(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)
Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.
Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).
(Sitges, Garraf, 4 juny 1887 – 29 maig 1940)
Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l’hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930).
(Sitges, Garraf, 21 novembre 1891 – 13 gener 1978)
Compositor. Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Carles Pellicer i Enric Morera.
Fou crític musical al “Diario de Barcelona”. Actuà com a organista a Barcelona, on fundà l’Orfeó Pompeia i la Coral Barcelona.
Compongué música escènica, de cambra i 21 sardanes per a cobla i per a cor. Les més populars són La processó de sant Bartomeu (1919), Dalt dels cims (1964).
És autor d’una glossa del ballet de Déu i instrumentà per a cobla La moixiganga de Sitges (1928).
(Sitges, Garraf, 1 gener 1893 – Barcelona, 14 juliol 1956)
Crític d’art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d’àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l’art d’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a diverses revistes de Sitges i de Barcelona.
El 1929 organitzà una gran exposició d’art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Joan Sandalinas i Àngel Planells.
Formà part del grup Amics de l’Art Nou i del Club Cobalto 49.
(Sitges, Garraf, 24 març 1897 – 15 juliol 1979)
Escriptor. Fou un dels fundadors de les revistes d’avantguarda “Monitor” i “L’Amic de les Arts”.
Mantingué una estreta relació amb el moviment occità no felibrenc.
Publicà Revolució catalanista (1934), en col·laboració amb Josep Vicenç Foix, i l’estudi històric Sitges la reial (1968).
(Sitges, Garraf, 31 gener 1906 – 1 abril 1973)
Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans.
Participà a les exposicions de l’ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents.
Des del 1941 dirigí el Teatre d’Art i fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.
(Sitges, Garraf, 31 gener 1926 – Astorga, Castella, 20 juny 1994)
Eclesiàstic. Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia. Ordenat sacerdot el 1950 exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i canonge de la catedral (1964).
Nomenat bisbe d’Astorga (1967), va dur a terme una tasca de divulgació teològica a través de diversos escrits.
Fou cap de redacció de la revista “Orbis catholicus” (1958-64) i ha publicat articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957), El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman (1958), Colegio episcopal e Iglesia particular (1959).
(Maldà, Urgell, 10 maig 1851 – Sitges, Garraf, 31 octubre 1928)
Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista.
Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15).
(Barcelona, 2 març 1925 – Sitges, Garraf, 28 desembre 1993)
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Amb els seus germans Francesc i Jaume Jesús construí a Esplugues de Llobregat uns estudis de cinema per a rodar westerns.
(Sitges, Garraf, 11 juliol 1903 – Barcelona, 8 febrer 1983)
Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, professor adjunt de la Universitat Autònoma, redactor en cap dels “Annals de Medicina” i del “Butlletí de la Societat de Tisiologia”.
És autor d’un Atlas de radiología clínica de l’aparell respiratori (1932-35), d’El cor dels pneumòpates i el pulmó dels cardiacs (1971) i molts altres treballs sobre patologia.
Dades dels Països Catalans 