(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.
Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou.
El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.
(Barcelona ?, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)
Militar. Era tinent coronel durant el setge de Barcelona (1714); manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic.
Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719.
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.
(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. És autor del tractat Questión médico-moral en que resolutiva y sólidamente se disputa qué tiempo sea el oportuno para administrar la extrema unción.
(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Comandà el regiment de fusellers format el 1735 a Barcelona.
El 1762, arran de la guerra d’Espanya contra Portugal i Anglaterra, proposà la creació d’un regiment de 1.200 miquelets catalans a càrrec seu. Aquesta unitat fou efectivament autoritzada sota la denominació de regiment d’infanteria lleugera.
(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Gravador de l’escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic.
Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).
Probablement fou el pare d’Esteve Boix i Viscompta (Barcelona, 1774 – Madrid, 1829) Gravador. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l’infant Jesús (1806).
(Girona, segle XVIII)
Escriptor. Publicà versions al castellà de l’Art Poètica d’Horaci (1768) i de les Bucòliques de Virgili (1773).
Pere Bertran (País Valencià, segle XIV) Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Giner Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d’estudiar llurs drets.
Pere Bertran (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere de Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.
Pere Bertran (Barcelona, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Doctorat a Cervera el 1794.
Autor d’investigacions sobre l’ús del mercuri a la terapèutica de certes malalties.
Dades dels Països Catalans 