Arxiu d'etiquetes: viles

Moià (Moianès)

54 Respostes

Municipi i capital comarcal del Moianès (Catalunya): 75,31 km2, 717 m alt, 6.065 hab (2017)

Situat a l’extrem oriental de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al nord-est de Manresa. El terme és més accidentat al nord, i drenat per diverses rieres, entre les quals hi ha la de les Graus, la d’An i la de Riusec, que forma el límit occidental del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals; a més, produeix llegums i farratge. Ramaderia porcina i ovina. L’activitat industrial més important és la tèxtil (cotonera). També és un lloc tradicional d’estiueig. A partir del 1900 la població començà a créixer de forma lenta però constant.

La vila s’estén des del peu dels puigs Salgot i de la Creu pel pendent suau que drena la riera de Castellnou; és dominada per l’església parroquial de Santa Maria, gran temple barroc (1646-1724); s’hi destaquen, a més, l’antic convent dels Escolapis, amb església també barroca i el museu paleontològic i arqueològic local (que recull bona part de les troballes de les coves del Toll i de les Teixoneres), i la casa natal de Rafael de Casanova, on hi ha el Museu-Arxiu Comarcal. Fou el centre de la sots-vegueria del Moianès.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Rodors i Ferrerons, els antics castells de Clarà i de Castellnou, i notables masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Esportiu

Miravet (Ribera d’Ebre)

19 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 32,33 km2, 43 m alt, 726 hab (2017)

Situat al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a la dreta de l’Ebre, que constitueix el seu límit oriental. El relleu és accidentat, al nord-oest, per la serra de Cavalls.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, la qual, gràcies a les aigües derivades de l’Ebre, fan possible el regatge d’una part dels conreus, destinats preferentment a fruiters; al secà es conrea vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí, granges de conills i aviram. Hi és important la indústria de terrisseria. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila es troba al peu d’un turó on s’alça el notable castell de Miravet, d’origen templer (seu de l’orde fins al 1308) i dels Hospitalers (des d’aquella data fins al 1833), força ben conservat el seu recinte, principalment medieval, on cal destacar la seva església romànica, la sala capitular, els dormitori, les places de la Sang i d’Armes i la presó del Príncep de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El nucli antic de la vila (Vila Vella) ha estat molt restaurat. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és barroca. Al nord-est del nucli hi ha el barri de les Ferreries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Castell

Mieres (Garrotxa)

13 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 26,29 km2, 286 m alt, 317 hab (2016)

Situat al límit amb el Pla de l’Estany, a la vall del riu Tort. El terme és boscat i accidentat al sud per les serres de Finestres i Rocacorba.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà que produeix farratges i, sobretot, cereals (blat, blat de moro i mill), complementada per la ramaderia de bestiar boví (producció de llet). Àrea comercial de Banyoles. La població ha minvat notablement des de la fi del segle XIX, sobretot en el període 1960-80.

La vila es troba entre la riera de Mieres, afluent del Ser, i el riu Tort, i hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca.

Dins el terme hi ha el barri de la Cellera (amb l’església de Santa Maria de Romeria), el poble del Freixe, els veïnats del Samuntà i Burgueroles i els antics pobles de Ruïtlles i Pinçac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Menàrguens (Noguera)

14 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 20,25 km2, 205 m alt, 847 hab (2016)

0noguera

Situat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l’extrem meridional de la comarca.

L’economia local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s’estén a la vora del Segre i aprofita aigua d’aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d’aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d’adobs) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

La vila, damunt el riu, dominada per l’església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l’antic castell de Menàrguens. Del segle XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masquefa (Anoia)

10 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,06 km2, 257 m alt, 8.386 hab (2016)

0anoia

Situat al límit amb l’Alt Penedès i el Baix Llobregat, dominat pels alts de Masquefa, al sud-est d’Igualada. Hi abunden els boscos de pi roig i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, especialment la vinya; a més, produeix cereals d’hivern i també olives. Ramaderia de bestiar boví i oví, Cuniculicultura. Té importància l’activitat industrial (metal·lúrgica, tèxtil, vinícola, etc). També és un centre d’estiueig, amb algunes urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement els darrers decennis.

La vila, antic poble camí, és situada a la vora de la riera de Masquefa i dominada per l’església parroquial de Sant Pere. No hi ha vestigis de l’antic castell de Masquefa.

El terme comprèn part del poble de la Beguda Alta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Martorelles (Vallès Oriental)

6 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 3,61 km², 96 m alt, 4.725 h (2016)

0valles_oriental

(o Martorelles de Baix)  Situat al sud de la comarca, a l’esquerra del Besòs, enfront de Mollet del Vallès, amb el qual forma un continu urbà; accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral.

L’agricultura, base econòmica tradicional del terme, ha estat substituïda a causa del desenvolupament industrial, especialment del sector metal·lúrgic, i també d’electrònica i de química. El polígon industrial s’estén a la part més baixa del terme, prop del Besòs, tanmateix, la manca d’obres d’infraestructura bàsiques en dificulten la comunicació. La població s’ha quintuplicat d’ençà el 1950 i el creixement fou espectacularment significatiu a partir del 1960, quan començà a integrar-se a l’aglomeració urbana de Mollet. El sector muntanyós del terme ha esdevingut zona residencial, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila és a la dreta de la riera de les Canals, prolongada pel barri de Martorelles del Mig. El 1927 se li segregà el sector de Santa Maria de Martorelles com a terme independent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Pessebre Vivent

Martorell (Baix Llobregat)

80 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,76 km2, 56 m alt, 27.645 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la confluència de l’Anoia amb el Llobregat, a l’engorjament d’aquest riu en travessar la Serralada Litoral (congost de Martorell), al nord-oest de Barcelona.

