Arxiu d'etiquetes: viles

Prades (Baix Camp)

32 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,58 km2, 950 m alt, 599 hab (2017)

0baix_campSituat a l’extrem nord-oest de la comarca, accidentat per les muntanyes de Prades, al límit amb la Conca de Barberà i el Priorat.

L’agricultura és de secà: cereals, avellaners. Ramaderia de bestiar porcí, avicultura i apicultura. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica: el 1900 tenia 911 h.

L’anomenada vila vermella, conserva restes de la muralla; església parroquial de Santa Maria, de base romànico-gòtica i conserva una portalada lateral romànica. Al centre hi ha una gran plaça porxada amb una font de bella arquitectura.

El municipi comprèn, a més, el santuari de l’Abellera. S’han fet troballes del període eneolític i romà i sembla que en època islàmica hi hagué una fortalesa que depenia de la de Siurana. Fou el centre del comtat de Prades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Porrera (Priorat)

8 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 28,83 km2, 316 m alt, 441 hab (2017)

0prioratSituat al sector oriental de la comarca, limita amb el Baix Camp; el terme és accidentat per les serres de Pradell i el Tossal, i és drenat pel Cortiella, afluent del Siurana. El 60 % del terme no és conreat, i es dedica a pasturatges, garriga o bosc.

L’agricultura és de secà (vinya, avellaners, ametllers). Important producció vinícola. Fonts d’aigua ferruginosa i jaciments de plom sense explotar. Pertany a l’àrea comercial de Reus. Disminució de la població durant el segle XX (1.203 h el 1900), encara que darrerament s’està invertint la tendència.

La vila és a la dreta del riu de Cortiella. L’església parroquial (neoclàssica) és dedicada a sant Joan Evangelista, destaca el sòlid i alt campanar quadrat.

El municipi comprèn també el despoblat de la Garranxa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ponts (Noguera)

44 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 30,52 km2, 363 m alt, 2.622 hab (2017)

0nogueraSituat a la vall mitjana del Segre, entre aquest riu i el Llobregós, els quals reguen el terme, juntament amb la ribera de Ponts, al sector nord-oriental de la comarca.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, vinya i olivera; i també de regadiu: farratges, hortalisses, gira-sols, patates, etc, els quals es localitzen vora el Segre. Ramaderia de bestiar boví, oví i, sobretot, porcí; granges avícoles. Té importància l’activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil (gèneres de punt, confecció) i cal esmentar també les indústries derivades de la fusta, de l’agricultura, de la construcció i de material elèctric. Funcions comercials, indústria hotelera i és centre d’una àrea comercial que comprèn l’extrem més nord-oriental de la comarca.

La vila és dominada pel tossal on s’aixeca l’antic castell de Ponts, enrunat, que fou el centre de la baronia i marquesat de Ponts, amb l’església romànica del monestir de Ponts. Església parroquial de Santa Maria, neogòtica. Pels volts de Corpus se celebra la festa del Roser de Ponts.

Dins el terme també hi ha el poble del Tossal i el Terme de Ponts (dins el municipi d’Oliola).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Escola

Pont de Suert, el (Alta Ribagorça)

83 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 148,14 km2, 838 m alt, 2.265 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a l’esquerra de la vall de la Noguera Ribagorçana, comprèn la vall baixa de la Noguera de Tor i la vall de Llevata. El territori és molt accidentat i en gran part improductiu.

La superfície conreada es distribueix entre els prats, el farratge, els cereals i les patates. Ramaderia de bestiar boví i oví. La tradicional indústria alimentària i tèxtil ha desaparegut pràcticament substituïda per la hidroelèctrica, amb la central del Pont de Suert i la d’Escales, i hi estan relacionades la indústria de la construcció, l’extracció de pedra i de plom, la de la fusta, materials per a la construcció i la metal·lúrgica. La proximitat als Pirineus ha beneficiat el sector turístic i del comerç.

pobl_pontsuertLa vila és a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Moderna església parroquial de Santa Maria (1955).

El terme comprèn, a més, els pobles i antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, entre altres, i també, els despoblats de Suert i Ventolà, el monestir de Lavaix i l’enclavament de Cellers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Pont d’Armentera, el (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 21,67 km2, 349 m alt, 501 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb la Conca de Barberà, a la dreta del Gaià fins a les serres del Cogulló i Comaverd. El terme s’estén a banda i banda del riu, i està drenat per diversos barrancs afluents seus.

