Arxiu d'etiquetes: valls

Àssua, vall d’

16 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall que davalla del massís del Montsent fins a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, vora Rialb. És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano. Comprèn els pobles de Llessui, cap de la vall, Saurí, Altron, Sorre, Bernui, Caregue i Escàs.

El centre de la vall havia estat, des del segle X, el castell de Torena, foren importants també els castells de la Torre, vinculat els segles XI i XII a la família Àssua, i el de Malavella. Amb el nom de quarter d’Àssua era conegut un dels quarters del vescomtat de Castellbó des del segle XV.

Són interessants les esglésies romàniques de Sant Pere de Llessui, de Santa Maria de Bernui i de Sant Esteve de Menauri i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya.

La transformació de Llessui en centre d’esports d’hivern ha donat un nou impuls a l’economia, limitada fins no fa gaire a la ramaderia i a una agricultura precària.

Arròs -Vall d’Aran-

4 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.

L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.

Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.

Àrreu -Pallars Sobirà-

3 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.

L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).

Aro, vall d’

9 Respostes

(Castell-Platja d’Aro / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Fossa tectònica, entre els dos municipis. Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’est a oest la serralada Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro (o Ridaura).

La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro (o de la vall d’Aro), a l’extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d’Aro.

Aós -Alt Urgell-

7 Respostes

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

(ant: Os d’Urgell o de Cívis)  Poble de l’antic municipi de Civís, situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d’Aós i al peu del pic d’Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la serra d’Enclar i terminal de les parròquies d’Aós i d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a Andorra.

Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la vall d’Aós, sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixesarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), sempre ha pertangut políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m alt).

Prop del pont de Bixesarri es trobava la farga d’Aós, que estigué en activitat fins al segle XIX.

Pertanyia al vescomtat de Castellbó.

Àneu, vall d’

61 Respostes

(Pallars Sobirà)

Alta conca de la Noguera Pallaresa, des de la gorja de Montgarri fins a Escaló, lloc on el riu es fica en un estret congost.

Té 300 km2 i està formada per la vall principal i les valls afluents (valls de la Bonaigua, d’Espot i Escart, a la dreta, i vall d’Unarre, a l’esquerra).

L’altitud oscil·la entre els 850 i els 950 m a la riba dels rius i entre els 1.700 i els 3.000 m a les muntanyes que l’envolten (massissos dels Encantats i Campirme).

El sector més característic és el del Pla d’Esterri, on els gels quaternaris excavaren una àmplia cubeta de 5 km de llarg i 2 d’ample.

El clima té un alt grau d’humitat, que possibilita l’existència d’importants boscos de pins (pi negre i pi roig), avets i petits rodals de bedolls.

El centre més important és Esterri d’Àneu.

Ancs

6 Respostes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble (1.454 m alt) de l’antic municipi de Montcortès de Pallars, al sector septentrional de l’antic terme, format per la vall d’Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui).

Situat a la dreta del riu d’Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l’indret de l’antic poble del Comte.

De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri.

Viu, vall de

17 Respostes

(Alta Ribagorça)

Vall de la comarca, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2.546 m alt, a la pica de Cerbi, de 2.742 m, limiten la vall pel nord).

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera: entre el coll de Sas (1.480 m), al nord, i el pla de Corroncui (1.235 m), al sud, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera (el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1.325 m alt), de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües.

La vall comprèn la major part dels termes de Viu de Llevata i de Malpàs i, a la vall afluent d’Erta, un petit sector del de Benés.

El curs més baix del riuet de Viu, després de l’aiguabarreig amb el riuet de Peranera, rep també els noms de riuet del Convent o de Gironella.

Vidrà (Osona)

23 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 34,39 km2, 982 m alt, 177 hab (2017)

0osonaSituat a l’alta vall del Ges (vall de Vidrà o el Vidranès), que travessa el terme de nord a sud, al nord de la comarca, al límit amb el Ripollès i la Garrotxa. Envoltada per una sèrie d’importants serralades i poblat en gran part de boscs de faigs, alguns sectors de pins i grans pasturatges, especialment al de Siuret.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina; avicultura. Explotació forestal. Ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Vic.

El poble és al peu del puig Castellar, centrat per l’església parroquial de Sant Hilari, consagrada el 960 i reconstruïda el 1775; al nord-est hi ha el barri de Creu de l’Arç i la important masia del Cavaller de Vidrà, barroca.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Siuret i Collfred, les esglésies romàniques de Sant Bartomeu de Covildases i Santa Margarida de Cabagès, l’antiga parròquia de Sant Pere de Milany, el veïnat de Palau i diverses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Varimanya

4 Respostes

(Gessa, Vall d’Aran / Gil, Pallars Sobirà)

(o Marimanya)  Vall de capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció sud-nord, estesa entre el tuc de Varimanya (2.660 m alt), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera. A l’oest, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanya i amb Montgarri a través del portilló de Varimanya.

La vall és drenada pel barranc de Varimanya, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanya (estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran), el qual constitueix el límit entre les dues comarques.