(Castella, segle XII – Catalunya, segle XII)
Dama. Probablement filla del comte de Ces. Fou muller d’Artau II de Pallars Sobirà i mare, per tant, d’Artau III.
Martín, Eslonça
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: segle XII
Maria d’Empúries i de Vilademuls
(Catalunya, segle XII)
Filla del comte Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.
Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí.
Margarit -varis bio-
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
Marcús -varis bio-
Marcús (Barcelona ?, segle X) Ciutadà. Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona (985) i fou dut a Còrdova. El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat. Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins.
Pere Marcús (Barcelona, segle XII) Ciutadà honrat, de la família de Bernat. El 1157 i 1160 tingué també entrada al consell comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Ramon Marcús (Barcelona, segle XII) Ciutadà honrat. Tingué contacte amb el consell de govern de Ramon Berenguer IV almenys el 1144.
Manlleu, Berenguer de
(Catalunya, segle XII)
Noble. Apareix documentat en temps d’Alfons I el Cast.
Fou un dels signants del conveni de pau i treva de Fontaldana, el 1173.
Major d’Urgell
(Catalunya ?, segle XI – segle XII)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez.
Es casà amb un noble castellà, Pedro Foyaz de Traba.
Llupià -llinatge-
(Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI) Pare de:
Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI) Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XI – després 1139) Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XII – després 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:
- Arnau (I) de Llupià (Rosselló, s XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (amb el seu germà Simó). Fou pare d’Arnau (II) de Llupià (Rosselló, segle XIII) Senyor de Llupià i de Morellàs. Romangué fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposseït dels béns per Pere III el Cerimoniós. Fou avi d’Arnau (III) de Llupià (Rosselló, segle XV) Fou lloctinent del governador de Rosselló a la primeria del segle XV. Sembla que deixà descendència establerta a Clairà.
- Sibil·la de Llupià (Rosselló, segle XIII) Abadessa de l’Eula.
- Simó de Llupià (Rosselló, segle XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (juntament amb el seu germà Arnau I). Fou conseller (1269-73) de l’infant Jaume, lloctinent de Jaume I el Conqueridor en els comtats de Rosselló i Cerdanya.
- Ermengol de Llupià (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Heretà la senyoria de Montoriol d’Amunt. Es casà amb la senyora Bages de Rosselló i foren avis de:
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Ponç de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV – vers 1362) Conseller de Jaume III de Mallorca. Deixà descendència.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
Lluçà -varis/es bio-
Elisenda de Lluçà (Catalunya, segle XIII) Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.
Guisald de Lluçà (Catalunya, segle XI) Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Pere de Lluçà (Catalunya, segle XII) Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.
Ramon de Lluçà (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.
Llobera, Pere de
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149), amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que secundaren les tropes de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Rebé de compensació unes cases, dins el pla de repoblació de la ciutat.
Llers, Berenguer de
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Figura algunes vegades com a conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona del 1132 al 1138.
En aquesta darrera data fou un dels negociadors de la concòrdia entre el comte barceloní i el d’Empúries.
Dades dels Països Catalans 