Pseudònim de l’anarquista castellà Sinesio Garcia Fernández (1897-1983).
Abad de Santillán, Diego *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Zurita y de Castro, Jerónimo
(Saragossa, Aragó, 4 desembre 1512 – 3 novembre 1580)
Historiador. El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí.
Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma; el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de València.
El 1562 inicià la publicació dels Anales de la Corona de Aragón, publicació que originà violents atacs i defenses. El 1578-79 acabà la publicació dels Anales, i el 1580 sortí la seva continuació o Historia de don Fernando el Católico.
Per a la confecció de la seva obra sostingué correspondència epistolar amb els humanistes i erudits de l’època, en especial amb l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí. Una part de la seva correspondència erudita ha estat publicada.
Zurdo de Olivares, Luis
(Madrid, 28 maig 1859 – Barcelona, 1927)
Ferroviari i polític. De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat (1903).
Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari “Metralla”; activament antisolidari, fou processat per rebel·lió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica, i s’hagué d’exiliar a França.
El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical.
Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo (1907), Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después (1911), i diversos treballs tècnics sobre locomotores i ferrocarrils.
Zúñiga Izquierdo, Ángel
(Atarrabia, Navarra, 1909 – el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 9 juliol 1994)
Periodista i escriptor. La seva gran afecció al cinema el dugué a escriure una Historia del cine (1948), molt personal i insòlita a la seva època, que esdevingué una de les peces bàsiques de la bibliografia cinematogràfica en castellà.
Especialista en el cinema de Hollywood, mentre fou corresponsal als EUA (“Destino”, “La Vanguardia”) dedicà nombrosos treballs a aquest tema, i alguns foren recopilats a U.S.A. (1971).
El 1993 publicà el llibre de memòries Mi futuro es ayer.
Zügel, Oscar
(Murrhardt, Alemanya, 18 octubre 1892 – Tossa, Selva, 5 març 1968)
Pintor. Arribà a Tossa als anys 1930 fugitiu de la persecució d’artistes avantguardistes per part del règim nazi, i s’hi instal·là a la vila definitivament.
Conreà una descomposició constructivista de la figura que relaciona la seva obra amb el cubisme. Al Museu Municipal de Tossa es conserva un Quixot seu.
Zorraquín Merino, Mariano
(la Rioja ?, segle XVIII – Vic, Osona, 27 abril 1823)
Militar i polític. Diputat liberal a les Corts de Cadis, fou condemnat a vuit anys de presidi en ésser restaurat l’absolutisme.
Alliberat en iniciar-se el Trienni Constitucional, fou cap d’Estat Major de l’exèrcit de Mina, que operava a Catalunya, i ministre de la Guerra en el gabinet de Calatrava (1823).
Zerkowitz Schlesinger, Adolf
(Viena, Àustria, 1884 – Barcelona, 1972)
Fotògraf. La seva família s’establí a Barcelona el 1914.
S’especialitzà en la realització i edició de postals que oferien visions panoràmiques de la ciutat, paisatges i monuments, especialment de Barcelona. Posà a punt noves tècniques.
La seva tasca ha estat continuada pel seu fill Alfred Zerkowitz (Barcelona, 1933 – ).
Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí
(Girona, 1130 – Provença, França, vers 1190)
Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu. Fill d’Ishaq ben Zerahya. Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl.
Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant: el Sèfer ha-Saba, el Sela’ha-Mahloqet, contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor, punt de referència dels talmudistes posteriors.
Escriví també cartes en prosa rimada i una trentena de poesies religioses.
Zerahya ben Ishaq Gràcia
(Barcelona, segle XIII – Roma, Itàlia, segle XIII)
Metge, filòsof i traductor jueu.
El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia.
Es conserven d’ell una desena de poesies religioses.
Zariquiey i Cenarro, Ricard
(Caparroso, Navarra, 1870 – Barcelona, 8 setembre 1943)
Metge. Residí des de molt petit a Catalunya, i es llicencià en medicina a Barcelona (1892).
S’especialitzà en pediatria, i publicà un gran nombre d’opuscles i llibres de tema mèdic.
Fou el pare de Ricard Zariquiey i Álvarez.
