(Barcelona, 1734 – França, 1801)
Religiós jesuïta. En produir-se l’expulsió del seu orde visqué a Ferrara (Itàlia).
Traduí a l’italià les obres del metge Josep Masdevall, i publicà escrits que en divulgaren els mètodes.
Arxiu d'etiquetes: traductors/es
Monés i Pujol-Busquets, Jordi
(Badalona, Barcelonès, 22 setembre 1928 – 28 març 2020)
Escriptor. Presidí el Centre Excursionista de Badalona i la delegació de Joventuts Musicals, en un període d’intensa activitat cultural de les entitats esmentades.
Col·laborà al setmanari “Voz de Badalona”.
És autor de nombroses traduccions i dels assaigs Problemes polítics de l’ensenyament (1966) i La enseñanza, problema político (1967). Preparà d’altres treballs sobre temes relacionats amb l’educació.
Mitjavila i Fisonell, Vicenç
(Barcelona, 1759 – 14 febrer 1805)
Metge. Doctor en medicina, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans: “Semestre Médico-clínico” (1803) i “Correspondencia Literario-médica…” (1804, trimestral); n’aparegueren dos volums de cadascun.
També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones de plomo… (1791), Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas (1791), etc.
Féu estudis sobre l’ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de V.L. Brera, M.A. Weikard, C. Strambio i altres.
Medina i Casanovas, Jaume
(Vic, Osona, 6 abril 1949 – Barcelona, 11 març 2023)
Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres.
També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia.
Per la traducció de l’obra cabdal d’Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983.
Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.
Masoliver i Martínez de Oria, Joan Ramon
(Saragossa, Aragó, 13 març 1910 – Barcelona, 7 abril 1997)
Escriptor. Format a Barcelona. Cosí de Luis Buñuel i amic d’André Breton i d’Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l’equip de la revista “Hèlix”. Fou lector d’universitat a Gènova, i escriví a “El Sol” i “Mirador”.
El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda.
A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, la política i es dedicà a les lletres; fou director de les planes literàries de “La Vanguardia” i dirigí “Entregas de poesía”.
Entre les seves obres destaquen Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), Presentació de James Joyce… (1981), Antologia poètica d’Ausias March (1981) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles.
Premi Nacional de Traducció el 1989.
Martines i Castanyer, Miquel
(Rubí, Vallès Occidental, 16 maig 1914 – Barcelona, 14 octubre 2009)
Escriptor i traductor. Fou redactor en cap del setmanari barceloní “Clarisme”. Corrector de català.
Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958).
Martí i Ferré, Pere
(Tarragona, 1852 – 1899)
Escriptor. Passà la seva joventut a Anglaterra, on féu estudis de tècnica industrial.
Dirigí la fàbrica de gas de Tarragona. Hi promogué el sistema d’il·luminació per gas, que després organitzà a Xàtiva i a d’altres poblacions.
És autor de nombroses traduccions de l’anglès i d’alguns assaigs breus originals.
Maristany i Guasch, Ferran
Mallafré i Gavaldà, Joaquim
(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)
Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.
Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).
El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).
El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Llovet i Pomar, Jordi
(Barcelona, 17 desembre 1947 – )
Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l’Institut d’Humanitats.
És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d’estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d’altres.
Destacà també per les seves traduccions, especialment de l’alemany, i per l’edició de clàssics de la literatura.
Dades dels Països Catalans 