Pel fet de trovar-se vora el riu Llobregat i en un lloc estratègic de les comunicacions del pla de Barcelona amb l’interior de Catalunya, ha desenvolupat una intensa activitat industrial. en que ha quedat marginada a petites extensions dedicades als productes d’horta. La indústria està dominada pels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, entre d’altres. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona i un important nus de comunicacions.

pobl_martorell

L’ascens demogràfic, mantingut des de començament del segle XIX, va ésser espectacular en el període 1960-80 en que va arribar a triplicar la població.

La vila és a tocar del pont del Diable, notable obra de base romana sobre el Llobregat, molt restaurada. Hi destaquen alguns edificis com la capella de Sant Joan, del segle XIII, i la torre de les Hores, on va viure el pensador i humanista Francesc Pujols. Cal citar també el Museu Santacana, de l’Enrajolada, i el Memorial Museu Vicenç Ros. Durant la guerra dels Segadors les tropes castellanes, comandades pel marquès de Los Vélez, assetjaren la vila i mataren la majoria dels seus habitants (21 gener 1641).

Dins el terme hi ha també les ruïnes del castell de Martorell i de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Actualitat i entitats – Rugby Club – Club Futbol

Manlleu (Osona)

54 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,23 km2, 461 m alt, 20.104 hab (2016)

0osona

Situat a la plana de Vic, a la vora del Ter, poc abans de la confluència amb el Gurri, al peu de Collsacabra.

Conreus de secà: blat de moro, farratges, patates i blat. Té importància la ramaderia, sobretot el bestiar boví i el porcí; també hi ha avicultura. La principal riquesa és la indústria, força diversificada, principalment la tèxtil i la metal·lúrgica, així com també l’alimentària, la química i la de la fusta. Hi té lloc la fira de Reis, ramadera i agropecuària. Àrea comercial de Vic. La població ha experimentat un notable creixement, sobretot en el període 1950-80.

La vila és situada a l’esquerra del Ter, al sector meridional del terme; al nucli antic, anomenat Dalt Vila, destaca l’església arxiprestal de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, que aviat esdevingué priorat de Manlleu; i a Baix Vila, la plaça major, porxada, i diversos edificis modernistes. A tocar del nucli urbà hi ha un pont gòtic (segle XIV) sobre el Ter i, molt a prop, restes d’un poblat ibèric. Les restes de l’antic castell de Manlleu (també anomenades el Castellot), bastit el segle XI, son prop de la vila. Units a la població hi ha els barris de Gràcia, l’Erm, la Salut i Vistalegre i el polígon industrial de la Coromina.

Dins el terme hi ha també algunes masies de gran valor arquitectònic, el poble de Vilamirosa, l’antiga parròquia de Vilacetrú, la quadra de Clavelles, l’antic terme de les Masies de Manlleu, la caseria del Poquí i la colònia tèxtil de can Remissa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – A.E.C. futbol

Malgrat de Mar (Maresme)

30 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,82 km2, 4 m alt, 18.295 hab (2016)

0maresme

Situat al límit amb la Selva, a la zona litoral del delta de la Tordera, al nord-est de Mataró. El relleu és parcialment accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral i està drenat per la Tordera i la riera de Palafolls. La costa és formada per extenses platges sorrenques. Al sector muntanyós, cobert de pins i alzines i d’unes grans extensions de garrigar, hom havia explotat unes mines de ferro.

L’agricultura de secà (vinya, cereals, mongetes, patates, faves, pèsols i arbres fruiters); conreus de regadiu a la plana, principalment hortalisses i verdures, que aprofita l’aigua de la Tordera i del subsòl. Instal·lació d’hivernacles per a productes que no són de temporada. Però els grans motors de l’economia local són la indústria, molt diversificada (química, metal·lúrgica, maquinària i tèxtil), i el turisme (importants establiments hotelers i residencials), que han estat les causes del gran creixement demogràfic del municipi. Àrea comercial de Calella.

pobl_malgrat

La vila és a la costa, a l’esquerra de la riera de Palafolls, amb notables edificis modernistes i noucentistes; destaca també l’església parroquial de Sant Nicolau, de façana neoclàssica, consagrada el 1563 i ampliada a la fi del segle XVIII. La població sorgí al peu d’un torre de guaita (segle XIV) coneguda per castell de Malgrat.

Dins el terme hi ha diverses masies fortificades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut – Grup Excursionista

Maials (Segrià)

12 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 57,08 km2, 395 m alt, 950 hab (2016)

0segria

Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, en un altiplà, a la zona de contacte amb les Garrigues. Hi abunden els boscs d’alzines i pins.

L’economia es basa en l’agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i l’olivera, seguits pels ametllers. La ramaderia està formada per granges de porcs i aviram. La indústria és deriva de l’agricultura (molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, ha sofert una important davallada els darrers decennis.

A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), amb campanar de dues plantes, façana barroca i interior d’estil neoclàssic de tres naus; també hi ha alguns vells edificis d’interès amb finestres gòtiques i portals bordonats i arcades en ogiva, i restes de la primitiva església parroquial, romànica de transició al gòtic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Colla Gegantera