodigi d’un llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la ciutat de Manresa el 21 de febrer de 1345.

Una primera al·lusió històrica de la celebració es remunta al 1536. Des del segle XVII i fins al XIX, se celebrà el segon diumenge de quaresma.

Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la sèquia de Manresa.

És considerada festa major d’hivern. La primera referència documental de la Llum data del mateix any 1345.

Enllaç web: Festa de la Llum

Llotja, Escola de *

Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona  (institució d’ensenyament artístic, 1775- ).

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

(Barcelona, 1976 – )

(DEPANA)  Entitat conservacionista. Fundada per un grup de científics, naturalistes i estudiosos de la natura, amb l’objectiu d’atendre d’una manera global els problemes que afecten a les espècies, als ecosistemes i a les relacions entre l’home i el medi.

El seu àmbit de treball es desenvolupa en la gestió sostenible dels recursos naturals, l’ordenació del territori, la visió social i econòmica dels problemes mediambientals, i la sensibilització i implicació dels ciutadans.

Els serveis que ofereix són la “Revista informativa DEPANA en Acció”, una biblioteca i una videoteca especialitzada, l’organització de cursos, xerrades i sortides, la participació en campanyes des dels grups de treball, l’elaboració d’informes tècnics, el seguiment de projectes i tasques jurídiques.

Enllaç web: DEPANA

Lliga Nacional d’Associacions de Música

(Catalunya, 1922 – 1923)

Organisme creat per la Mancomunitat de Catalunya. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes.

La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies.