(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
(Igualada, Anoia, 1824 – Vic, Osona, 1895)
Militar. Participà a les tres guerres carlines a favor dels insurrectes. Assolí el grau de tinent coronel i fou cap dels enginyers carlins.
És autor de Curso completo de dibujo topográfico.
(Igualada, Anoia, 1843 – 1880)
Pedagoga. Exercí l’ensenyament a Vic, Badalona i Barcelona.
Escriví diversos treballs d’intenció pedagògica.
Francesc Marimon (Igualada, Anoia, segle XVIII – Sant Benet de Bages, Bages, 1742) Frare benedictí. Es formà a l’Escolania de Montserrat. Era organista excel·lent i autor d’algunes composicions de música sacra. Fou abat de Sant Benet. És enterrat a Montserrat.
Francesc de Marimon (Catalunya, segle XVI) Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra França el 1543. A partir del 1569 era un dels protestataris més sobresortints davant la imposició del tribut anomenat “excusado”.
(Igualada, Anoia, segle XVIII – segle XIX)
Industrial. Prengué les armes contra els napoleònics.
El 1808 fou un dels caps de l’atac que desbaratà les tropes franceses a la batalla del Bruc, comandant forces del sometent de la seva ciutat.
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Frare caputxí. Destacà com a predicador.
És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)
Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.
Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i Bartomeu Godó i Pié.
Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957) Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.
(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)
Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.
Fou succeït per Joan Baptista Desbac.