Arxiu d'etiquetes: Sitges (bio)

Català i Vidal, Antoni

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 21 novembre 1891 – 13 gener 1978)

Compositor. Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Carles Pellicer i Enric Morera.

Fou crític musical al “Diario de Barcelona”. Actuà com a organista a Barcelona, on fundà l’Orfeó Pompeia i la Coral Barcelona.

Compongué música escènica, de cambra i 21 sardanes per a cobla i per a cor. Les més populars són La processó de sant Bartomeu (1919), Dalt dels cims (1964).

És autor d’una glossa del ballet de Déu i instrumentà per a cobla La moixiganga de Sitges (1928).

Cassanyes i Mestre, Magí Albert

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 1 gener 1893 – Barcelona, 14 juliol 1956)

Crític d’art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d’àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l’art d’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a diverses revistes de Sitges i de Barcelona.

El 1929 organitzà una gran exposició d’art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Joan Sandalinas i Àngel Planells.

Formà part del grup Amics de l’Art Nou i del Club Cobalto 49.

Carbonell i Gener, Josep

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 24 març 1897 – 15 juliol 1979)

Escriptor. Fou un dels fundadors de les revistes d’avantguarda “Monitor” i “L’Amic de les Arts”.

Mantingué una estreta relació amb el moviment occità no felibrenc.

Publicà Revolució catalanista (1934), en col·laboració amb Josep Vicenç Foix, i l’estudi històric Sitges la reial (1968).

Carbonell i Carbonell, Artur

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 31 gener 1906 – 1 abril 1973)

Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans.

Participà a les exposicions de l’ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents.

Des del 1941 dirigí el Teatre d’Art i fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Briva i Mirabent, Antoni

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 31 gener 1926 – Astorga, Castella, 20 juny 1994)

Eclesiàstic. Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia. Ordenat sacerdot el 1950 exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i canonge de la catedral (1964).

Nomenat bisbe d’Astorga (1967), va dur a terme una tasca de divulgació teològica a través de diversos escrits.

Fou cap de redacció de la revista “Orbis catholicus” (1958-64) i ha publicat articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957), El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman (1958), Colegio episcopal e Iglesia particular (1959).

Boladeres i Romà, Guillem de

Deixa un comentari

(Maldà, Urgell, 10 maig 1851 – Sitges, Garraf, 31 octubre 1928)

Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista.

Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15).

Balcàzar i Granda, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 març 1925 – Sitges, Garraf, 28 desembre 1993)

Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.

Amb els seus germans Francesc i Jaume Jesús construí a Esplugues de Llobregat uns estudis de cinema per a rodar westerns.

Amell i Sans, Agustí

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 11 juliol 1903 – Barcelona, 8 febrer 1983)

Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, professor adjunt de la Universitat Autònoma, redactor en cap dels “Annals de Medicina” i del “Butlletí de la Societat de Tisiologia”.

És autor d’un Atlas de radiología clínica de l’aparell respiratori (1932-35), d’El cor dels pneumòpates i el pulmó dels cardiacs (1971) i molts altres treballs sobre patologia.

Utrillo i Morlius, Miquel

14 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1862 – Sitges, Garraf, 20 gener 1934)

Promotor artístic, enginyer i pintor. Durant la seva estada a París va conèixer els pintors Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Zuloaga, i descobrí la seva vocació artística, pictòrica i literària. Passà un quant temps als EUA (1893-94).

Amb el pintor Ramon Casas fundà les revistes “Pèl & Ploma” i “Forma”. Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’encara desconegut Pablo Picasso.

Exercí la direcció artística de l’Enciclopedia Espasa, on féu una importantíssima tasca de recopilació d’informació sobre artistes catalans mai no biografiats encara fins aleshores, amb un criteri gairebé exhaustiu. Dirigí la construcció de Maricel (Sitges).

Membre de la penya de l’Hotel Colom, a Barcelona, fou un dels assessors artístics de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on la seva intervenció més destacada és el Poble Espanyol (Barcelona).

Publicà llibres i opuscles, com Five Essays on the Art of Ignacio Zuloaga (Nova York 1909), Joseph de Ribera “L’Espanyolet” (1908), Domenikos Theotokopulos “El Greco” (1928?) i La Manufactura Nacional de Alfombras y Tapices de Madrid (1932).

Donà nom al fill de la seva amiga de París Suzanne Valadon, que esdevingué el famós pintor francès Maurice Utrillo.

Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Fou el pare de l’escriptor Miquel Utrillo i Vidal.

Sunyer i de Miró, Joaquim

7 Respostes

(Sitges, Garraf, 22 desembre 1874 – 1 novembre 1956)

Pintor i gravador. Es formà plàsticament en els ambients postimpressionistes de París, ciutat a la qual viatjà en companyia de Nonell, Picasso i d’altres. Viatjà també per Itàlia, on s’interessà sobretot per Giotto i per Luca Signorelli.

Retornat a la Península, s’establí principalment a Sitges i practicà una pintura des del punt de vista formal i temàtic molt emparentada amb la de Cèzanne, que progressivament anà simplificant. Temàticament es dedicà sobretot al paisatge i al nu, amb una paleta continguda, sense tons estridents, una constant recerca en la forma de composició i una especial cura en el tractament de la llum mediterrània.

La seva plàstica fou ràpidament considerada com la més representativa del noucentisme, sobretot a partir de la mort de Nonell, i assolí un enorme èxit a Catalunya, a més de tenir una molt notable consideració internacional.

Són obra seva, entre altres, Cala Forn, Pastoral, Paisatge de Mallorca o La noia del colom, i destacà també en el retrat, que realitzà allunyat dels models convencionals.