Arxiu d'etiquetes: valls

Pardines (Ripollès)

13 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 31,05 km2, 1.226 m alt, 160 hab (2017)

0ripolles(o Vilatinyós)  Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d’est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges.

L’economia es basa en l’explotació forestal, la ramaderia (especialment bestiar boví, i també oví i porcí) i les segones residències. Els principals conreus són els cereals, les patates i el farratge, i alguns petits horts prop del riu. Àrea comercial de Ripoll. Població en descens.

El poble és enlairat a la dreta del Segadell, església parroquial de Sant Esteve, de base romànica; resten vestigis d’una casa senyorial.

El terme comprèn, a més, els veïnats de Puigsac, de Vilaró, de l’Orri, de Pujalt i de Llavanera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Osor (Selva)

20 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 52,07 km2, 340 m alt, 421 hab (2017)

0selvaSituat als vessants del massís de les Guilleries, comprèn la major part de la vall d’Osor, a l’esquerra de la riera d’Osor, afluent de la dreta del Ter, el terme s’estén a banda i banda del riu i és, en gran part, accidentat.

L’agricultura és de regadiu; els cultius d’horta es localitzen al llarg de la riera. Explotació forestal (castanyers, alzines) per a l’obtenció de fusta i de carbó. Mines de plom i de fluorina. Àrea comercial de Girona.

El 1428 una sèrie de terratrèmols enderrocaren la vila, el pont i una bona part de l’església parroquial romànica (Sant Pere), que es refeu tot seguit i l’església fou ampliada al segle XVIII. Al costat esquerra de la vila hi ha el barri de Badia.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’ermita de Sant Gregori, l’església i el veïnat de Sant Miquel de Maifré, el santuari del Part i la gran masia del Sobirà de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Vall

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

56 Respostes

Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km2, 38 m alt, 5.625 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

pobl_moraLa vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mediona (Alt Penedès)

30 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,55 km2, 430 m alt, 2.282 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall de Mediona, al peu de la serra de Puigfred, al límit amb l’Anoia. El terme és drenat per diversos torrents que formen la capçalera de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. Hi abunden les pinedes de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, on predomina el conreu de la vinya, també hi ha ametllers i cereals; complementada per la ramaderia i l’avicultura. Entre les activitats industrials cal destacar la tèxtil (fabricació de teixits de cotó). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig, que ha frenat el descens demogràfic dels darrers decennis. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Joan de Mediona. El municipi conserva part de l’antic castell de Mediona; al costat hi ha l’església i santuari de Santa Maria.

El terme comprèn també, entre altres nuclis, el poble de Sant Pere Sacarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lluçanès, el

39 Respostes

(Bages / Berguedà / Osona)

Subcomarca de l’Altiplà Central Català, que forma part de les tres comarques. Morfològicament la constitueix un altiplà de materials oligocènics, que es troba inclinat vers el sud-oest, per on enllaça amb la subcomarca del Moianès. Té uns 400 km2 d’extensió i la seva altitud es manté entre els 800 i els 1.000 m. El relleu és accidentat, particularment als extrems septentrional i meridional.

El clima es caracteritza per la continentalitat i la feblesa de les influències mediterrànies; les temperatures hivernals són molt baixes i la pluviositat elevada (880 mm anuals, caiguts en 92 dies, és la mitjana de Prats de Lluçanès) amb tendència a augmentar en direcció sud-nord, per influència del relleu, i amb un règim peculiar (màxim pluviomètric al començament d’estiu).

La vegetació natural, que ha estat molt malmesa per l’home a través dels segles, forma nombroses taques de boscos residuals, situats als llocs on la naturalesa del sòl no ha permès la creació de camps de conreu; la clisèrie altitudinal presenta pi blanc amb capes d’alzinar en l’estatge inferior; pinassa a l’estatge mitjà i rouredes i pi silvestre als sectors més alts i irrigats; els pasturatges secs ocupen grans extensions i són aprofitats per a la ramaderia.

Hidrogràficament, el Lluçanès actua de divisòria d’aigües entre les conques del riu Llobregat, al qual aflueixen la riera Gavarresa, amb la riera de Lluçanès i la riera de Merlès, i la del riu Ter, al qual van a parar les aigües de les rieres de Sant Boi i de Riuprimer.

El poblament és molt antic, com ho demostren les abundants restes arqueològiques (monuments megalítics) i el fet que gran part dels nuclis actuals apareixen en la documentació a partir del segle X; la població, però, fou escassa durant tota l’edat mitjana (281 focs i uns 1.250 h l’any 1553). El creixement demogràfic va ésser notable durant el segle XVIII, però quedà aturat al segle XIX, i a mitja centúria començà el declivi que culmina en la tendència actual al despoblament. Predomina l’hàbitat dispers; abunden les masies aïllades.

L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, que sovint es complementen. Tots els conreus són de secà, en què sobresurten els cereals (sobretot el moresc) i els farratges, acompanyats subsidiàriament per patates i mongetes. La ramaderia es basa en el bestiar porcí i el boví, orientat aquest últim a la producció de llet. Les activitats industrials tradicionals es basaven en la indústria tèxtil cotonera amb establiments a Olost, Oristà, Perafita, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Prats de Lluçanès; actualment, les petites indústries es localitzen al municipi de Prats de Lluçanès. Comercialment depèn de Vic. La capital subcomarcal és Prats de Lluçanès.

Enllaç web: Consorci Lluçanès – Turisme

Llosses, les (Ripollès)

26 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 114,02 km2, 1.000 m alt, 213 hab (2016)

0ripolles

Situat a la vall de les Llosses, entre el Ter, límit oriental, i la riera de Merlès, al sud-oest de Ripoll. El terme és accidentat pels relleus de la serralada Pre-pirinenca, amb rouredes i pinedes.

Agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). Ramaderia (ovins, bovins i porcí), i avicultura. Indústria tèxtil (filats de cotó) a la Farga de Bebiè, situada en un meandre del Ter, aprofitant el desnivell. Àrea comercial de Ripoll.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), amb un campanar del segle XVII i alguna reforma tardana.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sovelles, Matamala, Vinyoles de Portabella, Estiula, Viladonja (municipi independent fins el 1974) i Palmerola (municipi independent fins el 1991), el veïnat de Vila-seca, els antics pobles de Vallespirans i de Corrubí, les antigues quadres de Maçanes i les Planes, les masies de Portavella, Vilardell i Llentes, el santuari de Santa Margarida de Vinyoles i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb les masies de Cosp i de Moreta).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llacuna, la (Anoia)

26 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,23 km2, 615 m alt, 872 hab (2016)

0anoia

Situat a la vall de la Llacuna, a la dreta de la riera de Carme, al sud-oest de la comarca, accidentat per la serra de la Llacuna, de Puigverd i d’Ancosa, al sud d’Igualada i al límit amb l’Alt Penedès. Boscos.

Agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya), centre d’estiueig i indústria tèxtil (gèneres de punt). Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila es formà entorn del priorat de la Llacuna, al centre de la vall, on s’alçava el castell de Vilademàger. Plaça Major, porticada; església gòtica de Sant Pere de Màger, i parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

Dins el terme hi ha els pobles de Torrebusqueta i Rofes, les caseries i veïnats de la Serra, Pollina, les Barraques, les Vilates i Baltà i les antigues granges de Santes Creus del mas de les Solanes i d’Ancosa (on hi havia hagut el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

16 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)

0terra_altaSituat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.

Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gombrèn (Ripollès)

17 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 43,26 km2, 919 m alt, 184 hab (2016)

0ripolles

(o Gombreny) Situat a la vall del Merdàs (o vall de Gombrèn), afluent del Freser per la dreta. El relleu és accidentat per serres pre-pirinenques (Mogrony, costa Pubilla, la Pedra Picada, etc) i en bona part cobert de pinedes de pi roig, alzinars, fagedes i rouredes.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura tradicional de secà (cereals d’hivern, farratges i patates), que ocupen una mínima part de l’extensió del terme; la ramaderia bovina i el turisme. Àrea comercial de Ripoll. La població, que inicià una notable davallada a partir de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat.

El poble és a l’esquerra del Merdàs; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, entre altres, els antics pobles d’Aranyonet, Sant Martí de Puigbó, Mogrony (amb el santuari de Mogrony) i Merolla, les esglésies de Solanllong i de Sant Joan de Mataplana (amb l’antic castell de Mataplana), el veïnat de Xoriguera i el raval dels Cortals.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gallifa (Vallès Occidental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 16,33 km2, 502 m alt, 187 hab (2016)

0valles_occidental

Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la frondosa vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta, que s’estén entre els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, on hi ha les restes de l’antic castell (642 m alt), al peu de la serra de Granera, al nord de Sabadell. Hi abunden pinedes i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals), de regadiu (arbres fruiters), complementada per l’estiueig. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa.

El poble és a l’esquerra del torrent; destaca l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic. El castell de Gallifa, situat al Farell és esmentat ja el 999, on hi ha l’església també romànica de Santa Maria del Castell, modernament restaurada.

Dins el terme, hi ha, a més, l’església de Sant Sadurní de Gallifa, també romànica, i diversos masos d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques