Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Ferran -varis bio-

1 Resposta

Ferran  (Catalunya ?, segle XIII)  Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.

Ferran  (Catalunya, segle XIII – 1251)  Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.

Bartomeu Ferran  (Barcelona, segle XV – després 1475)  Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.

Jaume Ferran  (Barcelona, segle XVI – 1621)  Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.

Joan Ferran  (Catalunya, segle XVII)  Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.

Josep Ferran  (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000)  Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.

Fabre, Climent

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Barcelona, 1657)

Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat.

Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).

Esteve i Vilar, Damià

Deixa un comentari

(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – 1692)

Erudit i apologista. Mestre en teologia i religiós mercedari, professà a València el 1650. Fou catedràtic a la Universitat de Tarragona.

Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalano-aragonesa, sobre el qual escriví tres al·legats, dos dels quals foren impresos (1678).

Excel·li com a llatinista i és autor de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi, de La Biblia parva de San Pedro Pascual, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María, publicat pòstumament (1728).

Volgué demostrar que el seu orde havia estat fundat el 1218.

Esteve i Joan, Josep

Deixa un comentari

(València, 1550 – Aiora, Vall de Cofrents, 1603)

Eclesiàstic i canonista. Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia (1586-94) i d’Oriola (1594-97). En morir era arquebisbe electe de Tarragona.

Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia (Roma, 1586), i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis (1590) als catòlics francesos sobre Enric de Borbó. Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e graecis latinisque patribus.

Esteva, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Teòleg franciscà. Residia a Barcelona.

L’any 1758 fou nomenat per la Inquisició revisor de les biblioteques del Principat.

Duran i de Bastero -germans-

1 Resposta

Eren fills de Domènec de Duran i de Muxika.

Antoni de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Comerciant. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes).

Domènec de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Doctor en cànons i prevere.

Lluís de Duran i de Bastero  (Barcelona, vers 1740 – després 1815)  Canonge de la seu de Barcelona. Autor d’una Vida de san Olegario (1815).

Duran de Baldac, Pere

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1321)

Heterodox. Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat.

Processat pel bisbe Pere de Rocabertí i per l’inquisidor Arnau Burgnet, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília.

Costa -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Costa (Catalunya, segle XVII) Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.

Guillem Costa  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d’Alfons III el Benigne a Sicília, tractant de deturar l’acostament d’aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d’Isabel, filla del rei Frederic III de Sicília.

Marià Costa  (Catalunya, segle XIX – 1857)  Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic.

Ramon Costa  (Barcelona, 1640 – 1703)  Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l’orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat.

Cortada i Codina, Jeroni

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic i teòleg. El 1684, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, promogué la beatificació de la qui seria santa Maria de Cervelló.

Escriví diverses obres, la més important és un estudi jurídic sobre els lluïsmes.

Casafages, Gabriel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

(o Casalfages)  Teòleg dominicà. L’any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l’inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist.

És autor d’algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.