(Reus, Baix Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
XC Abat de Poblet, el XXXVI dels quadriennals. Fou elegit en 1768, substituint Josep Baldrich.
Cessà en 1772, i fou succeït per Josep Fibla.
(Reus, Baix Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
XC Abat de Poblet, el XXXVI dels quadriennals. Fou elegit en 1768, substituint Josep Baldrich.
Cessà en 1772, i fou succeït per Josep Fibla.
(Reus, Baix Camp, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Escultor. Amb Lluís Bonifaç i Massó, esculpí les cadires del cor de la catedral nova de Lleida.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Farmacèutic. Veritable descobridor de l’elaboració de la magnèsia abans que l’anglès Black.
Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment.
(Blancafort, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Fou molt tenaç a mantenir-se en armes contra Felip V de Borbó.
Hi continuà fins a les darreres actuacions pel Camp de Tarragona, el 1726.
(Girona, segle XVIII)
Escultor i pintor. Treballà per al monestir de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, així com per a d’altres temples.
Fou el pare de Josep Barnoya (Girona, segle XVIII – segle XIX) Escultor. Fou deixeble de Lluís Bonifaç i Massó, a Valls. Tornà a Girona posteriorment. Entre les seves obres figura el reliquiari de Santa Cristina, a Lloret de Mar.
(Girona ?, segle XVIII)
Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12.
La seva adhesió a la causa de Ferran I d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou molt admirat pel seu saber.
Escriví un Cerimonial de l’orde de caputxins a Catalunya i unes Excel·lències, privilegis i gràcies del mateix orde.
(Catalunya, segle XVIII)
IXC Abat de Poblet (1764-68), XXXV dels quadriennals.
Succeí l’abat Miquel Cuiàs, al segon període de govern d’aquest, i fou succeït per Joan Beltrú.
(Barcelona, segle XVII – Valls, Alt Camp, segle XVIII)
Daurador. Documentat entre 1660 i 1701, establert a Valls. Treballà per a nombrosos temples.
Fou el pare del també daurador Ramon Balaguer i Espar (Valls, Alt Camp, segle XVII – segle XVIII).