(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
(Vilanant, Alt Empordà, segle XVII – Poblet o Barcelona, vers 1748)
Catedràtic de teologia a Lleida, prior de les Franqueses i abat de Poblet (1729-32).
Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam (Cervera 1732) i un tractat contra la tortura.
(Barcelona ?, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)
Físic. Era doctor en teologia.
El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. S’ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor (1766-després 1801).
(Palma de Mallorca, 1655 – 1723)
Doctor en teologia i jesuïta (1673). Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina. Fou rector del col·legi de Monte-sion.
Publicà una Doctrina cristiana (1715), dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions.
Jaume Galí (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.
Jeroni Galí (Barcelona, segle XVI) Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.
Joan Galí (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1821) Religiós observant. Destacà com a teòleg.
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
(Barcelona, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)
Jesuïta. A l’expulsió de la Companyia de Jesús, emigrà a Itàlia, on exercí l’ensenyament.
Publicà algunes obres teològiques.
(Tarragona, s XIV – s XV)
Frare dominicà. Fou deixeble de sant Vicent Ferrer. El 1412 fou elegit provincial d’Aragó i inquisidor.
Excel·lí com a teòleg.
(Illa, Rosselló, segle XVII – Catalunya Nord, 1664)
Religiós agustí. Fou prior dels convents de Girona i de Perpinyà. Entre altres càrrecs, ocupà el de vicari provincial del Principat de Catalunya.
Fou filòsof i teòleg de mèrit, i ensenyà aquestes disciplines a diversos convents de l’orde.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’un Angelicus tractatus phisicus (1702), que es conserva manuscrit.