Arxiu d'etiquetes: Tarragona (morts a)

Berenguer Sunifred

7 Respostes

(Lluçà, Osona, segle XI – Tarragona, 1099)

Bisbe de Vic (1079-91) i arquebisbe de Tarragona (1091-99). Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny.

Tingué un paper important en els intents de conciliació posteriors a la mort de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes (1082).

El 1091 fou nomenat arquebisbe de Tarragona per Urbà II. Impulsà la reforma gregoriana a Catalunya i fundà les canongies de l’Estany i Manlleu i en reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes.

Restaurà jurídicament la seu de Tarragona (1089-91), però morí abans d’aconseguir-ne la consolidació.

Batlle i Huguet, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.

Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.

Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).

President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.

Barca, Aspàreg de la

1 Resposta

(Montpeller, França, segle XII – Tarragona, 1233)

Arquebisbe de Tarragona (1215). Fou conseller de Jaume I el Conqueridor.

Dirigí la concòrdia de 1227 que posà fi a la revolta d’Aragó, i prestà suport a l’expedició a Mallorca (1229). L’any 1232, Jaume I li encomanà el seu primogènit, Alfons.

Intentà d’introduir la inquisició al regne.

Barado i Font, Francesc

1 Resposta

(Badajoz, Extremadura, 10 març 1853 – Tarragona, 1 gener 1922)

Militar i historiador. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1873).

Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874. Es retirà el 1913 amb el grau de comandant.

Col·laborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña (1881), Museo Militar. Historia del Ejercito Español (3 vols, 1883-87), La Vida militar en España (1887), il·lustrada per Josep Gausachs, Don Antonio Franch y Estalella, héroe del Bruch (1901) i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos (1906), que fou el seu discurs de recepció a l’Academia de la Historia de Madrid.

Balle i Rubinat, Albert de

Deixa un comentari

(Girona, 1837 – Tarragona, 22 juliol 1885)

Arqueòleg. Presidí la Societat Arqueològica de Tarragona. Tenia el títol nobiliari de marquès de Vallgornera.

Cooperà a l’organització d’exposicions arqueològiques a Madrid i a Londres.

Escriví articles de la seva especialitat al diari madrileny “La Época” i a d’altres publicacions.

Baixeras i Sastre, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Tarragona, 20 abril 1927 – 24 agost 2008)

Novel·lista i narrador.

Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959).

La seva novel·la L’anell al dit (1964) s’inscriu dins la línia psicològica.

El 1977 fou elegit senador independent per l’Entesa dels Catalans.

Argila i Móra, Joan d’

Deixa un comentari

(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, segle XVIII – Tarragona, 28 juny 1811)

Militar. Destacà a la guerra del Francès. Obtingué el grau de tinent.

El 1811 formava part de la guarnició de Tarragona quan aquesta ciutat fou assetjada pels francesos. Hi morí durant l’assalt final, després d’haver barrat per bona estona, ell tot sol, la bretxa de la Muralleta, contra les forces que l’escalaven.

Aquesta mort heroica fou destacada amb admiració fins pels seus adversaris.

Armanyà i Font, Francesc

3 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 juny 1718 – Tarragona, 4 maig 1803)

Eclesiàstic i teòleg. Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona (1732), on ocupà diversos càrrecs. Elegit provincial de Catalunya i Aragó (1758), visità tota la província amb ànim de reforma. Acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la il·lustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista.

Durant la seva estada barcelonina féu oposicions a la facultat d’arts de la universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia (1743); el 1748 esdevingué soci actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Nomenat bisbe de Lugo (1768) i consagrat pel bisbe de Barcelona Josep Climent, amb qui l’uní una bona amistat, hi emprengué una gran campanya en pro de la instrucció, tant dels sacerdots com del poble instituint escoles gratuïtes d’ensenyament primari (1780); hi fundà també la Sociedad Económica de Amigos del País (1784).

Arquebisbe de Tarragona (1785), seguí la mateixa línia pastoral i col·laborà a la fundació de la Societat Econòmica, de la qual fou el primer director (1787); defensà enèrgicament els sacerdots francesos emigrats i n’allotjà prop de tres-cents contra la voluntat de la cort de Madrid; però al mateix temps influí molt en la resistència catalana a la Revolució Francesa (1792-94), sobre la qual escriví quatre pastorals.

Col·laborà en totes les obres públiques de la ciutat i acabà, amb les rendes de la mitra, la reconstrucció de l’aqüeducte romà (1798).

Les seves pastorals i el seu Cursus Theologicus (1761-68), que restà inacabat per la seva promoció al bisbat de Lugo, el situen en la línia jansenista i regalista moderada.

Morí pobre, àdhuc amb deutes, i amb fama de santedat.

Andreu i Figuerola, Josep

Deixa un comentari

(Tarragona, 2 març 1872 – 21 agost 1952)

Compositor i organista. Fou organista de la seu de Tarragona.

En 1888 guanyà el premi de composició ofert a l’Exposició Universal de Barcelona.

És autor d’un cert nombre d’obres remarcables.. .

Alfons d’Aragó i de Ribagorça

3 Respostes

(València, 1455 – Tarragona, 26 agost 1514)

Eclesiàstic. Fill d’Alfons VI de Ribagorça i nét del rei Joan II el Sense Fe.

Fou nomenat bisbe de Tortosa (1475-1513). President de la Generalitat (1500-03). Ocupà l’arquebisbat de Tarragona (1513-14).

Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta.