(Girona, 1881 – Barcelona, 28 gener 1947)

Escriptor. Fill d’Enric Claudi Girbal i Nadal, i germà de Ferran. Col·laborà a la premsa de la Renaixença i a el “Cu-cut!”, del qual fou director. Guanyà vuit premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona de 1907. Dos anys després hi obtingué l’Englantina amb La fi dels almogàvers. En 1911 i 1912, respectivament, assolí la mateixa distinció amb Elegia perduda i Espanya endins.

En poesia publicà Els VII pecats capitals i la Jaumada, Balada de joglars, Tot l’any (1902), La corda viva (1908), Primer llibre de les dones (1909), etc. En teatre es destaquen L’alegria de la casa (1900) i El castell d’iràs i no en tornaràs (1913); en novel·la, La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), i La cuaranya (1924). Té valor de testimoni de l’epoca Figures de la Renaixença (1934).

També és autor del volum de Les cigales d’or i altres rondalles, de caràcter narratiu, al qual correspon en part un volum posterior de Rondalles escèniques, sota la forma d’adaptació teatral. Altres obres són les proses narratives Oratjol de la terra (1920), la novel·la L’estrella amb cua, l’assaig De la sinceritat i la insinceritat poètiques, les proses L’Agulló, en “Pol” i el “Nandu”, que fou el seu llibre més difós.