(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnét Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408.
Vicari, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1338
Rugat, baronia de
(Rugat, Vall d’Albaida, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat.
Tot i això aquestes se’n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo.
Dionís, festa de Sant
(València, 1338 – 1707)
(o de Sant Donís) Commemoració anual, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).
Assolí una gran solemnitat els segles XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del segle XVII fou dut en la processó.
Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet.
La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets; és també el dia de la mocadorada.
Actualment hom treu la senyera pel balcó de l’ajuntament i una comitiva, presidida per l’alcalde, que duu l’espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici.
Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.
Lluís I de Sicília
(Catània, Sicília, Itàlia, 4 febrer 1338 – 16 octubre 1355)
“el Nen” Rei del casal català de Sicília (1342-55). Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.
A la mort del seu pare (1341), estigué successivament sota la regència de la seva mare, de Joan de Sicília, duc d’Atenes, i de Blasco d’Alagó, que hagueren de combatre les rivalitats entre els partits català i llatí pel govern de l’illa.
Pere III el Cerimoniós volgué solucionar-ho casant-se amb la infanta Elionor de Sicília i projectant el matrimoni de la seva filla Constança d’Aragó amb el rei Lluís, però la mort d’aquest impedí el casament.
Jaume IV de Mallorca
(Perpinyà, 24 agost 1338 – Sòria, Castella, 16 febrer 1375)
“el Pretendent” Rei de Mallorca i de Nàpols. Fill de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Participà en la batalla de Llucmajor, en la qual morí el seu pare i ell fou fet presoner del seu oncle Pere III el Cerimoniós (1349); tancat al castell de Xàtiva, el 1358 fou traslladat al Castell Nou de Barcelona.
El 1362 aconseguí d’escapar-se i es refugià a Nàpols, on va contraure matrimoni amb Joana I de Nàpols. Féu la guerra a Pere el Cerimoniós, comptant amb l’aliança i la protecció dels reis de Castella.
Envaí el Rosselló (1374) i penetrà en el Principat fins a les portes de Barcelona, però fou obligat a retirar-se a Aragó i Castella.
Frederic d’Aragó -llinatge-
(Sicília, Itàlia, segle XIII – Itàlia ?, segle XIV)
Família noble. Sorgida, per filiació il·legítima, de la casa reial de Sicília i branca del casal de Barcelona.
Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó (Sicília, Itàlia, 1294 – Grècia, 1338) Primer comte de Salona. Fill bastard de Frederic II de Sicília. Criat a la cort de Jaume II de Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes (1317-30).
Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona (morta el 1326), obtingué per dot la senyoria d’una part de Negropont i d’Egina (1317-38). Tractà una treva entre Venècia i els catalans (1319).
Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília. Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant. Fou investit comte de Malta i Gozzo (1330).
Fou el pare de Bonifaci, Jaume, Guillem, Joan, Pere i Simona Frederic d’Aragó i de Verona.
Cardona, Guillem de -varis-
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XI – segle XII) Personatge. Apareix com a principal hereu del seu germà Bernat, que testà el 1102. Havia de succeir-li al castell de Clariana.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII) Noble. Era germà d’un Ramon amb el qual testà el 1151. Ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de morir sense fills. Guillem morí abans del 1156, data d’un segon testament del seu germà, el qual hi feia deixes pels sufragis religiosos de Guillem.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII) Noble. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a participant a l’expedició a Almeria realitzada el 1148 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII) Un dels fills de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d’Almodis. Es casà amb Teresa d’Urgell, filla d’Ermengol V i de María Ansúrez. Fill seu fou Pere, que morí jove. Aquest Guillem de Cardona és segurament l’homònim que fou marmessor de Ramon Berenguer III de Barcelona (1131).
