Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Copons -varis/es bio-

Deixa un comentari

Andreu Copons  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l’església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Berenguer de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Elisenda de Copons  (Catalunya, segle XIV – Vallbona, Urgell, 1348)  Abadessa de la comunitat de Vallbona de les Monges (1341-48). Era germana de Ponç de Copons, l’abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.

Emerenciana de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Toledo, Castella, 1650)  Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l’orde Àngela Margarida Prat. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.

Jaume de Copons  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II el Just. El 1308, arran de la supressió de l’orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre’l amb amenaça de força, després d’una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.

Joan de Copons  (Catalunya, segle XV)  Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomanà diverses missions diplomàtiques prop d’Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra.

Pere Romeu de Copons  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.

Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1331 havia d’anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III el Cerimoniós. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).

Copons, Pere Ramon de -varis-

Deixa un comentari

Pere Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 fou destinat a Aragó, amb els grans reforços catalans que hi anaren després de la caiguda de Carinyena.

Pere Ramon de Copons  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. A la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat. En caure Barcelona (1472) fou un dels que s’hagueren de sotmetre, a la capital, a l’obediència del rei.

Conill, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Metge. Professor a la universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d’implantar-hi obligatòriament l’estudi pràctic de l’anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats (1377).

Metge de Joan I de Catalunya, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit.

Conill, Bernat

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Diplomàtic. El 1370 fou enviat a Atenes, amb Bernat del Rei, per la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III el Cerimoniós, per a prendre possessió nominal dels ducats d’Atenes i Neopàtria.

Encara que aquesta missió tingué efectes bastant efímers, resultà important per a la sobirania efectiva de la corona catalano-aragonesa sobre aquells territoris.

Comí, Guerau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte. El 1331 s’encarregà de començar les obres del temple parroquial de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Comí -joglar, s XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Joglar. Fou considerat el millor cantor de Catalunya al seu temps.

Intervingué a les festes de coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa, el 1328.

Coltellades, Tribunal de les

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià, segle XIV – segle XVIII)

Cort del veguer de la ciutat. Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms lleidatans.

L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències.

Equivalia al juí de prohoms de Barcelona.

Colomer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Llucià Colomer  (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.

Codinacs, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Mestre racional. Fou conseller de Pere III de Catalunya durant més de vint anys.

Féu una tasca remarcable al front de la tresoreria reial. Tingué bon paper en diversos assumptes polítics i diplomàtics.

Formà al consell que decidí la governació establerta pel monarca al regne de València.

Clariana -varis bio-

Deixa un comentari

Bartomeu de Clariana  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Combaté el 1285 la croada contra Catalunya per l’exèrcit que manava Felip III l’Ardit de França. Pel maig d’aquest any, Pere II el Gran l’envià amb forces per sostenir la defensa d’Elna, al Rosselló, plaça que volia defensar-se a desgrat de l’actitud francòfila de Jaume II de Mallorca. Els francesos s’apoderaren de la plaça abans que hi arribés.

Estanislau Clariana  (Catalunya, segle XIX)  Poeta romàntic. Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns (1859). És autor del poema històric La torre de la donzella (1868).

Guerau de Clariana  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Com Guillem, possiblement germà seu, participà a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-24). Poc tractar-se del mateix personatge que el 1347, amb Ramon de Clariana, tornà a l’illa formant part dels reforços catalans que conduí Hug de Cervelló i que foren batuts al combat dels Aidu di Turdu.

Guillem de Clariana  (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Combaté al setge d’Almeria (1309). El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne. El 1334 actuà d’ambaixador d’Alfons III a Tunis.

Pere de Clariana  (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València. Els seus fets d’armes són citats a la Crònica o Llibre dels feits, durant la relació del setge de la capital valenciana (1238).

Ramon de Clariana  (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1347, amb Guerau de Clariana, anà a lluitar a Sardenya amb els contingents de reforç manats per Hug de Cervelló. Poc després, al desastre dels Aidu di Turdu, aquestes forces serien delmades.