(Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884)
Eclesiàstic. És autor de poesies. Publicà en volum una tria dels seus sermons.
Espar, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Espanyol -varis bio-
Berenguer Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns.
Bernat Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.
Bernat Espanyol (Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II de Catalunya (1287). S’encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l’illa, de cara al seu aprofitament immediat.
Pere Espanyol (Catalunya, segle XIII) Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239).
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Espanya, Francesc
(Barcelona, vers 1780 – 1850)
Constructor de violins. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.
Els seus models eren d’escola francesa; en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.
Espallargues, Pere d’
(Molins de Rei, Baix Llobregat, abans 1490 – Barcelona ?, després 1527)
(o Despallargues) Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere García de Benavarri.
Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York).
Espaliú, Pepe
(Còrdova, Andalusia, 1955 – 1993)
Pintor, dibuixant i escultor. Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d’estudiants de l’Aula Oberta de l’Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l’Antic Hospital.
Al final del 1996 es realitzà una exposició del seu treball al MACBA, centrada en les obres de 1988-89.
Escuder i Brull, Antoni
(Barcelona, 1863 – 1913)
Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.
Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.
Escuder, Jaume
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Bandoler. També fou reclamat com a heretge per la Inquisició. Morí a mans de la justícia.
El seu cadàver fou lliurat al Sant Ofici perquè el cremés en efígie.
Escrivà de Romaní i de Taverner, Joaquim
(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)
Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.
Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.
Escrivà -llinatge-
(Rosselló o Lleida, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
(després Escrivà de Romaní) Llinatge d’oficials reials. Establert al Regne de València en temps de la conquesta. N’és l’estirp Guillem Escrivà.
De la línia principal dels barons de Patraix sortiren les línies secundàries dels senyors d’Agres (segle XIII), els senyors de l’escrivania de València (segle XIII), els barons de Beniparrell (segle XVI), els marquesos d’Argeleta (segle XIX), els comtes de l’Alcúdia (segle XVII) i els comtes de Casal (segle XIX).
Escriu i Fortuny, Marià
(Barcelona, 1869 – 1902)
Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.
