Arxiu d'etiquetes: traductors/es

Llor i Forcada, Miquel

(Barcelona, 3 maig 1894 – 2 maig 1966)

Novel·lista. Durant més de trenta anys treballà a la subsecció de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Conreà la novel·la psicològica d’inspiració proustiniana i joyciana amb un estil poètic, pulcre i minuciós. Destaquen Història grisa (1925), Tàntal (1928), L’oreig al desert (1934), El somriure dels sants (1947), Jocs d’infants (1950), Un camí de Damasc (1959) i, sobretot, Laura a la ciutat dels sants, guardonada el 1931 amb el premi Joan Crexells i que ha estat emparentada per la crítica amb Madame Bovary de Flaubert, representà la plena consagració literària de l’autor i fou un dels grans èxits de l’època.

També conreà els contes: L’endemà del dolor (1930), El premi a la virtut (1935), reunits el 1952 a Tots els contes.

Col·laborà a “Mirador” i a “Destino”, i va traduir, entre altres, Gide i Moravia.

Janés i Nadal, Clara

2 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1940 – )

Poetessa en castellà i traductora. Filla de l’editor Josep Janés i Olivé.

En la seva producció poètica, evolucionà des de l’existencialisme de Las estrellas vencidas (1964) o Alienaciones (1980) cap a un creixent esteticisme que, a partir de Vivir (1983) i Kampa (1986), va afirmant-se a Lapidario (1989), Creciente fértil (1989), Emblemas (1992), Ver el fuego (1993) i Rosas de fuego (1996).

El 1997 va rebre el premi Nacional de Traducció pel conjunt de les seves traduccions, entre les quals destaquen les de M. Duras, N. Sarraute o Mercè Rodoreda.

Jafudà Bonsenyor

2 Respostes

(Barcelona, vers 1250 – 1330)

Metge i traductor jueu. Era nét de Jafuda de Cavalleria i fill d’Astruc Bonsenyor, tots dos amb càrrecs a la cort de Jaume I de Catalunya. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II el Just.

El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahräwï, avui perdut.

Als vint anys havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D’enveja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars.

Icart i Leonila, Joaquim

Deixa un comentari

(Tarragona, 1910 – 4 novembre 1997)

Escriptor. Ha transcrit i publicat l’Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Francesc Xavier de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d’Adarga catalana del mateix Garma.

Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n’han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.

Horta i Massanès, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1930 – 16 setembre 2013)

Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S’ha especialitzat també en les arts gràfiques.

Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d’un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996).

Traductor de l’obra de Mao Zedong i Majakovskij.

Guanyavents i Jané, Emili

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1860 – 1941)

Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera.

Tipògraf col·laborador de l’influent grup de “L’Avenç”, també col·laborà en d’altres revistes.

Posà al dia les obres d’un gran nombre d’escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya.

Grau i Casas, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 2 desembre 1896 – València, 8 novembre 1950)

Esperantista i poeta. Fou col·laborador de la revista “Kataluna Esperantisto”, i compilà la Kataluna Antologio.

És autor d’obres didàctiques d’aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj (‘Poemes d’amor’, 1924), Novaj amaj poemaj (‘Nous poemes d’amor’, 1927) i La lasta poemo (‘El darrer poema’, 1936).

Traduí a l’esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig.

Deixà també poemes en català.

Girbós, Benet

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)

Traductor. Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma.

Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència, respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579.

Girbal i Jaume, Ferran

4 Respostes

(Girona, 1876 – segle XX)

Escriptor. Fill d’Enric Claudi Girbal i Nadal, i germà d’Eduard.

Ha publicat, entre altres, les novel·les: Àngela (1894), La Dolors (1897), L’hereu del molí (1897), La sort de Baronelli (1925) i el recull poètic Tot l’any (1902).

Traduí Shakespeare i Dickens (Càntic de Nadal, 1910).

Gili i Serra, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)

Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.

Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.

Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.