(Sitges, Garraf, 1910 – )
Museu. Situat al costat del Cau Ferrat. S’hi conserva el llegat que el Dr. Jesús Pérez-Rosales féu a la diputació provincial de Barcelona.
Situat a l’antic hospital (segle XIV), conserva una magnífica col·lecció d’escultures en fusta, pedra, marbre, ceràmica, ferros forjats, orfebreria i altres obres d’arts decoratives.
Enllaç web: Museu Maricel
(Vic, Osona, 1916)
Membre d’una associació religiosa, fundada per Manuel Mascaró i Borràs per a l’educació i l’acolliment d’orfes i abandonats.
El 1936 l’associació es traslladà a Sabadell, on hi ha la seva única casa de família.
(Barcelona, 1987 – ? )
Companyia de dansa. Fundada per la coreògrafa i ballarina Margarita Guergué, després dels espectacles Roma i Gaudeamus.
Més tard presentà Plàstic i oli, Excuses (1987), Time to go (1991), Constanza (1992) i La rosa sin porqué (1996).
(Barcelona, 1976 – )
Companyia de titelles. Formada per Joana Clusellas (Barcelona 1941) i Jordi Pujol (Barcelona 1946).
Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults.
Actuen a Catalunya i arreu de l’estat espanyol i han participat en diversos festivals nacionals i internacionals.
Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena (1980), Interludi per a un laberíntic amor (1981), De com Sant Francesc va amansir el llop (1986), A l’ombra del Canigó (sobre el poema de mossèn Jacint Verdaguer, 1987), Tirant lo Blanc (de Joanot Martorell, 1989), El garrofer de les tres taronges (homenatge a Joan Miró, 1993), La paitida del Gorg Negre (1994), La perla (llegendes del Montseny, 1996), Auca d’Ester sense hac (de Salvador Espriu, 1998), Estudis per a un autoretrat (sobre el món creatiu del pintor targarí Joan Minguell, 1999), El planeta b 612 (sobre El Petit Príncep, 2000) i La Creació, formes i música per a 7 dies (2001).
(Barcelona, 1984 – 2008)
Mostra d’arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment a la ciutat. Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general.
Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors. El 1996 els seus creadors, J.E. López i Arnau Vilardebó, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona.
L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 Dies de dansa, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, Des de la Paraula, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica.
En les darreres edicions hom potencià molt la faceta audiovisual de l’esdeveniment, el cinema, el video-art, els videojocs, les projeccions flash, etc.
(Barcelona, 1992 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mar Gómez.
Ha presentat: A larga, algo te hará (1991), A caballo regalado, más vale pájaro en mano, Hércules y Emmanuelle, La matanja de Tezas (1993), Amets Beroak (1994), Orquestilla, Intrépidos foragidos, La nostalgia del pepino (1995, coreografiada en col·laboració amb Isabel Gómez), Levadura Madre (1998), Ecce Homo… erectus (1999), Hay un pícaro en el corral (2000) i La casa de l’est (2002), entre altres espectacles.
Enllaç web: Companyia Mar Gómez
(Catalunya, març 1928)
Manifest literari avantguardista.
Signat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, reproduït en paper de colors groc i que assolí una gran difusió, en el qual denuncien el Noucentisme i defensen els nous corrents artístics associats al progrés i a la tècnica.
Suscità nombroses controvèrsies.
(Catalunya, segle XX)
Personatge principal de Terra baixa d’Àngel Guimerà.
Simbolitza el tipus de pastor primitiu i sense malícia que, enganyat per Sebastià, un propietari rural, disbauxat i cínic, acaba tractant-lo com ho feia amb el llop de la muntanya.
Manelic té un monument a Montjuïc (Barcelona), i ha esdevingut un nom popular.
(Barcelona, 1995 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández.
Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997).
(Celrà, Gironès, gener 1989 – )
Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz.
Han presentat els espectacles: Quarere (1989), Cantal a l’escorxador, Lucas (1990), Improvisacions per a 7 ballarins i 4 músics (1991), Sur, perros del sur (1992), Canción para los pájaros, La mirada de Búbal (1993), Recuerdos de Chera (1994), Dol/Zarco (1995), La calle del imaginero (1996), L’animal a l’esquena (2000), Canción para Santiago (2001), Canción de Paula (2001), Thousands Of Months (2001), Atrás los ojos (2002) i Bach (2004), entre altres.
També han fet diverses incursions en el món de la video-dansa: Tango (1988), Sobre Lucas, Sau, Quarere (1990), Dique seco, Aral (1991), Maria Muñoz (1992) i Mundana (1995).
Enllaç web: Mal Pelo
Dades dels Països Catalans 