(Catalunya, 1927 – 1939)
Primera institució escolta catalana. Creada gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca.
El 1928 organitzà el primer campament general i el 1933 s’uní als Guies Excursionistes, amb els quals creà el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya i Guies.
El 1936 s’unificaren amb els Boy Scouts de Catalunya.
(Catalunya, 1915 – 1922)
Col·lecció popular dels coneixements indispensables.
Publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi col·laboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers.
Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics.
(Barcelona, 1985 – )
Companyia de dansa contemporània.
Fundada i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller.
Les seves aportacions més significatives han estat Nofres (1987) i Sols a soles (1988).
(Barcelona, 1859 – )
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili.
(Barcelona, 2 agost 1218)
Advocació mariana. Patrona de la ciutat, nomenada el 1837 pel consell de la ciutat arran d’una plaga de llagostes.
Tanmateix, ja el 1249 hi existia un temple que li era dedicat i que fou construït com a conseqüència d’una pretesa aparició de la Mare de Déu el 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I el Conqueridor i manant-los la creació d’una orde per a redimir captius.
(Barcelona, 1983 – )
Centre d’arts escèniques. Creat per l’ajuntament de Barcelona i situat al Palau d’Agricultura de la ciutat.
Adaptat de forma provisional (1983) per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat i inaugurat com a teatre estable el 1985.
Es format per dues sales (Maria Aurèlia Capmany i Ovidi Montllor), que acullen espectacles de dansa, teatre i música.
En un conveni del 1989 l’ajuntament cedí un espai al Teatre Lliure perquè hi ubiqués la seva seu.
El 1997 començaren les obres per instal·lar-hi el nou Institut del Teatre, que completà el conjunt anomenat la Ciutat del Teatre.
Enllaç: Mercat de les Flors
(Ripollès)
Personatge de les llegendes populars de la comarca, segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s’apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot.
(Catalunya, segle XIX)
Nom assignat de vegades al llegendari Comte Arnau per la tradició pseudo-erudita.
El propicià P. Parassols i Pi, el 1859, en combatre la primera obra literària arnaldiana, un conte de Víctor Balaguer (1858), que situava el Comte Arnau al segle X, en identificar-lo amb un -segons ell- Arnau Roger III, comte de Pallars i senyor de Mataplana.
Les dades de Parassols són confusionàries (l’Arnau Roger que identifica no devia ésser el III, sinó, si de cas, Arnau Roger II de Pallars, que fou comte de Pallars, però no pas senyor directe de Mataplana), però aportaren molts detalls pseudo-històrics a la futura tradició literària del mític Comte Arnau.
(Catalunya, 1952 – 1963)
Personatge central dels dotze volums d’El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter.
De fet, és com un desdoblament de l’autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929).
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)
Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).
Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.
Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.
Dades dels Països Catalans 