El conreu de l’ametller ha pres importància en detriment dels tradicionals conreus mediterranis de secà (cereals, olivera i vinya); hi ha algunes hectàrees de regadiu dedicades a l’avellaner. Indústria tèxtil tradicional. Àrea comercial de Valls. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910 (llavors 992 hab).

La vila és a la dreta del Gaià; destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, del segle XVII. Aqüeducte romà.

El municipi comprèn, a més, el despoblat recent de Selmella i el veïnat de la Planeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Poboleda (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,95 km2, 343 m alt, 356 hab (2017)

0prioratSituat al peu dels contraforts meridionals de la serra de Montsant, travessat d’oest a est pel riu de Siurana, al centre del Priorat històric. El relleu és configurat per un seguit de turons arrodonits, de llicorella. La superfície inculta és ocupada principalment per pasturatges, garriga i bosc.

Agricultura de conreus de secà; la vinya ocupa més de la meitat de l’espai conreat; a més, hi ha avellaners, ametllers, oliveres; i, en regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina. Indústria de materials per a la construcció. Àrea comercial de Reus.

Tingué un fort descens de la població als inicis del segle XX, degut a la fil·loxera, fins a perdre més de tres quartes parts de la població.

La vila és als vessants d’un tossal damunt la riba dreta del riu de Siurana; l’àmplia església parroquial de Sant Pere, dita la catedral del Priorat, fou bastida a partir del 1750.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Lillet, la (Berguedà)

27 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 51,45 km2, 843 m alt, 1.097 hab (2017)

0berguedaSituat al límit amb el Ripollès, a banda i banda del riu Llobregat, entre les serres de Falgars i la de Moreu, a la vall de Lillet. Hi ha bones pinedes de pi roig i pasturatges.

Agricultura de conreus de secà: cereals, blat de moro, farratges i, sobretot, patates; hi ha un petit sector de regadiu. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Central hidroelèctrica. Industrialitzat des del segle XVIII en que el tèxtil havia situat la Pobla en el tercer lloc de Catalunya el 1765, durant el segle XX patí la crisi, tant aquest sector com el de la mineria, el ciment i les papereries, i actualment només hi ha alguna indústria tèxtil, paperera i poc més. Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència de l’Arija i el Regatell amb el Llobregat. Església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, i restes de l’antic castell de Lillet, que fou de la baronia de Mataplana.

El municipi comprèn també l’antic monestir de Santa Maria de Lillet, les esglésies de Santa Cecília de Riutort, Sant Miquel del Monestir, el santuari de Falgars, les antigues esglésies de Santa Magdalena de Soriguera i Sant Grau de Ginebret, les masies de Montclús i la de Vallfogona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Excursionista

Pla de Santa Maria, el (Alt Camp)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 34,99 km2, 381 m alt, 2.266 hab (2017)

0alt_camp(ant: el Pla de Cabra)  Situat al nord-est de Valls i al peu de la serra de Miramar.

És conrea més de la meitat del terme municipal amb agricultura de secà (principalment vinya, seguit d’arbres fruiters com l’ametller, i els cereals). Sobresurt la indústria dels mobles, dels plàstics, de la construcció i la metal·lúrgica, degut sobretot a la sortida de l’autopista AP-2, la qual travessa una part del terme. Àrea comercial de Valls.

La vila concentra tota la població del municipi; església parroquial de Santa Maria del Pla, barroca, i la primitiva parròquia de Sant Ramon de Penyafort, romànica del segle XIII, té una notable rosassa i una esvelta portada de vuit arquivoltes sobre columnes de capitells molt treballats (declarat monument històrico-artístic).

Durant la guerra dels Segadors (1642) la població i una columna francesa oposaren resistència i foren vençuts per les tropes del marquès d’Hinojosa, els quals assassinaren als seus defensors.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Patí

Pinell de Brai, el (Terra Alta)

7 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,99 km2, 189 m alt, 1.012 hab (2017)

0terra_altaSituat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l’Ebre per l’esquerra, com el barranc del Pinell.

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier Nogués (1920-21). Explotació d’argila refractària. Àrea comercial de Tortosa. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h).

La vila és a l’esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pineda de Mar (Maresme)

20 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 10,74 km2, 10 m alt, 26.349 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda.

Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l’aprofitament de l’aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Àrea comercial de Calella. Notable creixement demogràfic a partir del 1960.

La vila s’estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al segle XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut.

El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Ciclista – Centre Cultural i Recreatiu