(Sants, Barcelona, 18 febrer 1887 – Paterna, Horta, 24 juliol 1942)

Anarco-sindicalista. Fill d’una família obrera, a deu anys entrà d’aprenent en una fàbrica de vidre, professió que no abandonà en tota la seva vida, tret de breus períodes en què ocupà càrrecs oficials. Fou un dels principals organitzadors de la Federació Nacional d’Obrers Vidriers i el secretari general (1912-20). Partidari del sindicalisme revolucionari, va intervenir en la fundació de la CNT (1911) i va tenir una destacada participació en la direcció d’aquest organisme.

El 1920 fou empressonat amb motiu de la repressió portada a terme per Martínez Anido contra els principals dirigents de la classe obrera catalana. Posat en llibertat el 1923, va sofrir atemptats perpetrats per membres de l’organització patronal dels Sindicats Lliures.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera, declarada il·legal la CNT, tornà a ésser empresonat diverses vegades, i des de la presó participà amb el seu opuscle Trayectoria de la Confederación Nacional del Trabajo en les discussions sobre els objectius i les funcions de la CNT.

El 1927 lluità contra les tendències oportunistes que preconitzaven la necessitat d’acceptar els comitès creats pel govern; després, com a secretari del Comitè Nacional de la CNT (1928-29) i, en plena crisi del règim monàrquic, col·laborà amb els grups republicans fins a la proclamació de la II República, cosa que li va atreure dures crítiques de les faccions radicals de la CNT. El 1931 firmà el Manifiesto de los Treinta que provocà una crisi en l’organisme confederal i la formació dels sindicats de l’oposició.

Iniciada la guerra civil, fou nomenat, al nov/1936, delegat del Consell d’Economia de la Generalitat, i pocs dies després ministre d’indústria i comerç en el govern presidit per Largo Caballero. En abandonar aquest càrrec tornà al seu treball de vidrier i continuà les activitats propagandístiques. Col·laborà en diversos periòdics cenetistes i dirigí “Solidaridad Obrera”, òrgan oficial de la CNT, “El Vidrio” i “Colmena Obrera”.

En finalitzar la guerra civil hagué d’emigrar a França, on fou fet presoner per la Gestapo (1940) i enviat a Espanya. Tancat a València, fou condemnat a mort i afusellat.