(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 – Barcelona, 10 febrer 2024)
Crític teatral i periodista. S’inicià com a crític de teatre en “El Correo Catalán” (1966-79), tasca que continua, d’ençà del 1985, en “La Vanguardia” amb rigor i agudesa.
Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista “Barcelona Metròpoli Mediterrània”.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Barcelona, després 1546)
Fuster entretallador. Establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546.
S’especialitzà en treballs artístics, sobretot en la sòlida realització de la part de fusteria de molts retaules barcelonins de l’època, com els de Santa Eulàlia de Provençana, de Santa Maria del Mar (capella de la Mare de Déu del Pilar) i de l’església de Molins de Rei.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20 octubre 1752 – 11 febrer 1824)
Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera.
Ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l’Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb Josep Albert Navarro i Marià Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata.
Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l’Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 agost 1893 – Barcelona, 1 gener 1973)
Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25).
Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950).
Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l’estat espanyol), i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica.
Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1866 – 1937)
Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències físico-químiques.
Dirigí i administrà les revistes “La atmósfera” (1892-94), dedicada a la meteorologia, i “La fotografía práctica” (1893-1908), que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’estat espanyol. Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa (1908-30).
Publicà: Compendio de electroquímica (1927) i Electroquímica general (1927).
El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el mildiu i l’oïdi.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1858 – Barcelona, 1915)
Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al seminari de Barcelona, ciutat on fou canonge penitencier.
Escriví obres originals i traduïdes. El 1909 redactà, per encàrrec del cardenal Salvador Casañas, una biografia de sant Josep Oriol, arran de la canonització d’aquest.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XV – Catalunya, segle XV)
Cavaller. En 1462 prengué partit per la Generalitat a la lluita contra Joan II. Anà a Barcelona per reunir-se a l’exèrcit que hi formava el comte Hug Roger III de Pallars.
Entrà en foc amb aquestes tropes, assetjant a la Força de Girona la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. En aquesta operació fou un dels capitans distingits a l’assalt del dia de Corpus de l’any esmentat. Manà la conestablia (companyia d’uns vint-i-cinc homes) que vigilava la bretxa oberta pels sapadors de Bernat Gilabert de Cruïlles.
Prengué part a moltes altres accions de la guerra.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1875 – Barcelona, 1956)
Historiador del teatre i periodista. Germà d’Avel·lí. Col·laborà a “La Publicidad” i “El Día Gráfico”.
Hom li deu Tres conferències sobre teatre retrospectiu (1933), i estudis sobre el teatre d’aficionats, sobre les “Passions” i sobre Josep Robrenyo. Escriví també una Història del Liceu.
Fou el pare d’Andreu Avel·lí Artís i Tomàs.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, juny 1835 – Madrid, 1894)
Enginyer. Va pertànyer a la primera promoció d’enginyers industrials.
Va dirigir “La Gaceta Industrial” (1865-90), on publicà més de tres-cents treballs.
Autor de diverses monografies de caràcter divulgador.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 26 desembre 1810 – Barcelona, 16 gener 1883)
Pintor i teòric de l’art. Germà de Manuel. Es formà a l’Escola de Llotja, de Barcelona.
Pensionat per la Junta de Comerç, romangué a Roma del 1832 al 1840, on fou influït per les idees plàstiques d’Overbeck i els natzarens, les quals difongué en conferències a l’Ateneu Català i en la càtedra de teoria, composició i història de les belles arts, quan hagué retornat a Barcelona.
Representant en aquesta ciutat del moviment natzarè, juntament amb Claudi Lorenzale, Joaquim Espalter i Pelegrí Clavé, tanmateix l’obra pictòrica pròpia és molt escassa, bé que influïda, principalment, pels italians del tres-cents. La seva importància rau en el fet d’haver-se oposat al fred neoclassicisme i d’haver fonamentat el romanticisme d’exaltació cristiana.
Lluità acarnissadament contra la destrucció sistemàtica, iniciada a mitjan segle XIX, de tots els vestigis medievals. Impulsà la vidrieria artística i escriví una Estética infantil, entre altres obres que difongueren les seves idees.
Dades dels Països Catalans 