(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
(Igualada, Anoia, segle XVIII – segle XIX)
Industrial. Prengué les armes contra els napoleònics.
El 1808 fou un dels caps de l’atac que desbaratà les tropes franceses a la batalla del Bruc, comandant forces del sometent de la seva ciutat.
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Frare caputxí. Destacà com a predicador.
És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)
Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.
Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i Bartomeu Godó i Pié.
Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957) Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.
(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)
Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.
Fou succeït per Joan Baptista Desbac.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Barcelona, 1874)
Advocat i periodista. Dirigí els periòdics “El Fomento” (1849) i “El Conseller” (1852). Fou un dels fundadors de la “Biblioteca del Abogado” (1839-46).
El 1858 dirigí la publicació d’una Historia de los templos de España.
(Igualada, Anoia, 24 setembre 1900 – Montevideo, Uruguai, 2 novembre 1965)
Pianista i compositora. Germana del violinista Enric. Deixebla d’Enric Granados i de Frank Marshall, debutà a tretze anys a l’Albert Hall de Londres.
Realitzà una curta però notable carrera concertística internacional fins a l’any 1920, en què es retirà.
Escriví obres per a piano i de cant.
(Igualada, Anoia, 1891 – Catalunya, segle XX)
Venedor de llibres. Des del 1926 realitzà una gran tasca divulgadora del llibre català, amb una dedicació exemplar. Les seves activitats de difusió han excedit de molt l’àmbit comercial, completades amb viatges, conferències i actes diversos a favor del llibre.
Ha fomentat la creació de nombroses biblioteques públiques i privades. Ha tingut una participació cabdal en l’expansió dels volums de la Fundació Bernat Metge, així com dels de diverses editorials.