(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1892 – Barcelona, 8 agost 1941)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi.
Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l’Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat.
Es dedicà a l’ensenyament. És autora d’obres per a piano i per a piano i cant.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 8 febrer 1813 – 10 agost 1892)
Pedagog. De jove visqué a l’Havana, on estudià la carrera de pilot.
De retorn a Catalunya es titulà com a mestre i fundà una escola a Vilanova i la Geltrú i posteriorment fundà un col·legi a Barcelona, que deixà en mans del seu fill, Claudi Mimó i Caba, per tornar a Vilanova i la Geltrú.
Fou director del “Diario de Villanueva” i col·laborà a la “Llumanera de Nova York”, a més d’altres revistes professionals.
Publicà diversos llibres de text, alguns en col·laboració amb el seu fill.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1843 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1929)
Pedagog. Fill de Pau Mimó i Raventós. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865).
Exercí com a director del col·legi del seu pare i d’auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l’Havana.
Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1908 fundà i dirigí la revista “La Nova Catalunya”.
El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l’Havana l’homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 desembre 1910 – Barcelona, 2 març 1975)
(o Mestres i Puiggibert) Dibuixant humorístic i realitzador de cinema d’animació.
Començà a “Vilanova Esportiva” (1926) i fundà amb Manuel Amat la revista literària “Prisma” (1930-36).
Traslladat a Barcelona, col·laborà a “Films Selectos”, “Mirador”, “Xut!”, “La Rambla”, “En Patufet”, “L’Esquitx”, “TBO”, “El Once”, “Tururut…!”, etc. Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil “Pocholo” de València.
Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà (1940-45).
Participà en la realització d’Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 gener 1924 – 4 desembre 2009)
Pintor i gravador. Fou deixeble de Joaquim Mir.
Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1940.
Ha practicat especialment el paisatge.
El seu mestratge sobre els pintors més joves de Vilanova ha resultat molt positiva.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)
Escriptor. Visqué molts anys a la Pampa, on traduí al català, en vers, Martín Fierro (1936), de José Hernández, i Santos Vega (1956), de Rafael Obligado.
Col·laborà en les revistes “Ressorgiment” i “Catalunya” de Buenos Aires.
Deixà inèdita la versió, també en vers, de Tabaré, de Juan Zorrilla de Sanmartín. Publicà Passen els bàrbars (1938), versos d’un abrandat antifeixisme.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 desembre 1926 – Barcelona ?, 21 novembre 2021)
Eclesiàstic i historiador. Ha publicat diversos estudis teològics a “Serra d’Or”, “Qüestions de vida cristiana” i altres revistes.
Com a historiador s’ha especialitzat en el moviment obrer del segle XIX, sobre el qual ha publicat Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959) i, amb Josep Maria Benet, El moviment obrer a Barcelona durant el bienni progressista (1976).
També ha publicat, entre d’altres, L’Església de Barcelona, 1850-57 (1984) i L’integrisme a Catalunya (1990), juntament amb Joan Bonet.
El 1980 fou nomenat director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, càrrec que dimití en jubilar-se el 1991. El 1994 fundà la revista “El Pregó”, que dirigí.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 novembre 1865 – Perpinyà, 5 febrer 1939)
“Soledat Gustavo” Anarquista. S’uní (1891) a Joan Montseny “Federico Urales” i fou mare de Frederica Montseny.
Col·laborà a “La Tramontana”, “El Productor”, “Tierra y Libertad” i “La Revista Blanca” (1925-36), que dirigí.
Se significà per la seva lluita en favor de l’emancipació de les dones.
Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 desembre 1903 – 11 setembre 1995)
Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueras i de T. Wassilier.
Ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome. Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d’Europa.
El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona.
Fou professor de l’Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 setembre 1889)
Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a l’Escola de Llotja, on més tard fou professor de dibuix.
El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863.
Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits.
Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores… (1858) i altres tractats.
Dades dels Països Catalans 