Arxiu de la categoria: Biografies

Espés -varis/es bio-

Deixa un comentari

Anna d’Espés  (Ribagorça, segle XV – segle XVI)  Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.

Antoni d’Espés  (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV)  Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.

Beatriu d’Espés  (Franja Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.

Bernat d’Espés  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.

Camil d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.

Elisabet d’Espés  (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.

Guerau d’Espés  (Ribagorça, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.

Guerau d’Espés  (Lleida, 1524 – 1572)  Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.

Ivany d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.

Pere d’Espés  (Lleida, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.

Ramon d’Espés  (Franja Ponent, segle XIV)  Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.

Espés, Ramon d’

6 Respostes

(Ribagorça, vers 1425 – vers 1485)

Baró d’Alfajarín, senyor d’Albalat de Cinca (1460), gran camarlenc d’Aragó per dret hereditari. Fill de Guerau d’Espés.

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya, ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar.

El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel. Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després.

Espés, Joan d’ -varis-

1 Resposta

Joan d’Espés  (Lleida, segle XV – València, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).

Joan d’Espés  (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503)  Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.

Joan d’Espés  (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.

Espés, Gaspar d’

5 Respostes

(Ribagorça, vers 1430 – vers 1500)

Cavaller i senyor d’Albalat de Cinca. Fill de Guerau d’Espés. Participà en la guerra civil catalana (1462-72) a favor del rei Joan II el Sense Fe, i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462. Gràcies a aquesta relació, juntament amb els seus germans Lluís i Ramon obtingué una gran fortuna.

Després d’acompanyar l’infant Ferran, de qui era conseller, a Castella (1469), fou nomenat virrei de Sicília (1479). Participà a les guerres de Nàpols i li fou donat el comtat de Sclafani (Sicília).

Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n’aconseguiren l’alliberament (1492).

Espés -llinatge-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIII – segle XVI)

Llinatge noble. Era establert a Benavarri. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana.

Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu.

El primer membre documentat fou Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 era un dels designats per fer valença a Pere II el Gran al desafiament que aquest havia de celebrar a Bordeus amb Carles d’Anjou. El 1309 anà a l’expedició contra Almeria que dirigia Jaume II el Just.

Espert, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Escaladei ?, Priorat, 1670)

Escriptor cartoixà i prior d’Escaladei. Traduí del grec al llatí les obres de sant Dionís Areopagita. Acompanyà la versió de comentaris propis.

El 1654 i 1663 publicà estudis sobre l’esmentat sant.

Esperit Sant, Josep de l’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – 1735)

Frare trinitari descalç. Fou lector de teologia a Salamanca. Exercí el càrrec de prior en alguns convents de l’orde, del qual fou provincial i definidor general.

Escriví algunes obres filosòfiques i teològiques.

Espelt, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, del 1690 al 1696.

Les seves obres conservades són versos per a orgue, un Pange lingua i quatre misses escrites el 1687.

Espau i Solé, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1928 – 18 maig 2010)

Escriptor. Ha estrenat una desena d’obres de teatre, algunes d’elles per a infants.

Espar i Tressens, Josep

Deixa un comentari

(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)

Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).