Arxiu de la categoria: Biografies

Abella, Ferrer d’ -cavaller-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Utiel, Plana d’Utiel, 1338)

Cavaller. En 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya dirigida per l’infant Alfons. Gaudí de l’estima de Jaume II el Just.

Fou mestre de l’infant Jaume, fill d’Alfons III el Benigne. Assistí a la coronació d’aquest monarca, a Barcelona, en 1328. Fou també molt apreciat de Pere III el Cerimoniós, que l’havia tractat des de la infantesa.

Formà part de la delegació reial que anà a Utiel, en 1335, per resoldre el conflicte entre la Corona i el noble rebel Pere de Xèrica. Aquest empresonà amb traïdoria els comissionats i els retingué durant un any. Ferrer d’Abella morí per causes naturals durant aquest captiveri, a la vila d’Utiel.

Abd al-Rahman -varis bio-

14 Respostes

Abd al-Rahman I  (al-Andalus, segle VIII – Còrdova, Andalusia, segle VIII)  Primer emir independent d’al-Andalus. Perdé Girona (785), que passà als francs i als gots refugiats.

Abd al-Rahman II  (Toledo, Castella, 792 – Còrdova, Andalusia, 852)  Emir de Còrdova (822-852). Va debilitar amb ràpides campanyes de devastació la tendència expansiva cristiana. Envià les seves tropes contra Barcelona i Girona, i arrasà el Vallès (827).

Abd al-Rahman III  (al-Andalus, 891 – Còrdova, Andalusia, 961)  “al-Nasir”  Emir omeia (912-29) i primer califa de Còrdova (929). El 950 va rebre un delegat del comte Borrell II de Barcelona.

Abd al-Rahman IV  (al-Andalus, segle X – Guadix, Andalusia, 1018)  “al-Murtada”  Califa omeia de Còrdova. Fou proclamat califa a Xàtiva, on Ramon Borrell I de Barcelona hi havia enviat també una expedició (1017).

Abd al-Malik al-Muzaffar

5 Respostes

(al-Andalus, 975 – vers 1008)

Regent del califat de Còrdova. Imposà la seva hegemonia als regnes cristians, que foren víctimes de les seves ràtzies.

En una incursió d’aquestes devastà les terres meridionals dels comtats de Barcelona, Osona i Urgell (1003).

Abba Mari ben Mosé ben Yosef

1 Resposta

(Lunel, Llenguadoc, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)

Rabí. Conegut també per N’Astruc de Lunel.

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes -entre ells Selomó ben Adret de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà– que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren. En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica.

L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme. Abba Mari es refugià a Perpinyà (1306). Més tard visqué a Barcelona on escriví una elegia a Selomó ben Adret (1320).

Abat, Antoni

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Teòleg i filòsof. Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma.

En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.

Abarca, Sibil·la d’

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Muller de Pere (I) de Montcada (1240).

Del seu matrimoni nasqueren dues filles –Constança de Montcada, l’esposa rebutjada del comte Àlvar I d’Urgell, i Sibil·la de Montcada, que es casaria amb un altre comte urgellenc, Ermengol X-, i dos fills –Pere II de Montcada, hereu d’Aitona–Seròs, i Guillem Ramon, mort poc després que el seu pare-.

Abadal i Casamitjana, Joaquim

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)

Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.

Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX)  Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.

Abadal -gravadors-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XIX)

Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.

Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII)  Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:

  • Pere Josep Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques.
  • Pau Abadal  (Moià, Moianès, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare de:

Andreu Abadal  (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX)  Gravador. Pare de:

Ignasi Abadal  (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813)  Gravador. Fou el pare de:

Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851)  Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:

Josep Abadal i Soler  (Manresa, Bages, segle XIX – 1889)  Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.

Abad y Queipo, Manuel

Deixa un comentari

(Villapedre, Astúries, 26 agost 1751 – Santa Maria de Sisla, Toledo, 15 setembre 1825)

Eclesiàstic. El 1820 va ser nomenat bisbe de Tortosa, però quatre anys després va ser reclòs al convent de Santa Maria de Sisla, on morí.

Abad y Lasierra, Manuel

2 Respostes

(Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806)

Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783).

Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i de la Ribagorça.