(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 desembre 1857 – Barcelona, 27 març 1919)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també a París, amb Bonnat.
Va ésser premiat a les exposicions de Barcelona dels anys 1888, 1896 i 1911.
Són notables els seus quadres Dauradors i A la vora del foc.
Entre els retrats sobresurten els de Mañé i Flaquer, Josep Coroleu, Romaní i Puigdengolas i el rei Alfons XIII.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1805 – 1876)
Arqueòleg i pintor. Estudià pintura amb Pau Rigalt.
S’especialitzà en aquarel·les i litografies, en les quals representà monuments arqueològics de la Península.
Cooperà a la formació del Museu de Belles Arts, de Mèrida, i el 1840 prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia.
Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 desembre 1879 – Barcelona, 19 octubre 1953)
Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint.
Col·laborà també a revistes com “Teatre Català” (1932) i “ATS” publicació de l’Associació de Teatre Selecte (1934).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XX – )
Fagotista. Cursà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1951 li fou concedit el premi Joan Altisent.
Fou mestre de fagot al Conservatori del Liceu i a l’Escolania de Montserrat, professor de les Orquestres Municipal i Filharmònica de Barcelona, i component del Quintet de Vent Barcelona.
També ha actuat molt com a solista.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1756 ? – 1814)
Comerciant. Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster.
Estudià al col·legi de nobles de l’abadia de Sorese (Llenguadoc). El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat. Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud.
Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú. Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 gener 1808 – 16 agost 1833)
Poeta en castellà. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Joaquim. Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa.
Un xic apartat del moviment català de la Renaixença, demostrà posseir una sòlida formació clàssica (Horaci) i un coneixement dels romàntics europeus (Byron, Foscolo). Destaca per les innovacions de la mètrica.
La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España (1828), després escriví les composicions poètiques recollides a Preludios de mi lira (1833), Cántico nupcial (1833), la traducció en vers del conte Belfagor Arquidiablo (1839) de Maquiavel i de Las noches (1832) de Compagnoni.
Hom conserva fragments de la seva temptativa de redacció d’una Historia de la filosofía. La tragèdia Mirra d’Alfieri i Pensamientos sueltos, foren publicats dins Producciones escogidas (1858).
Morí de tuberculosi.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 agost 1797 – 11 juny 1852)
Comerciant i escriptor. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Joaquim i de Manuel. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea.
Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites.
Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970).
Fou el pare de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 agost 1799 – Madrid, 3 desembre 1876)
Pintor, militar i col·leccionista d’art. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Manuel.
Conreà el paisatge, moltes vegades a l’aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres.
Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 juny 1718 – Tarragona, 4 maig 1803)
Eclesiàstic i teòleg. Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona (1732), on ocupà diversos càrrecs. Elegit provincial de Catalunya i Aragó (1758), visità tota la província amb ànim de reforma. Acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la il·lustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista.
Durant la seva estada barcelonina féu oposicions a la facultat d’arts de la universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia (1743); el 1748 esdevingué soci actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Nomenat bisbe de Lugo (1768) i consagrat pel bisbe de Barcelona Josep Climent, amb qui l’uní una bona amistat, hi emprengué una gran campanya en pro de la instrucció, tant dels sacerdots com del poble instituint escoles gratuïtes d’ensenyament primari (1780); hi fundà també la Sociedad Económica de Amigos del País (1784).
Arquebisbe de Tarragona (1785), seguí la mateixa línia pastoral i col·laborà a la fundació de la Societat Econòmica, de la qual fou el primer director (1787); defensà enèrgicament els sacerdots francesos emigrats i n’allotjà prop de tres-cents contra la voluntat de la cort de Madrid; però al mateix temps influí molt en la resistència catalana a la Revolució Francesa (1792-94), sobre la qual escriví quatre pastorals.
Col·laborà en totes les obres públiques de la ciutat i acabà, amb les rendes de la mitra, la reconstrucció de l’aqüeducte romà (1798).
Les seves pastorals i el seu Cursus Theologicus (1761-68), que restà inacabat per la seva promoció al bisbat de Lugo, el situen en la línia jansenista i regalista moderada.
Morí pobre, àdhuc amb deutes, i amb fama de santedat.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1812 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 setembre 1854)
Economista agrari. Noble terratinent del delta del Llobregat.
Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43).
President de la Companyia Agrícola Catalana i membre fundador de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil.
Dirigí la “Revista de Agricultura Práctica” (1853).
Dades dels Països Catalans 