Arxiu d'etiquetes: viles

Vila-rodona (Alt Camp)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 33,11 km2, 259 m alt, 1.259 hab (2017)

0alt_campSituat a les ribes del Gaià, al límit amb el Baix Penedès.

Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Cooperativa agrícola de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària. Àrea comercial de Valls.

La vila és a l’esquerra del Gaià; restes del castell de Vila-rodona (esmentat el 1210); església parroquial de Santa Maria; Museu Municipal, d’arqueologia local i d’indumentària.

El municipi comprèn, a més, els llogarets de la Serra, del Mas d’en Bosc, del Mas de l’Alzinet i una part de Vilardida, i molts masos, la majoria deshabitats.

Al terme s’ha trobat restes fòssils de Paleolític, de l’edat del bronze, ibèriques i romanes, com l’important columbari romà del segle I.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilaplana (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 23,20 km2, 366 m alt, 585 hab (2017)

0baix_camp(ant: Vilaplana del Camp)  Situat al límit amb el Priorat i l’Alt Camp, al peu de la serra de la Mussara, que accidenta la major part del terme, ocupat en bona part per boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres i avellaners); el regadiu (avellanes, arbres fruiters, hortalisses i llegums) és minoritari. Ramaderia estabulada de bestiar porcí i avicultura. Ha esdevingut lloc d’estiueig i residència secundària. Pertany a l’àrea comercial de Reus.

La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de la Nativitat, de façana barroca (1738), serva la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet; arcs gòtics en una casa del 1590.

L’any 1961 s’annexionà el municipi de la Mussara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova i la Geltrú (Garraf)

128 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Garraf (Catalunya): 33,99 km2, 22 m alt, 66.077 hab (2017)

0garraf

Situat al litoral mediterrani, al peu del massís de Garraf.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigües derivades de l’embassament de Foix i d’altres procedents de pous. La propietat de la terra és repartida, i és conreada en explotació directa i en règim de parceria; predominen les explotacions agràries petites. Els conreus més estesos foren tradicionalment els de vinya (79 % de la superfície total cultivada al començament del segle XVIII), cereals i oliveres, que retrocediren durant el segle XIX a favor dels garrofers i del regadiu. Important avicultura i activitats de pesca (12% del total de captures de Catalunya). Indústria tèxtil, electromecànica, química (articles de goma, principalment), alimentària, paperera, de la construcció. Turisme amb port esportiu. Centre comercial tradicional, sortida natural dels productes del Penedès.

La vila es troba prop de la costa, unida per l’expansió urbana al barri marítim de la Marina de Vilanova, i formada per dos nuclis: el de l’antiga Vilanova de Cubelles i el de la Geltrú, que eren separats pel torrent de la Pastera (carrer de la Unió); l’eixample posterior s’ha produït cap al mar; el passeig marítim té a llevant l’ermita de Sant Cristòfol (barri de la Farola), i a la platja, les romanalles del moll del Mar (1800); a ponent hi ha l’ermita de Sant Gervasi, al costat de la destruïda torre d’Adarró, amb restes d’un poblat iberoromà; església parroquial de Santa Maria de la Geltrú (segle XVIII); la parroquial de Sant Antoni de Vilanova (segle XVIII); casa de la vila, porxada; col·legi Samà, neogòtic; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, ampliada amb el castell de la Geltrú (segles XII-XV), restaurat el 1920; Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, a més d’altres cases, monuments i diversos museus interessats. Forma una aglomeració urbana amb el municipi de Sant Pere de Ribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Vilanova de Meià (Noguera)

43 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 105,24 km2, 633 m alt, 401 hab (2017)

0nogueraSituat al nord de la comarca, al límit amb el Pallars Jussà. Força accidentat pels vessants de la serra del Montsec.

Agricultura; els conreus més estesos són els de cereals i d’oliveres, als sectors de secà, i el de patates i cereals a les àrees regades. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Artesa de Segre.

La vila és a la dreta del riu Boix; l’església parroquial de Sant Salvador és un notable edifici gòtic. La primitiva població era dalt del veí puig de Meià, on hi ha les restes del castell de Meià, la capella del qual esdevingué santuari del Puig de Meià, romànic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Baronia de Lavansa (agregat abans del 1930), el poble i antic priorat de Santa Maria de Meià, els pobles de Lluçars, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera, l’antic castell d’Orenga, els antics llocs i quadres de Colldorenga, Montnar, Coscollera, Solanelles, Rocaspana, Vallfarines, Fabregada i Cabrera i les esglésies de Sant Pere d’Obac i de Sant Alís.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamòs (Vall d’Aran)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)

0vall_aranSituat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.

La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.

La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

20 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,04 km2, 124 m alt, 2.340 hab (2017)

0tarragonesSituat a les ribes del Francolí i a la dreta del seu afluent, el riu del Glorieta, i travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, a l’extrem nord-oest de la comarca.

Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia de llana i porcina. Indústria derivada de l’agricultura, de plàstics i una fàbrica de bigues de ciment. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; església parroquial de Sant Martí, del segle XVII; resta un portal de l’antiga muralla, vora la qual hi ha la casa d’on procedeix el famós cirurgià Pere Virgili.

El municipi comprèn, a més, els antics termes del Mas de l’Obra, les Sorts i Carxol, la masia i antiga quadra de la Montoliva, l’antic poble de Font de l’Astor i l’ermita del Roser.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilaller (Alta Ribagorça)

12 Respostes

Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 59,23 km2, 981 m alt, 547 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a la vall de Barravés; el sud és drenat per la Noguera Ribagorçana.

Els conreus més estesos són els de farratge, cereals i patates. Ramaderia ovina i bovina. Explotació del bosc. Mines de plom (Cierco), tancades el 1983. Petita indústria alimentària; serradores. El turisme d’estiu ha tingut un gran desenvolupament. Comprèn totalment, o només en part, 6 centrals hidroelèctriques. Àrea comercial del Pont de Suert.

La vila s’agrupa en un esperó rocallós, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; església parroquial de Sant Climent, barroca.

El municipi comprèn, a més, el santuari marià de Riupedrós, el poble de Senet de Barravés i l’antigua quadra i actual masia de Cierco.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilalba dels Arcs (Terra Alta)

6 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 67,25 km2, 450 m alt, 643 hab (2017)

0terra_altaSituat en un territori pla, al vessant sud-occidental de la serra de la Fatarella, al nord de Gandesa. Força accidentat.

Agricultura de secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Cooperativa vinícola i oleícola. Petits tallers de confecció. Depèn simultàniament de l’àrea comercial de Tortosa i de la de Móra d’Ebre.

La vila és al sector meridional del terme; església parroquial de Sant Llorenç. Prop de la població hi ha l’ermita dels Dolors.

Entre els segles XV i XVI els hospitalers crearen la comanda de Vilalba dels Arcs. A la batalla de l’Ebre (guerra civil) el lloc perdé un 35% de la població i la vila restà molt destruïda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilagrassa (Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 19,87 km2, 355 m alt, 522 hab (2017)

0urgellSituat a la conca mitjana de l’Ondara, al centre de la comarca, a l’oest de Tàrrega. Gairebé pla, el relleu mostra petites arrugues.

Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d’Urgell, produeix blat de moro, blat i ordi, alfals, arbres fruiters i hortalisses; els conreus de secà són de cereals, ametllers, oliveres, vinya i fruiters. Ramaderia (cria de bestiar porcí). El motor econòmic del municipi és la indústria (productes per a la construcció, decoració del vidre, dipòsits, confecció, peces de fusteria, embalatges i pedra natural); també són importants els serveis. Àrea comercial de Tàrrega. Població en descens.

La vila és a l’esquerra del riu d’Ondara; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, conserva una notable portada del segle XIII.

El municipi comprèn, a més, l’església i antic terme de Montalbà, el despoblat i antic terme de Montperler i la caseria del Mas d’Estadella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

181 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alt Penedès (Catalunya): 19,65 km2, 223 m alt, 39.532 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la plana central de la depressió del Penedès, a l’esquerra del riu de Foix.

Agricultura quasi totalment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, el qual és seguit en importància pel de cereals i el d’oliveres. Sobresurt la indústria vinícola, seguida de l’alimentària, de pinsos, tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció. Estació de Viticultura i Enologia (1901) i diverses entitats i fires relacionades amb el món del vi: Museu del Vi (1942), Setmana de la Vinya i el Vi del Penedès (1943) i Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert; Cooperativa Vinícola del Penedès. Caixa d’Estalvis del Penedès. Centre d’un àrea comercial important des de l’edat mitjana. Població en ascens (en el període 1960-80 es va duplicar).

La vila, fundada a mitjan segle XII, es troba en un important nus de comunicacions (ja hi passava la via Augusta); hi destaquen l’església basílica de Santa Maria, amb façana neogòtica (1903); les esglésies de Sant Joan (romànico-gòtica) i de Sant Francesc (gòtica), el Palau del Fraret (1308) i els casals del Marquès d’Alfarràs i dels Gomà. A l’antic Palau Reial, del segle XIII, hi ha el Museu de Vilafranca, que inclou el Museu del Vi, amb una mostra d’art popular (càntirs de Vilafranca). Lloc de gran tradició castellera, compta amb un monument als castellers.

El municipi comprèn, a més, el barri de Pere Pau, els veïnats de Dolcet i del Molí de la Rovira, l’antiga quadra de Girbals, les esglésies de Santa Maria dels Horts, de Sant Jaume de Castellmós i de Sant Salvador de Sacalçada i els despoblats de Fontallada i de Vallmoll.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques