Arxiu d'etiquetes: turisme

Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)

28 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 33,57 km2, 22 m alt, 10.709 hab (2016)

0baix_emporda(o Calonge de Mar, o Calonge de la Costa Brava, o Calonge de les Gavarres)  Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós, drenat per la riera de Calonge. Cap a l’interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi: agricultura de secà (vinya, farratges, cereals, oliveres), ramaderia (bovina, ovina i porcina) i indústria surera i de la construcció; s’han vist superades pel turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

pobl_calongeLa vila és prop de la confluència de les rieres de Cabanyes i de Rifred; destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del segle XII, i l’església parroquial de Sant Martí, construïda en 1740-67I, que substituí la primitiva església romànica que era adossada al castell.

El terme, on han estat trobades nombrosos vestigis prehistòrics, un poblat ibèric a l’antiga fortificació de Castellbarri i restes romanes, especialment a l’antic monestir de Santa Maria del Collet, comprèn, també, els pobles de Sant Antoni de Calonge i de Sant Daniel, i els veïnats de Cabanyes, els Vilars, Treumal (amb la Torre Valentina i l’hotel del Comtat de Sant Jordi), Rifred i ses Fonts.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva

Calella (Maresme)

34 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,00 km2, 5 m alt, 18.317 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l’actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella.

El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l’agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d’horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al segle XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria.

pobl_calellaLa ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha un convent augustinià del segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Natació – Club Bàsquet

Caldes d’Estrac (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 0,88 km2, 33 m alt, 2.766 hab (2016)

0maresme(o Caldetes)  Situat al litoral, a la desembocadura de la riera de Caldetes.

Tradicional centre d’estiueig de gran importància de la burgesia barcelonina, el municipi viu sobretot del turisme d’estiu, que ha donat lloc a diversos hotels, apartaments i urbanitzacions. Àrea comercial de Mataró.

A la vila, que té l’origen en els seves fonts termals (aigües de Caldetes), es destaca el nucli antic o Vila Vella, a la part alta, on hi ha l’església parroquial del Remei, del segle XIX, i dues torres de defensa del segle XVI; i el nucli de la vila nova, vora la mar, amb l’església del Carme, també del segle XIX, i nombrosos edificis modernistes i noucentistes que donen caràcter al passeig de Mar i al passeig dels Anglesos. A partir del 1219 fou el centre de la quadra d’Estrac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

47 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)

0valles_orientalAl límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).

L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.

pobl_caldes_montbA la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.

La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.

Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista

Caldes de Malavella (Selva)

12 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve

Calafell (Baix Penedès)

11 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 20,38 km2, 67 m alt, 24.289 hab (2016)

0baix_penedesSituat a la costa, al límit amb el Garraf. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral.

La indústria de la construcció, el comerç i el turisme hi han anat arraconant les tradicionals activitats de la pesca i l’agricultura de productes mediterranis de secà (cereals i vinya). També hi ha avicultura. Port esportiu. Àrea comercial del Vendrell. L’increment turístic ha provocat un ascens demogràfic considerable.

El poble es troba en un turó presidit per les restes de l’antic castell de Calafell; se’n destaca l’església parroquial de la Santa Creu de Calafell, romànica, amb pintures murals.

Dins el terme, on s’han trobat rastres d’unes termes romanes a la partida del Vilarenc, inclou també el llogaret de Montpaó, el sanatori de Sant Joan de Déu i el nucli turístic de Segur de Calafell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Cadaqués (Alt Empordà)

42 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Cabrera de Mar (Maresme)

23 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,98 km2, 104 m alt, 4.553 hab (2016)

0maresme(o del Maresme o de Mataró)  Situat al litoral (platja de Cabrera), drenat per diverses rieres que desemboquen al mar, com la riera de Cabrera i la d’Agell, al nord-est de Barcelona. A l’interior, el relleu és accidentat per la Serralada Litoral, al peu del turó del Montcabrer; hi ha pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl (patates, hortalisses i sobretot clavells); la indústria (tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció), i el sector de serveis, animat pel creixement turístic i l’estiueig. Al terme és troben diverses fonts d’aigües bicarbonatades i ferruginoses. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cabrera, al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, d’estil gòtic tardà (1536); cal destacar-ne també la plaça, amb un important conjunt d’edificacions del segle XIX.

Dins el terme hi ha el poble i antiga quadra d’Agell, l’església pre-romànica de Santa Margarida del Viver i a can Rodona de l’Hort, una necròpoli ibèrica i restes de l’antic castell de Sant Vicenç de Burriac.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio i Televisió

Bossòst (Vall d’Aran)

16 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 28,17 km2, 710 m alt, 1.123 hab (2016)

0vall_aran(aranès: Bossòst)  Situat a la vall de la Garona, a l’esquerra del riu, al peu del portilló de Bossost. El relleu és molt accidentat i cobert de boscos de pi negre, com també d’avets i prats naturals.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura; gràcies a la humitat del clima són possibles els cultius d’horta i el blat de moro (milloca); a més hom rega els prats per mitjà de sèquies, per obtenir-ne farratge per al bestiar boví i oví. Explotació forestal. Les mines de blenda de Margalida no són explotades actualment. Centre turístic i indústria hotelera, molt desenvolupades darrerament. També hi ha una planta de productes lactis, dues serradores i una central elèctrica. Àrea comercial de Viella.

La vila, a la riba esquerra de la Garona, és situada al peu del castell de Bossost o Era Castèra; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, romànica del segle XII, amb tres naus i tres absis.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bolvir (Baixa Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,34 km2, 1.145 m alt, 375 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la zona axial pirinenca, a la vall de capçalera del Segre, en un terreny pla, a la dreta del riu, el qual drena el territori juntament amb els seus afluents els rius Querol i d’Agustins; al sud-oest de Puigcerdà.

La part no conreada del terme és coberta de pastures naturals que aprofita la cabana bovina i ovina, hi ha també bestiar porcí estabulat i avicultura. L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia, complementada per l’agricultura (prats, cereals, patates i farratges), amb conreus de secà, però, gràcies a la sèquia derivada del Segre, preponderen les terres regades. Avui, però, s’han vist superades pel gran creixement de les activitats derivades del turisme. És tradicional l’explotació de prederes per a la producció de llicorelles per a cobertes. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble s’esglaona en un coster a la vora del torrent Forcat; destaca l’església romànica de Santa Cecília, del segle XII, on hi ha una capella amb un retaule gòtic.

Dins el terme hi ha el poble de Talltorta, el veïnat del Castell, la masia i antic poble de Sallenç, els despoblats de Soler, Santa Fe de Talltorta i Sant Grau de Talltorta, i la zona residencial del camp de golf, una urbanització de xalets d’estiueig i turisme d’hivern.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques