(Lleida, s XV – ?, s XVI)
Marí. En 1511 convingué amb Ferran II el Catòlic l’exploració de Terranova.
Agramunt, Joan d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)
Kühnel i Porta, Soledat
(Lleida, 1910 – ?, s XX)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà a la revista “Vida Lleidatana”.
El 1931 féu una remarcable exposició de retrats de personalitats barcelonines, sobretot, del camp intel·lectual.
Jou, Ermengol
(Lleida, 1830 – 1915)
Escultor. Continuà el taller de Pere Corcelles. Treballà com a tallista d’imatges i d’altars per a les esglésies de Lleida i de les comarques pròximes.
Fou també daurador i restaurador.
Jaume d’Aragó i de Bar
(Lleida, març 1384 – Saragossa, setembre 1388)
Fill de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el segon infant de la parella. La seva padrina fou la reina Sibil·la de Fortià, muller de Pere III el Cerimoniós, encara regnant.
El seu caràcter malaltís causa gran alarma a la cort, ja que era l’únic fill mascle vivent de l’infant Joan. A la seva mort es replantejà el problema de la successió.
Gralla -varis bio-
Bernat Gralla (Lleida, segle XV – Barcelona, 1467) Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (desembre 1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.
Francesc Martí Gralla (Catalunya, segle XVI – Lleida, segle XVI) Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.
Nicolau Gralla (Lleida, segle XIV – segle XV) Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d’Antequera (1412).
Graït, Ferrer
(Lleida, 1174 ? – 1269)
Religiós trinitari. Fou conseller de Jaume I el Conqueridor i confessor de la infanta Constança d’Aragó.
Fundà una comunitat trinitària a Viganya (1236). Organitzà el rescat de més de 2.000 captius dels sarraïns.
Escriví algunes obres religioses.
Garona i Subirà, Magí
(Lleida, 1842 – segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida.
Compongué música religiosa.
Farraz, Feliu
(Lleida, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Advocat i escriptor. Versificà en castellà i català.
Deixà inèdits uns Discursos en cartas a la moda amb versió a cinc llengües.
Espés -varis/es bio-
Anna d’Espés (Ribagorça, segle XV – segle XVI) Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.
Antoni d’Espés (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV) Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.
Beatriu d’Espés (Franja Ponent, segle XV – segle XVI) Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.
Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.
Camil d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.
Elisabet d’Espés (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI) Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.
Guerau d’Espés (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.
Guerau d’Espés (Lleida, 1524 – 1572) Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.
Ivany d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.
Pere d’Espés (Lleida, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.
Ramon d’Espés (Franja Ponent, segle XIV) Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.
Espés, Joan d’ -varis-
Joan d’Espés (Lleida, segle XV – València, segle XVI) Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).
Joan d’Espés (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503) Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.
Joan d’Espés (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530) Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.
Dades dels Països Catalans 