(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret.
Escriví una obra sobre lleis rituals titulada Sulhan Selomó, d’escassa importància.
Hiyya ben Sélomó Habib
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues
Guitard, Rafael
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.
Gràcia -monjo, s. XII-
(Catalunya, segle XII)
Monjo camaldulenc i canonista. Compilador del Decret, és considerat l’iniciador del dret canònic.
Fou designat arreu com el Magister.
Gou i Solà, Joaquim
(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)
Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.
González i Faus, Josep Ignasi
(València, 27 desembre 1933 – Barcelona, 6 març 2025)
Teòleg jesuïta. Des del 1968 fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona. Director de la revista “Selecciones de teologia” (1969-77), des del 1976 fou membre del consell de la revista “Concilium”. Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua.
La seva teologia -com es desprèn de les seves obres més importants: La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980)- es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús.
Gonter, Alfred
(Barcelona, segle XVI)
Framenor. Era teòleg notable. Es distingí pels seus treballs apologètics enfront dels corrents heterodoxos sostinguts pels anomenats fratricelli, seguidors de Cesena.
Gomis i Galtés, Jaume
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
Genover, Fèlix
(Vilanant, Alt Empordà, segle XVII – Poblet o Barcelona, vers 1748)
Catedràtic de teologia a Lleida, prior de les Franqueses i abat de Poblet (1729-32).
Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam (Cervera 1732) i un tractat contra la tortura.
Gecselí i Roig, Domènec
(Barcelona ?, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)
Físic. Era doctor en teologia.
El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. S’ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor (1766-després 1801).
Garcia i Julià, Dídac
(Palma de Mallorca, 1655 – 1723)
Doctor en teologia i jesuïta (1673). Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina. Fou rector del col·legi de Monte-sion.
Publicà una Doctrina cristiana (1715), dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions.
