(la Vall d’En Bas, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1900)
Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts.
Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.
Esquena i Mas, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Espona, Manuel
(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779)
Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicent Presiac. Professà l’any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d’Antoni Soler.
Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats.
Esplugues, Miquel d’ *
Veure> Miquel d’Esplugues (religiós, crític i pensador català, 1870-1934).
Esplugas i Feliu, Josep
(Barcelona, 1836 – segle XIX)
Industrial. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou inventor i reformador de diverses màquines i eines de variada aplicació.
Esplà i Rizo, Carles
(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)
Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.
El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).
Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.
Espinós, Carles
(Barcelona, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Lleó.
Realitzà investigacions sobre la història lleonesa, especialment l’eclesiàstica, que facilità als pares Flórez i Risco, els quals l’utilitzaren per a l’obra España Sagrada.
Espinalt i Torres, Josep
(Santpedor, Bages, 1854 – Manresa, Bages, 1896)
Pintor. Després d’una estada a París (vers 1879), s’establí a Sabadell, on decorà, amb estil realista, els salons del col·legi Escolapi, casa Barata i casa de la Ciutat.
Espinal i Fuster, Josep
(Catalunya, segle XIX – Mataró, Maresme, 1886)
Escriptor. Publicà, entre altres obres, un Catecismo político, democrático y republicano (1868), el poema La redención (1869) i La naturaleza del hombre (1880).
Espinal i Travera, Isidre
(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – 1737)
Imaginer. Descendent d’Isidre Espinal. El 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 féu diverses obres al monestir d’Escaladei. Fou el pare de:
Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1741) Tallista. Fou el pare de:
Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, final segle XVIII – segle XIX) Tallista. Era autor d’un Sant Crist i d’un sagrari per a l’església de Sarral. Fou el darrer escultor de la seva família.
Espígol, Llorenç
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, segle XV – Catalunya, després 1499)
Síndic remençà. Col·laborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe (1486), que ell homologà, i per a l’aplicació de la qual treballà.