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XII – segle XIII) Personatge. Era un dels fills de l’Arnau que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Bernat.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1265 figura com a porter del rei Jaume I. Aquest i Alfons X de Castella li atorgaren aleshores unes cases al carrer major de la ciutat de Múrcia.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII) Personatge. Era pare d’una Berenguera, a la qual vengué les possessions de Maldà i Maldanell el 1266.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Personatge. Serra i Vilaró l’esmenta com a fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries. Diu que anà a guerrejar al Marroc.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIII – abans 1330) Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de la seva segona muller, Maria Álvarez d’Haro. El 1318 féu costat al seu pare al conflicte amb l’infant Alfons. Morí sense successió.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIV – 1338) Fill de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural del rei Pere II el Gran. Morí solter. Per aquesta causa la senyoria de Torà privada de descendència directa masculina, tornà a la branca principal dels Cardona.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XIV) Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola, i germà d’Hug II de Cardona.
Guillem de Cardona (Catalunya, segle XV – vers 1462) Fill segon de Ramon de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Caterina de Centelles. El 1462, amb el seu germà Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, prengué les armes a favor de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Caigué presoner, amb Hug, a la batalla de Rubinat. Vuit mesos després, seguint també la mateixa sort que el seu germà, fou escanyat sense formació de procés.
Abella, Ferrer d’ -cavaller-
(Catalunya, segle XIV – Utiel, Plana d’Utiel, 1338)
Cavaller. En 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya dirigida per l’infant Alfons. Gaudí de l’estima de Jaume II el Just.
Fou mestre de l’infant Jaume, fill d’Alfons III el Benigne. Assistí a la coronació d’aquest monarca, a Barcelona, en 1328. Fou també molt apreciat de Pere III el Cerimoniós, que l’havia tractat des de la infantesa.
Formà part de la delegació reial que anà a Utiel, en 1335, per resoldre el conflicte entre la Corona i el noble rebel Pere de Xèrica. Aquest empresonà amb traïdoria els comissionats i els retingué durant un any. Ferrer d’Abella morí per causes naturals durant aquest captiveri, a la vila d’Utiel.
March, Pere -diplomàtic-
(Barcelona, segle XIII – 1338)
Diplomàtic i conseller. Fill del notari Pere March, del qual heretà la baronia de Beniarjó.
La seva vinculació a la cort apareix documentada del 1296 fins a la seva mort. Serví així tres monarques: Jaume II el Just, Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós.
Ocupà en diversos períodes els càrrecs de secretari, tresorer (1306-27) i mestre racional (des del 1330). Gaudí d’una consideració elevada. Li foren confiats serveis diplomàtics d’importància.
El 1319, essent tresorer del rei Jaume II, aquest li encomanà la resolució d’una crisi a les relacions amb Sanç I de Mallorca, el qual es trobava llavors molt pressionat pels francesos de cara a fer-li infeudar el Rosselló al rei de França. Pere March, que coneixia bé al rei Sanç, resolgué l’afer adreçant-li unes lletres personals.
El 1323, per una suma elevada, comprà a Jaume II el castell d’Eramprunyà (Baix Llobregat), el qual seria decisiu per l’ennobliment de la família. A la seva mort, per manca de successió directa, l’heretà el seu nebot Jaume Marc.
Marc, Pere
(Catalunya, 1338 – Balaguer, Noguera, 1413)
(o March) Poeta, senyor de Beniarjó. Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d’Ausiàs.
Habità el regne de València, i fou procurador general d’Alfons I de Gandia, comte de Ribagorça.
Prengué part en la guerra contra Pere I de Castella i fou fet presoner a la batalla de Nájera (1367), juntament amb els fills d’Alfons; el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners.
Se’n conserven nou poesies líriques, caracteritzades per la constant reflexió moral, i tres poemes extensos en versos apariats: Lo mal d’amor, que tracta de l’amor cortès; L’arnés del cavaller, que és una descripció al·legòrica de les armes del cavaller i del cavall, i Lo compte final, que narra les queixes del poeta pels serveis retuts al duc de Gandia.
Dades dels Països Catalans 