Arxiu d'etiquetes: Terrassa (nascuts a)

Abad i Gómez, Francesc

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1944 – )

Artista plàstic. Inicialment treballà en pintura, però aviat s’introduí en el corrent d’art conceptual dins el “Grup de Treball”.

La seva obra constitueix una reflexió sobre el coneixement humà, previ al fet plàstic; l’art com a via entre el sentiment i el coneixement.

Exposicions: Material humà (1981), Entropia (1986), Dinosaures-Pertorbacions irreversibles (1987), Europa. Arqueologia del rescat (1989), Bildung: la imatge del pensament (1990), La línia de Portbou (1991).

Palet i Barba, Domènec

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 juny 1872 – Barcelona, 5 gener 1953)

Advocat, industrial, polític i geòleg. S’especialitzà en estudis de geologia i publicà diverses monografies relacionades amb el subsòl de les comarques vallesanes.

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa, entitat que presidí durant uns quants anys, i realitzà diverses pràctiques de sondeig per a l’aflorament d’aigües en diferents indrets peninsulars, les quals foren seguides i encomiades pels medis científics geològics d’Espanya.

Políticament, representava les tendències catalanistes del seu temps i, amb aquest caràcter, fou elegit conseller municipal els anys 1899, 1904 i 1909.

En representació del districte electoral Sabadell-Terrassa, formà part de la diputació provincial de Barcelona, i l’any 1923 fou elegit diputat a corts per Terrassa. Membre d’ERC, fou també diputat per la circumscripció de Barcelona (1931, 1933 i 1936).

Gabriel i Sirvent, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 21 març 1945 – )

Historiador. Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993. Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític. Col·laborador de les revistes “L’Avenç” i “Recerques” des dels primers números i d’altres com “Randa”, “Estudios de Historia Social” i “Historia Social”.

Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes col·laboracions en obres col·lectives: El moviment obrer a Mallorca (1973), Joan Peiró. Escrits, 1917-1939 (1975), Escrits polítics de Federica Montseny (1979), El anarquismo en España (1979), Mallorca Contemporánea. Siglos XIX y XX (1984), La Restauración y la Dictadura en Cataluña, 1875-1930 (1984), La població obrera catalana, una població industrial? (1985), Entre liberals i conservadors, 1880-1898 (1987), Sous i cost de la vida a Catalunya a l’entorn dels anys de la primera guerra mundial (1988), Movimiento obrero y Restauración borbónica, 1874-1902 (1990), Sindicalismo y sindicatos en Catalunya. La UGT, 1888-1938 (1990), Espacio urbano y articulación política popular en Barcelona, 1890-1920 (1992), Insurrección y política. El republicanismo ochocentista en Cataluña (1994), El republicanismo militante en Cataluña en la primera etapa de la Restauración, 1875-1893 (1996) i El moviment obrer a les Illes Balears, 1869-1936 (1996).

També ha publicat en col·laboració la Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989), ha dirigit Ictíneu. Diccionari de les Ciències de la Societat als Països Catalans, ss XVIII-XIX (1979), i dirigí des del 1994 l’obra Història de la Cultura Catalana.

Cardús i Ros, Salvador

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 12 juny 1954 – )

Sociòleg i periodista. Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976 i 1981, respectivament), fou professor de sociologia a la UAB. Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals, especialment el catalanisme polític.

Entre les seves publicacions cal esmentar Plegar de viure (1981), Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985), Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995), Interdependència territorial i vertebració política. La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996 (1998) i El desconcert de l’educació (2000). A més, ha col·laborat en diverses obres col·lectives: La mirada del sociòleg (1999), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni (2000), etc.

Com a periodista, fou fundador i director de la revista “Crònica d’Ensenyament” (1987-88), sotsdirector del diari “Avui” (1989-91), i col·laborà regularment en la premsa (part dels seus articles han estat publicats en llibres, com Algú sap cap a on anem? i Concili amb folre i manilles. L’Església catalana ha través del seu concili. Ha estat guardonat amb diversos premis.

Canyameres i Casamada, Ferran

3 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 22 gener 1898 – Barcelona, 28 setembre 1964)

Escriptor i traductor. Exiliat a París el 1939, hi fundà l’editorial Albor, que publicà llibres catalans de bibliòfil. Tornà el 1950, i fou empresonat per haver ajudat Joan Comorera, que vivia clandestinament a Barcelona.

Poeta noucentista: Mig temps (1950), Com el Vallès no hi ha res (1951) i Poesia secreta (1955), fou temptat per altres gèneres, com el teatre: El cercle de la por, estrenada a Tolosa de Llenguadoc el 1948; narració: Claror de nit (1945), El gos que udolà a la mort (1958), Món, dimoni i carn (1962); biografia: Josep Oller i la seva època (1959), Clavé, un solitari (1963); monografia comarcal: El Vallès (1961), i d’altres.

Els llibres de memòries, estilitzats i lírics, són potser, els més significatius del conjunt de la seva obra: Quan els sentits s’afinen (1960), De París, el fel i la mel (1965) i Diari íntim (1970). També traduí al català obres de Baudelaire, Coolen, Maurette, etc, i, al castellà, nombroses novel·les de Simenon. Autor d’El gran sapastre (1977), obra sobre Joan Puig i Ferreter, escrita cap al 1941, després d’enemistar-s’hi.

Benet i Vancells, Rafael

11 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 2 juny 1889 – Barcelona, 16 gener 1979)

Pintor i tractadista d’art. Crític contemporani. Fou deixeble de Francesc d’Assís Galí a l’Escola d’Art, a la qual assistí, i del seu oncle Joaquim Vancells. Animador de l’Agrupació Courbet (1919) i de Les Arts i Els Artistes, fou fundador del Saló de Montjuïc i president del Cercle Artístic de Sant Lluc (1929).

Paisatgista i autor de quadres de natura morta, també va cultivar la figura. Coneixedor de les tendències impressionistes i cubistes, la seva obra, sense estar afiliada a cap, n’aprofita les experiències. Va exposar no solament a Barcelona, sinó també a París, Londres i Nova York. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. El 1959 guanyà el gran premi de la Ciutat de Terrassa i el 1966 obtingué el primer premi de la Crítica.

Com a crític i historiador d’art va escriure a “La Revista”, “Gaseta de les Arts”, “La Veu de Catalunya”, “D’ací i d’allà”, “Mirador” i “Revista”. Fou redactor d’obres com L’art català i Monumenta Cataloniae.

Publicà les monografies Joaquim Vayreda (1923), El escultor Manolo Hugué (1942), Darío de Regoyos (1945), Velázquez (1946), Antonio Viladomat (1947), Isidro Nonell y su época (1947), Xavier Nogués (1949) i Joaquim Vancells (1954).

Publicà també La escultura moderna y contemporánea (1949), El futurismo comparado (1949) i, en col·laboració amb el seu fill Jordi Benet i Aurell, Impresionismo (1952) i Simbolismo (1953). Fou cofundador del museu de Tossa de Mar.