(Nàpols, Itàlia, vers 1280 – vers 1350)
Reina de Mallorca. Filla de Carles II d’Anjou, rei de Nàpols, i de Maria d’Hongria. Es casà amb l’infant Sanç (1304), hereu de la corona del regne de Mallorca.
Vídua (1324) i sense fills, contragué nou matrimoni amb Jaume (III) de Xèrica.
Se li atribueix un comportament extravagant i anormal.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Brodador. Assolí un gran prestigi devers la meitat del segle XIX.
(Catalunya, segle XVI)
Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard.
(Catalunya, segle XV)
Fill i hereu de Pere Margarit i germà d’Alfons Carrillo i Margarit. Fou senyor del Castell d’Empordà.
Pare de Pere de Margarit i de Vallseca.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
Joan (I) Margarit (Catalunya, segle XIV – segle XV) Probable fill de Bernat (I). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d’Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan (II) Margarit i avi de Joan (III) Margarit.
Joan (II) Margarit (Catalunya, vers 1400 – vers 1456) Probable fill de Joan (I) Margarit. Fou secretari d’Alfons IV el Magnànim a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci).
Joan (III) Margarit (Catalunya, segle XV) Fou abat d’Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu.
(Provença, França, 1221 – París, França, 20 desembre 1295)
Reina de França. Muller de Lluís IX. Era filla del comte Ramon Berenguer V de Provença. En casar-se (1234), no fou feta hereva de Provença.
El 1258 Jaume I el Conqueridor li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil.
(Bearn, França, vers 1245 – Foix, França, 1319)
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema de Bearn, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada.
Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac.
(Barcelona, 1831 – segle XIX)
Advocat. És autor de bon nombre d’obres de caràcter jurídic i d’alguns llibres moralitzants i didàctics.
(Llívia, Baixa Cerdanya, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Tingué un benifet a l’església de Sant Miquel de Barcelona.
És autor d’una notable Història de Nostra Senyora de Núria (1666).
